-
Mas de l'Estanislau Mateu
Tenia una fotografia del mas d'aquest músic amb data 23 de juliol del 1902. Les inicials JP, la família dels Mateu, que viuen al primer pis, me l'havien proporcionat. No se sabia on era aquest mas. Fa pocs dies, vaig trobar un protocol notarial de Joan Carpa Calbó, document 272 b, Venda Perpètua Reus, 23 d’agost del 1907. Estanislau Mateu Mas, de 52 anys, pianista, vendria a Joan Tarrats González, enginyer industrial de 26 anys, la terra i el mas, d'extensió de vuit jornals, situat a la partida del Roquís, amb vinya, part d'horta, amb arbres fruiters i casa de camp per 2.500 duros equivalents a 12.500 pessetes. Mateu Mas, s'havia casat amb Antònia Valls, a Reus, el 1883.
Al mestre, les cròniques el recorden com a pianista al Cafè de París. De petit, a Barcelona, fou antic escolà de Montserrat, on va passar sis anys amb qualificatius notables. A Barcelona fou sotsdirector de les masses corals d'en Clavé. Quan va arribar a Reus formaria el sextet Beethoven. Va compondre ballables i havaneres; com també el seu fill, posteriorment, a principis del 1900.
El mas i el seu lloc:
El mas està al llindar del camí de Riudoms que dóna entrada a la finca, al sud amb Bartomeu Gasull, a l'oest amb Valentí Piñol i al nord amb Antoni Corts. El senyor Mateu va comprar la finca a la mare i a la filla, Raimunda Fàbregas Diré i Teresa Colom Fàbregas. Document de la venda del notari Teodor Pedrol, el 21 d’agost del1886, foli 11, finca número 844. (investigació del 3 de juny del 2017).
Estanislau Mateu Mas vivia llavors al carrer de Martí Napolità, número 6 Molt probablement en la casa que va ocupar fa pocs anys el Patronat per al Foment de la Sardana i, posteriorment, hi va tenir el despatx el nostre amic Pere Martorell Jareño. El mestre Mateu Mas havia viscut poc abans al raval de Santa Anna, 64, 2 pis. El seu fill, el músic Estanislau Mateu Valls i els seus germans, vivien a l'entresòl de la mateixa casa. L'edifici era propietat d'en Josep Gaya Gambús, resident a Barcelona.
Disposem de la fotografia del mas. A la dreta, amb barba, barret i bastó, el músic Estanislau Mateu Mas i el lloc localitzat; cosa que no s'havia pogut situar fins ara. Musicalment, el mestre Mateu pare, fou notable en la seva labor. El 1896, a Montpeller, va actuar mb el cor de l'Orfeó Reusenc i al municipi francès de Palavas, va interpretar la peça ‘Los nets dels almogàvers’ i fou premiat. El 1897, el Cor fou primer premi a Marsella.
Després de la labor del músic: Jacint Vergés Gilabert, primer premi de la Banda Municipal de Reus a Tortosa (28 de març del1893 amb la peça obligada ‘Raimund’, amb data del 19-6-1894, el marquès de Marianao (Parc Samà) va adquirir per al municipi de la Ciutat, instruments nous. Vergés, va ser guardonat amb la peça obligada titulada ‘Raimund’. Quan es va dissoldre les dues bandes de música, la Municipal i la del Centre de Lectura (el 3 d’octubre del 1906) Estanislau Mateu Mas, va agrupar les dues bandes i va refer la Banda Municipal..
El compositor ens va deixar un 4 de setembre del 1911. El va succeir el seu fill Estanislau Mateu Valls, director durant molts anys de l'Orfeó Reusenc, el qual va morir un 11 de novembre del 1973, a la casa on viuen els seus descendents, passeig de Sunyer, número 11, edifici on, curiosament, jo i la meva parella, la Mari, en som veïns.
