Val més morir que quedar sense llibertat

“Val més morir que quedar sense llibertat”. Aquesta frase atribuïda a Antoni Vidal i Talarn va ser una de les expressions i dades que l’historiador Ezequiel Gort ha recordat, aquest passat dijous a la tarda, en el marc de la presentació del darrer llibre d’Antoni Muñoz sobre dos dels protagonistes de la Guerra de Successió. Amb el títol ‘Antoni Vidal i Talarn i Pere Joan Barceló (Carrasclet). Defensors de la terrra (1700-1720)’, el llibre ja es va presentar fa unes setmanes a Falset amb l’objectiu de recordar la darrera victòria de l’exèrcit català contra els filipistes que s’hi va produir en aquell indret l’any 1714.

Aprofitant la coincidència que enguany es compleixen 300 anys de l’entrada del Carrasclet a Reus el 26 de juliol de 1719, l’Arxiu de Reus i Carrutxa han programat la xerrada amb l’objectiu d’explicar el que Gort ha definit com “un episodi pràcticament desconegut” de la història de la ciutat. De fet, ha assenyalat, les fonts històriques sobre aquest esdeveniment són fragmentàries i, a cops, contradictòries. En aquest sentit, la documentació municipal de l’època “és molt poca i no diu pràcticament res” malgrat que sí es conserven altres fonts com les memòries d’un argenter, Ramon Fina, transcriptes per Celdoni Vila i les de Francesc Castellví.

Segons Gort, l’entrada de Carrasclet a Reus es va produir després d’un enfrontament a les muralles que es va saldar almenys amb quatre ferits per part dels atacants. Després de l’enfrontament entre botiflers (partidaris dels filipistes) i els aligots (austriciastes), la població que majoritàriament era austricista va rebre amb entusiasme al guerriller aleshores convertit ja en coronel i als seus homes. Com a mostra de l’alegria del poble, l’historiador ha avançat que el llibre de Muñoz aporta una novetat sobre la recepció popular com ara que els reusencs van regalar un espasí de plata al militar.

Al llarg de la conferència, Gort ha insistit en la violència i repressió que es va exercir contra els partidaris austriciastes a partir d’aquest episodi i, sobretot, per les condicions en què va quedar el país després de la resolució del conflicte de la successió. Com a cas paradigmàtic, Gort ha citat com la mort del botifler Pere Bofarull a Alcover va servir a la família per poder reclamar un títol nobiliari, un record que és present al mateix escut de la casa familiar, el palau Bofarull.

A causa dels efectes de la repressió i la resistència, “la vida dels aligots va ser molt difícil” ha explicat l’historiador qui ha citat diferents exemples de com les noves autoritats van incrementar les seves exigències econòmiques a la població derrotada. “El llibre de Muñoz val la pena, és un llibre que hauria de llegir tothom” ha explicat Gort, qui també ha comentat l’estructura de l’obra i les principals novetats que aporta com ara el capítol sobre el Carrasclet que ha considerat “molt ampli i novedós”.

De la seva banda, l’editor Rafael Dalmau ha explicat la gènesi de l’obra i ha recordat la figura de Muñoz, recentment traspassat.