Conxita Cartil 17 de Gener de 2014
Molt bé per aquesta iniciativa!!
Felicitats Sara per aquesta iniciativa a la biblioteca. Et desitjem èxit en aquesta trajectòria professional
-
Biblioteca de Cambrils
Albert Sunyol
-
Sara Gallisà, psicòloga especialitzada en coaching i creadora del concepte Bibliocoaching
Albert Sunyol
-
Eva Ferré i Rosa M.Fusté, bibliotecàries
Albert Sunyol
Rere les prestatgeries dels llibres s’hi amagava fa no pas gaire Sara Gallisà, una jove llicenciada en psicologia i especialitzada en coaching. L’esperit emprenedor la va dur a pedalar i culminar el seu particular cim amb el projecte Coaching a pedals, sense oblidar que, darrere les biblioteques, l’espai on hi havia treballat, hi ha quelcom més que bibliotecàries, hi ha psicòlogues literàries que guien als usuaris cap a llibres i documents que poden arribar a satisfer ments lectores o amb ganes d’endinsar-se en mil i una històries.
La Sara meditava la idea donar la volta a l’assessorament o la recomanació clàssica: “durant la meva estança a la Biblioteca Pública de Cambrils, vaig pensar que l’usuari havia de saber què vol i què no vol llegir i quins són els seus hàbits que li van millor a nivell lector. Penso que és millor que parteixi d’ell que no pas de l’assessorament”, recorda. Una idea embrionària i que, momentàniament, s’havia quedat allà entre els llibres. Tot canvià passat un temps, quan en una nova trobada amb les bibliotecàries, aquestes li expliquen que volien donar una passa endavant. “En el pla de lectura, teníem clar que volíem acostar-nos als usuaris d’una forma més personal, de tu a tu”, i “cercar un retorn, normalment quan recomanes alguna cosa a l’usuari després no saps si has pogut guiar-lo correctament, perquè no el veuràs més d’una vegada”, expliquen l’Eva Ferré i la Rosa Maria Fusté, dues de les bibliotecàries.
L’efecte de ‘La Voz’
Sembla que es començava a escriure el primer capítol d’una nova novel·la. Després d’escoltar el raonament, la Sara puja les escales i recupera la idea que guardava en la prestatgeria, aquella prestatgeria on van a parar les idees fins que algú les rescata. Primerament, la Sara va haver de combatre una idea preestablerta en els responsables de l’equipament: “això del coaching els sonava al David Bisbal i al programa La Voz; vaig haver de desfer els mites i explicar-los què era i què no era coaching perquè tenien en ment fer alguna cosa individualitzada, i li volien posar el nom de coaching perquè està de moda”. Abans de construir el relat, més val fer-se un esquema clar...
A través de dinàmiques pròpies que es treballen en aquesta disciplina, com la pregunta, la metàfora o el Rol Playing –posar en pràctica una representació en què cada un té un rol diferent- es va implicar tot l’equip de la biblioteca i es van assolir perfils diferents de bibliotecàries que es podien ajustar a les demandes de cada lector. Mesos d’entrenament, enfocats sobretots al canvi de xip: ja no es tracta tant de recomanar, sinó explorar el lector.
“El primer dia que ve la persona interessada, li fem una fitxa en què anotem el grau de motivació de la persona i l’objectiu que pretén. A través de diverses preguntes, sobre els seus hàbits lectors o aficions, centrem cap a on vol anar i la seva necessitat, perquè sigui ell qui tingui el compromís i treballi, amb les sessions que ell es marqui, fins que cregui que ja ho ha assolit”, expliquen les dues bibliotecàries. De la teoria, a la practica. Parlem amb dusuaris, que fan la seva crònica dels fets:
“Jo era de les que mirava la tele i mai trobava una estona per posar-m’hi. Vaig venir a la biblioteca, i vaig fer unes quantes sessions. No sabia ben bé què volia llegir, i a través de preguntar-me pels meus gustos i personalitat, vaig veure que un dels temes que m’atreia era el de l’autoajuda”, explica la Lola Garcia, de 42 anys, una de les usuàries que han dut a terme aquests servei. El Francesc Sant Feliu, en té 45 i tot just duu una sessió, i s’ha fixat com objectiu principal “trobar alguna cosa més concreta i més precisa que em faci sentir còmode i que versi sobre periples –històries que comencen en un punt geogràfic, van passant coses i en àmbits campestres- que em facin sentir còmode-. N’havia llegit alguns i necessitava un cop de mà perquè tenia desconeixement de més títols”. Altres objectius podrien ser, per exemple, llegir més o en altres llengües. Val a dir que el Bibliocoaching no només s’aplica a la lectura, també fa èmfasi en altres aspectes com els serveis que ofereix la biblioteca, des de cercar a través del catàleg o l’ús dels ordinadors, entre d’altres. En tot cas, sempre hi ha un seguiment o acompanyament per part del personal bibliotecari, ja sigui de forma presencial i a través de la xarxa.
Com es mesura una biblioteca?
Com es mesura una biblioteca? Segons les bibliotecàries cambrilenques, ha d’anar més enllà de l’àmbit quantitatiu: “està bé saber els usuaris que passen per aquí, però cal saber també quina és la implicació de la biblioteca en la vida de les persones i saber en què ha ajudat a cadascú”, explica Fusté. Gallisà explica que el servei parteix sempre d’una motivació lectora per part de l’usuari que trepitja la biblioteca, tot i que creu que pot encoratjar als no habituals pel fet que es tractin de sessions individualitzades i gratuïtes, amb un clima de confiança i adaptat al seu ritme. “Per una persona que no llegeix res, passar a llegir zero a vint minuts a la setmana i per ell pot ser molt”. L’ideòloga creu que aplicacions del coaching a les biblioteques pot ajudar a millorar els indicadors baixos d’hàbits de lectura del país i creu que aquest acompanyament personal es podria aplicar a altres àrees de la societat amb aquesta finalitat de millora.
Probablement, en qüestió de pocs anys, ens acostarem a les biblioteques, o ens connectarem al diccionari terminològic, i llegirem aquesta definició: “servei en el qual es fixa un objectiu relacionat amb la lectura o d’altre àmbit bibliotecari, i en el que propi usuari troba les respostes del què vol llegir al llarg de diverses sessions”. El concepte que correspondrà a aquesta definició és Bibliocoaching.
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
