Desconnectats al Clot del Cirer

Us confessem dues ‘debilitats’ que tenim una part de la redacció d’aquest diari. Una és caminar per la muntanya i l’altra és la serra del Montsant. Coneixem els beneficis de fer una mica d’exercici i relacionar-se amb la natura, així com la màgia innegable que té aquesta serra plena de racons atractius que cal conèixer.

Contents perquè el dissabte les previsions de pluja no es va complir, vam decidir fer una excursió al Clot del Cirer, un dels paratges més característics del Montsant habitual pels excursionistes. Es tracta d’un espai encaixonat dalt de la Serra Major, ple de verdor que contrasta amb la poca vegetació de l’entorn. Com un oasi, amb aigua que raja des d’una balma i que és conduïda per uns abeuradors on antigament els pastors portaven els ramats. Un lloc per “desconnectar”, dèiem. I efectivament ho és, perquè a més de la disposició del lloc per fer-ho,  els mòbils estaven mancats de senyal.  Per cert, del Clot del Cirer només en queda el nom, perquè ara hi destaca un noguer.

El trajecte que vam escollir és relativament fàcil. Vam sortir des de la Morera del Montsant,  vam pujar pel Grau de la Grallera fins a la Serra Major, vam girar cap al Piló dels Senyalets i el Pi del Cugat, i  vam baixar cap el Clot del Cirer. És un dels itineraris més freqüents, amb poca dificultat, i que amb una hora i mitja aproximadament es fa. Podríem dir que es fa amb un ‘tancar i obrir d’ulls’ però tampoc es això. Al començament, el camí és costerut i et posa a prova les cames (millor pujar esmorzats), però després tot queda superat per la grandesa del Montsant amb els seus cingles verticals que impressionen, i el silenci. Abans d’arribar a un pas estret, es pot contemplar gran part del Priorat que es deixa enrere. És normal aquí identificar i situar els pobles.

El ritme en el trajecte només era alterat per aturar-se a beure aigua, observar el paisatge i fer fotografies, ja que val la pena tenir records d’aquesta sortida. Gràcies al recurs que suposa Reusdigital.cat per compartir experiències, trobem bé publicar algunes fotografies perquè també sigueu testimonis de la bellesa d’aquest indret i us animin a anar-hi. Ara, el nostre proper destí serà un bany al Toll de l’Ou. Ens acompanyeu?