27è Festival Reus Blues&Jazz 2017

Aquest diumenge 16 de juny després de 8 dies d'intensa activitat va sonar el "turnaround" del 27è festival Reus Blues, que aquest any ha incorporat el jazz a la proposta escènica. Aquest festival organitzat per AMCA (Associació per a la Música Creativa i Actual) des dels seus orígens, que compta amb l’imprescindible col·laboració de l'Ajuntament de Reus i d'altres locals i entitats de la ciutat és un dels més veterans del panorama blusero Català. 

12+1 bandes han deixat les seves pentatòniques majors, menors, i d'altres més complexes, jugant a les oïdes d'un públic que va omplir tots els concerts proposats, més de 3000 persones han gaudit del peculiar oratori que representa la fabulosa combinació del jazz i el blues, la satisfacció per part del públic és tan elevada que a molts se’ns farà llarg l'any fins que arribi, la des d'ara esperada, 28a edició del festival Reus Blues. 

El 6 de juliol amb l’energètic concert del grup local British Guitar Blues Invasion, que van deixar petit el local de l’Absenta, ja feia pressagiar que aquest any el festival superaria les expectatives d’altres edicions. L’endemà Johnny Big Stone & Sweet Marta van deixar igualment petit el Centre Cultural Cal Massó amb una especial comunió entre ells dos i un públic entregat des de la primera cançó. Més enllà de la música l'antropòleg Antoni Llort ens va descobrir el camí conjunt del blues i del cànnabis en la música negra als EEUU a principis del XX i finals del XIX, algunes idees preconcebudes van caure aquella tarda. Aquell primer cap de setmana es van continuar desenvolupant actes a diferents locals i places de la ciutat, un fet amb què es vol diferenciar aquest festival, la combinació de petits i grans espais que ens permetin gaudir de la música, lliure d'agobis i presses, a l'amable i càlida ciutat de Reus. La plaça de Pallol va omplir totes les seves terrasses per sentir el Jazz de Mr Smoke i la nit de dissabte al Bar Campus, The Blackslats, ens recordà novament la intensa pedrera de músics que tenim a casa nostra, ballaren fins i tot els veïns des dels balcons. Per segon any consecutiu s'ha obert l’ espai “fideuà blues”, amb els The Blues Tones als comandaments musicals, qui va voler va poder gaudir de la bona cuina i el bon vermout de Reus. Per tancar aquell primer cap de setmana els alumnes de l'Escola Municipal de la Selva ens van oferir una selecció de temes pensats per l'ocasió. 

La segona setmana de festival es va iniciar amb la Master class de mític Dean Brown, no va deixar ningú indiferent, posà de manifest la valuosa tasca d'acompayar a la guitarra, com una feina poc destacada però imprescindible per un bon guitarrista. Quasi a la mateixa hora Txus Blues & Jose Bluefingers, van deixar una mostra de la fina ironia amb què reguen tot el calidoscopi musical d'aquests dos imprescindibles del món blues de petit format. 

Divendres 14 de juny Bill Evans Band & Dean Brown, ens van deixar l´últim concert de la seva gira a l'estat espanyol, amb un so impecable. La creativitat dels 4 sobre l'escenari, Bill Evans Band, Dean Brown, Nicolas Viccaro a la bateria i el “polipresent” baixista Etienne Mbappe, va enlluernar a un públic que ja esperava la seva música des de setmanes abans, solvència i creativitat. Podíem esperar més expressivitat per algun membre de la banda però cadascú és com és. Va agafar el relleu Mr. Sipp, sens dubte una de les més agradables sorpreses del festival, energètic, dinàmic fins i tot optimista, si es que musicalment s’ho pot ser, Mr Sipp va triomfar amb una proximitat que si ja de per se a la Palma és quasi inevitable, en el seu cas va ser íntima. Molts demanaren continuïtat fins a la sortida del sol. Una gran nit. 

El dissabte, es va anant escalfat pel centre de la ciutat amb el passacarrer de la Always Drinking Marching Band, ja entrada la nit i de nou al fantàstic escenari de La Plama de Reus (s'ha de veure), la Luis Guerra & CMQ Big Band van destil·lar alguna mena de líquid harmònic que va posar dempeus a gran part del públic, d'altres gaudiren asseguts de la riquesa cromàtica d'una gran Big Band, poques ocasions tenim en aquestes terres de sentir propostes similars. I de nou un canvi radical per acabar la nit, Stacie Collins & Band, la força de les arrels més profundes del blues, el honky-tonk, i el country van anant surtin d'aquesta banda que té en l'Stacie una gran, gran, frontwoman. 

Ja només restava tancar-ho bé al concert vermut del diumenge i millor no es podia haver fet, el comiat va començar amb El Cor Ciutat de Reus que va oferir, amb gran solvència coral, uns estàndards de jazz curosament triats. I el rebló final, al vespre, amb Scaramouche, que fa del jazz Manouche alguna cosa més que el ràpid trepidar dels dits per les cordes de la guitarra i és quan l'apropa a la buleria, i altres ritmes més nostres, és en aquests moments que brilla amb llum pròpia.

Viure el Festival Reus Blues és un pelegrinatge feliç de les arrels de la música popular a la modernitat contemporània, tots hi esteu convidats. 

Fins a l'any vinent.

Kandi Álvarez és membre de la Junta Directiva de l'AMCA (Associació per a la Música Creativa i Actual)