-
Imatge de l'Espai Gerhard, situat a l'interior de la capella de Sant Roc de Valls.
Eloi Tost/ACN
La figura del compositor Robert Gerhard és des de fa unes setmanes més present al seu Valls natal. L'Institut d'Estudis Vallencs (IEV) ha creat l'Espai Gerhard, un projecte multimèdia que vol acostar el músic "al públic, al carrer i a la gent que pugui venir de fora", explica Jordi Mandoli, vicepresident de l'entitat. Situat a la capella de Sant Roc -que s'ha remodelat expressament-, l'Espai Gerhard permet el visitant conèixer la seva música, transcendència i vida mitjançant panells dinàmics amb els quals s'hi pot interactuar. La mostra quedarà de forma permanent i la capella vol convertir-se en un punt de dinamització cultural de la ciutat a partir d'acollir presentacions de llibres o concerts de petit format.
"Volíem integrar la part històrica de la capella del segle XVIII i la contemporània. Hi ha dos àmbits: un d'itineraris vitals i un d'exploracions musicals per entendre la seva obra", comenta Olga Ger, responsable del Fons Robert Gerhard. Els itineraris responen en bona mesura als principals fets del segle XX, que el compositor va viure amb intensitat, i a les relacions que va establir amb altres artistes. Finalment, també es pot veure "la seva influència en el desenvolupament de la música electrònica, de la qual en va ser un pioner", afirma Ger.
Des de l'IEV confien que l'Espai Gerhard permetrà posar de relleu la figura del músic. "Està oblidat i una mica descuidat. Un dels objectius és aconseguir que no es parli més del 'compositor oblidat'", indica Ger. Una de les possibles raons d'aquesta deixadesa popular és que la seva música "a vegades pot ser una mica difícil, però no per això no és interessant", defensa Mandoli. "Volem difondre-la i que la gent pugui veure que qualsevol música, quan és contemporània, cal una mica de perspectiva perquè al cap d'uns anys potser deixa de ser extravagant i es va incorporant", sosté el vicepresident.
Des de l'entitat volen donar visibilitat a la proposta i treballaran amb els centres educatius de la ciutat i de l'entorn perquè el visitin. Alhora, estan preparant un dossier pedagògic per poder introduir el coneixement del músic en el currículum acadèmic dels joves.
Nascut a la capital de l'Alt Camp el 1896, "de ben jove ja va voler marxar cap a Europa, als països hi havia el bullici cultural del moment", detalla Mandoli. Aquí va tenir com a mestre Felip Pedrell i a l'estranger va ser deixeble d'Arnold Schönberg, un referent en els moviments d'avantguarda de la primera meitat del segle XX. Principalment d'ells dos va beure Gerhard, que es va endinsar en la música dodecatònica però que també va abraçar el serialisme abans d'introduir-se en la música electrònica. "Va crear un dels primers estudis de música electrònica europeus", remarca Mandoli.
Durant la Guerra Civil va viure a Barcelona i va tenir reconeixements per part de la República, i amb l'arribada del franquisme es va haver d'exiliar a París. "Quan va acabar la guerra van saquejar el seu pis i van prendre joies, coberts, vaixelles... però a les partitures no hi van donar importància", narra Ferran Gerhard, nebot de l'artista. El seu pare -germà del mestre- es va encarregar de rescatar i protegir els documents, que van ser precintats de la mà del consolat suís, recorda. Tot aquest material va poder ser catalogat anys després i finalment la família ho va donar a l'IEV, que va crear el Fons Robert Gerhard el 1987.
La música va portar el compositor a Estats Units i el Regne Unit, on va treballar per la BBC o amb el director teatral Peter Brook, amb el qual van col·laborar en obres de Shakespeare. La seva figura era tan respectada que no només va obtenir la nacionalitat britànica sinó que va ser distingit com a Comandant de l'Imperi Britànic i investit doctor Honoris Causa per la universitat de Cambridge, ciutat en la qual va morir el 1970.
Tot i el pas del temps, Ferran Gerhard té un record nítid del seu oncle. "Era una persona molt agradable. Quan parlava de música, m'explicava que un so semblava el cant d'un ocell. Ho relacionava amb la natura i a mi m'agradava molt", finalitza.
"Volíem integrar la part històrica de la capella del segle XVIII i la contemporània. Hi ha dos àmbits: un d'itineraris vitals i un d'exploracions musicals per entendre la seva obra", comenta Olga Ger, responsable del Fons Robert Gerhard. Els itineraris responen en bona mesura als principals fets del segle XX, que el compositor va viure amb intensitat, i a les relacions que va establir amb altres artistes. Finalment, també es pot veure "la seva influència en el desenvolupament de la música electrònica, de la qual en va ser un pioner", afirma Ger.
Des de l'IEV confien que l'Espai Gerhard permetrà posar de relleu la figura del músic. "Està oblidat i una mica descuidat. Un dels objectius és aconseguir que no es parli més del 'compositor oblidat'", indica Ger. Una de les possibles raons d'aquesta deixadesa popular és que la seva música "a vegades pot ser una mica difícil, però no per això no és interessant", defensa Mandoli. "Volem difondre-la i que la gent pugui veure que qualsevol música, quan és contemporània, cal una mica de perspectiva perquè al cap d'uns anys potser deixa de ser extravagant i es va incorporant", sosté el vicepresident.
Des de l'entitat volen donar visibilitat a la proposta i treballaran amb els centres educatius de la ciutat i de l'entorn perquè el visitin. Alhora, estan preparant un dossier pedagògic per poder introduir el coneixement del músic en el currículum acadèmic dels joves.
Gran trajectòria internacional
Nascut a la capital de l'Alt Camp el 1896, "de ben jove ja va voler marxar cap a Europa, als països hi havia el bullici cultural del moment", detalla Mandoli. Aquí va tenir com a mestre Felip Pedrell i a l'estranger va ser deixeble d'Arnold Schönberg, un referent en els moviments d'avantguarda de la primera meitat del segle XX. Principalment d'ells dos va beure Gerhard, que es va endinsar en la música dodecatònica però que també va abraçar el serialisme abans d'introduir-se en la música electrònica. "Va crear un dels primers estudis de música electrònica europeus", remarca Mandoli.
Durant la Guerra Civil va viure a Barcelona i va tenir reconeixements per part de la República, i amb l'arribada del franquisme es va haver d'exiliar a París. "Quan va acabar la guerra van saquejar el seu pis i van prendre joies, coberts, vaixelles... però a les partitures no hi van donar importància", narra Ferran Gerhard, nebot de l'artista. El seu pare -germà del mestre- es va encarregar de rescatar i protegir els documents, que van ser precintats de la mà del consolat suís, recorda. Tot aquest material va poder ser catalogat anys després i finalment la família ho va donar a l'IEV, que va crear el Fons Robert Gerhard el 1987.
La música va portar el compositor a Estats Units i el Regne Unit, on va treballar per la BBC o amb el director teatral Peter Brook, amb el qual van col·laborar en obres de Shakespeare. La seva figura era tan respectada que no només va obtenir la nacionalitat britànica sinó que va ser distingit com a Comandant de l'Imperi Britànic i investit doctor Honoris Causa per la universitat de Cambridge, ciutat en la qual va morir el 1970.
Tot i el pas del temps, Ferran Gerhard té un record nítid del seu oncle. "Era una persona molt agradable. Quan parlava de música, m'explicava que un so semblava el cant d'un ocell. Ho relacionava amb la natura i a mi m'agradava molt", finalitza.
Etiquetes:
