-
Una imatge promocional del músic reusenc El Toubab
Cedida
Per celebrar les seves tres dècades en el món de la música, el músic reusenc El Toubab escomet, per mèrits propis, coherència i necessitat, la immortal i machadiana Cantares de Joan Manuel Serrat, la cançó poema que millor metaforitza la vida com aquesta successió de fets on cadascú es defineix en funció del camí que en caminar va triant.
El Toubab, des de fa ja molt temps, va triar els somnis, la llibertat i la música com a modus vivendi. Ell, la seva guitarra i les seves cançons han travessat fronteres com si aquestes no existissin; ha barrejat la seva pell, la seva suor i el seu so amb altres pells, altres suors i altres sons, demostrant que per tots corre la mateixa sang i batega el ritme compartit dels trobadors del sentir popular.
“No crec que hi hagi millor cançó que Cantares per definir els 30 anys viscuts amb intensitat fent camí amb el rock n' roll. Barallant en el ring de la vida. En cada vers de Machado m'hi sento identificat. No em veig capacitat per a escriure ni compondre millor cançó que aquesta per a celebrar l'especial efemèride. És un cant a l'efímera vida i amb ella pretenc digerir la meva”, explica.
El Cantares del Toubab té molt de si mateix, del seu concepte vitalista i esperançador, amb una arrencada melòdica que desemboca en un captivador rock elèctric. Una interpretació amb diferents lectures: internacionalista, tal com avala la participació dels mexicans Abner Martínez i Andrés García Diack de Los Revueltas al saxofon i el trombó, de l'argentí Conde Kung de La Beriso al teclat, i de Jesús Rovira dels catalans Lax'n'Busto al baix; una relectura amb necessària pinzellada feminista, on la cantautora rock alacantina Tamara Martínez, coneguda com Adormidera, recita els imperibles versos centrals de la cançó; una revisió en clau de rock molt arrelat estatal, que compta amb Alén Ayerdi de Marea a la bateria, Rubén Garzón d'Efecto Vacío a la guitarra i Dani Baraldés de Rulo i La Contrabanda a la guitarra i la pedal Steel.
“Serrat m'acosta a la meva infància i orígens. A aquells dies en què la meva mare posava un casset seu i jo la veia cantar amb tota l'ànima contagiant-te l'amor per la cançó popular. És part indispensable del meu creixement musical fins a arribar a ser qui soc avui dia. Serrat és un referent. Un artista local amb una projecció internacional sense complexos que des del Mediterrani en el qual jo també vaig néixer manté una relació amb Llatinoamèrica amb la qual m'identifico totalment”, destaca el reusenc.
El 30è aniversari inlou també el documental El Toubab. Confiesan que he vivido dirigit per Agnès Olivé Benet, realitzadora amb la qual ja ha treballat en ocasions anteriors, amb guió de la pròpia directora i el mateix Toubab, on s'escomet un valuós document visual en el qual albirar la vida, obra, pensament i sentiment del Toubab a través de diverses veus que ho han tractat i saben bé la noble fusta de la qual està fet.
Així, a través de les vivències, records, reflexions i confessions de Rosendo Mercado, El Drogas, Javi Chispes de Maniática, Kutxi Romero, Ramiro de Leño, Fernando Madina de Reincidentes, Andreu Buenafuente, els seus companys en altres projectes i fins a gairebé mig centenar de participants, es donarà a conèixer la biografia d'aquell noi de Reus que va arrencar com a baixista i militant del rock urbà a Presidents fins a l'actualitat.
"Un documental que ens mostra i demostra que la locomotora Toubab segueix marxa, bategant inassequible al desànim, darrere de la següent estació, fent camí en caminar", s'assenyala.
L'ombra de Machado i Serrat
El Toubab, des de fa ja molt temps, va triar els somnis, la llibertat i la música com a modus vivendi. Ell, la seva guitarra i les seves cançons han travessat fronteres com si aquestes no existissin; ha barrejat la seva pell, la seva suor i el seu so amb altres pells, altres suors i altres sons, demostrant que per tots corre la mateixa sang i batega el ritme compartit dels trobadors del sentir popular.
“No crec que hi hagi millor cançó que Cantares per definir els 30 anys viscuts amb intensitat fent camí amb el rock n' roll. Barallant en el ring de la vida. En cada vers de Machado m'hi sento identificat. No em veig capacitat per a escriure ni compondre millor cançó que aquesta per a celebrar l'especial efemèride. És un cant a l'efímera vida i amb ella pretenc digerir la meva”, explica.
El Cantares del Toubab té molt de si mateix, del seu concepte vitalista i esperançador, amb una arrencada melòdica que desemboca en un captivador rock elèctric. Una interpretació amb diferents lectures: internacionalista, tal com avala la participació dels mexicans Abner Martínez i Andrés García Diack de Los Revueltas al saxofon i el trombó, de l'argentí Conde Kung de La Beriso al teclat, i de Jesús Rovira dels catalans Lax'n'Busto al baix; una relectura amb necessària pinzellada feminista, on la cantautora rock alacantina Tamara Martínez, coneguda com Adormidera, recita els imperibles versos centrals de la cançó; una revisió en clau de rock molt arrelat estatal, que compta amb Alén Ayerdi de Marea a la bateria, Rubén Garzón d'Efecto Vacío a la guitarra i Dani Baraldés de Rulo i La Contrabanda a la guitarra i la pedal Steel.
Documental a la vista
“Serrat m'acosta a la meva infància i orígens. A aquells dies en què la meva mare posava un casset seu i jo la veia cantar amb tota l'ànima contagiant-te l'amor per la cançó popular. És part indispensable del meu creixement musical fins a arribar a ser qui soc avui dia. Serrat és un referent. Un artista local amb una projecció internacional sense complexos que des del Mediterrani en el qual jo també vaig néixer manté una relació amb Llatinoamèrica amb la qual m'identifico totalment”, destaca el reusenc.
El 30è aniversari inlou també el documental El Toubab. Confiesan que he vivido dirigit per Agnès Olivé Benet, realitzadora amb la qual ja ha treballat en ocasions anteriors, amb guió de la pròpia directora i el mateix Toubab, on s'escomet un valuós document visual en el qual albirar la vida, obra, pensament i sentiment del Toubab a través de diverses veus que ho han tractat i saben bé la noble fusta de la qual està fet.
Així, a través de les vivències, records, reflexions i confessions de Rosendo Mercado, El Drogas, Javi Chispes de Maniática, Kutxi Romero, Ramiro de Leño, Fernando Madina de Reincidentes, Andreu Buenafuente, els seus companys en altres projectes i fins a gairebé mig centenar de participants, es donarà a conèixer la biografia d'aquell noi de Reus que va arrencar com a baixista i militant del rock urbà a Presidents fins a l'actualitat.
"Un documental que ens mostra i demostra que la locomotora Toubab segueix marxa, bategant inassequible al desànim, darrere de la següent estació, fent camí en caminar", s'assenyala.
Etiquetes:
