Tarragona descobreix 'l'altre' Bigas Luna

Bigas Luna (1946-2013) va ser capaç de crear un ric univers fílmic amb títols com 'Bilbao', 'Caniche' o 'La teta i la lluna' que, com 'Jo sóc la Juani', va rodar en part a Reus. La gastronomia, la natura, el sexe i un particular catalanisme van ser algunes de les seves dèries, conreades al llarg de la seva trajectòria rere la càmera, amb una vintena de pel·lícules. Fora de la direcció cinematogràfica, però, va ser un home inquiet i curiós. Potser és per això que la doble exposició 'L'altre Bigas Luna. La seducció del tangible', que pot veure's a Tarragona fins a l'abril, ens descobreix cinc anys després de la seva mort un artista amb múltiples arestes i una exquisida sensibilitat.

Els paisatges de Salomó i la Riera de Gaià

D'una banda, part de les obres de la mostra són al Museu d'Art Modern de la Diputació (MAMT), mentre que al Tinglado 1 del Moll de Costa s'hi recullen la resta, algunes de les quals de gran format, i una col·lecció d'imatges eròtiques. És al MAMT on hi ha el treball més intimista de Bigas Luna. Al Port, mentre, hi ha vuit grans teles que el director va exhibir al pavelló que l'Estat espanyol va tenir a l'exposició de Xangai l'any 2010. Els paisatges de Salomó (on hi va tenir un taller) o de la Riera de Gaià (població on es van establir els últims anys de la seva vida) van seduir la mirada del cineasta, fet que d'alguna manera es va revelar a través de la seva obra plàstica.

"El Camp de Tarragona sempre va ser patrimoni fílmic i emocional per a Bigas Luna", apunta la comissaria de l'exposició, Raquel Medina. Aquesta destaca també el paper que la vídua de Bigas Luna, Celia Orós, ha tingut a l'hora de poder fer realitat l'exposició tarragonina. Ha cedit el centenar de peces que la formen, en què s'hi poden trobar fotografies, dibuixos i pintures que el van dur a experimentar amb altres formats, tal i com subratlla la comissària. Aquesta necessitat de "poder tocar i viure les imatges" el va guiar cap a l'art conceptual i el vídeo, expressions que finalment van encaminar-lo al cinema.

La part més íntima

La mostra, per tant, permet entendre ara les característiques estètiques de la seva filmografia i, al mateix temps, descobrir la part més íntima del realitzador, canalitzada per altres vies. I és que el Bigas Luna artista plàstic mai va trascendir. "Era una qüestió íntima, que mai va poder deixar. Mai va poder deixar de crear", detalla Medina. "El cinema era quelcom intangible, per a ell, i potser per aquesta raó guardava retalls i records i en feia 'collage', per poder fer-lo tangible", afegeix. En aquest sentit cal destacar que la mostra en revela un parell, de dos dels films de l'anomenada 'trilogia ibèrica', com són 'La teta i la lluna' i 'Jamón jamón'.

'L'altre Bigas Luna' ja ha passat per Saragossa i Màlaga. A Tarragona hi farà parada fins al proper 15 d'abril. L'accés als dos espais és gratuït.