Dimecres, 20 de Novembre de 2024

Davant les amenaces de Rajoy, la força de la voluntat de la gent és i serà imparable

23 de Gener de 2014, per Àlfred Pitarch

El referèndum i la independència culminaran perquè la força de la voluntat de la gent és imparable.

El procés català és un procés que ha anat de baix a dalt. La majoria social s’ha expressat de forma incontestable en prou ocasions com per adonar-se de la magnitud d’un procés que ja no té marxa enrere. La voluntat de la gent és qui decideix i decidirà.

El procés és empès per un moviment popular divers que ja es va expressar i va començar a tenir forma amb la manifestació del 10J de 2010 contra la sentència de l’Estatut promulgada pel Tribunal Constitucional. Va configurar el moviment popular de les consultes sobiranistes on Reus va jugar un paper cabdal amb la plataforma Reus Decideix. La societat ha donat resposta amb la creació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) tot i que a Reus aquesta darrera encara no ha estat possible pel pacte de desgovern local format per CiU i PP.

Afegir també la gran tasca de moltes organitzacions que han acabat cooperant amb Òmnium Cultural i l’ANC i que contribueixen de forma decisiva en el camí cap a l'exercici del dret a decidir. Són organitzacions com el Cercle Català de Negocis, la Fundació Catalunya-Estat, Sobirania i Justícia, l’Associació Catalana de Professionals, el CADCI, Ara o Mai, i un llarg etc.

Avui, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD), a Reus liderat per la pedagoga Àngels Ollé, aspira a cohesionar la gran majoria social en favor d’exercir el dret a decidir el futur polític de Catalunya, incorporant les principals organitzacions civils, esportives, culturals, sindicals i empresarials.

Al llarg de la història la força de la voluntat de la gent ha estat imparable. I ha sigut aquesta força la que ha fet caure murs i lleis antidemocràtiques que semblaven impossibles de superar. Històricament, la democràcia sempre s’ha imposat. Ho va ser el 1931 quan, després d’unes eleccions municipals, va caure la monarquia espanyola i es va proclamar la segona república. Ho va ser el 1933, quan les dones exercien per primera vegada el dret a vot a Catalunya, a Canet de Mar. Ho va ser el 1965, quan la població afroamericana va poder votar als Estats Units de forma generalitzada. Ho va ser, precisament, el 9 de novembre de 1989, quan la pressió popular va fer caure el mur de Berlín. Ho va ser el 1994, quan els afrikaans liderats per Nelson Mandela van votar i van tombar l’apartheid. I ara, no ho serà?

Votar és democràcia.

Àlfred Pitarch és candidat d’ERC a l’alcaldia de Reus 2015.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Flavià Mateu i Cluet  06 de Febrer de 2014

Bufar i fer ampolles

Jo ja no ho veuré, tinc més de vuitanta anys. En fa quinze que vaig plantar un presseguer a la meva parcel.la;vaig enterrar al fons del clot una ampolla identificant-me i preguntan :Encara no sou independents?. El presseguer s'ha fet gran i encara no ho som.
Això anirà per llarc. Com a mínim 10 o 15 anys d'un tira-afluixa permanent i a la fi, si no surt cap franco que tant li foti l'Europa com el que he trobat avui, arribarà la independència , potser.