És la platja llarga de Salou. A la fotografia veiem un monitor d'esports en l'educació física, és en Jesús Muntané Parés, home del Reus Deportiu, d'origen patern de Porrera, tot un atleta que havia estat campió d'Espanya i de Catalunya dels 4 x 400 i també dels 400 o 90 metres llisos. És una fotografia cedida per la seva filla. La nena que es veu a primer terme és la guia que feia mostra de la posició que havien d'adoptar les demés. Al senyor Muntané també l'ajudaven Joan Boronat, Pau Gual i Eduard Borràs.
A l'estiu es feien colònies per nens i nenes organitzades per l'Ajuntament sobretot a partir del 1932. L'Institut de Puericultura "La gota de la llet" amb el Doctor Frias al davant, garantien la salubritat envers les colònies d'estiu. A Salou, els metges Juan Domènec Mas, amb la realitat del Solarium al Reus Deportiu i Pere Barrufet, també aportaven suggeriments sobre els alumnes. Els Ploms a través d'homes com Ramon Barrera Banús i Joan Marca Miró i la caseta de l'Entitat a Salou és innegable que fou l'entitat pionera en la dèria de la natació.
Joan Sardà, com a conductor de l'òmnibus dels alumnes recordava fa uns anys que els nens deien anem a Salou amb "la barca". Les nenes anaven a Salou amb capells de cretona fent fila amb la Joana Domènech al capdavant i Magdalena Guinovart com auxiliar. Es feia gimnàstica rítmica a l'arena ben a prop del mar. I es feien exercicis de quinze minuts. Després un passeig molt moderat de vint minuts abans d'esmorzar i de deu a dotze excursió. Llavors la platja dels capellans era tan atapeïda de pins que un esquirol feia de les seves constantment. Per la platja es feien volar "cometes" i per la tarda després del dinar, de dues a tres, migdiada i a les nou a dormir.
El Reus Deportiu i el Club Natació Reus Ploms gaudien de piscina, per tant era garantia de que la majoria del jovent sabia nedar. Malgrat tot les malalties que feien estralls eren: l'endenitis submaxil•lar i cervical i les amígdales.
Tota aquesta cultura física, era lluny potser de la visió de competitivitat en l'esport. Es pensava en la salut del cos i de l'esperit sense voler fer veure als alumnes que la competència i la superació arribaria a cultivar la ment amb la dèria de la força física i la recompensa d'una medalla o el llorer de l'Antiga Grècia.
Gràcies per l'esperit de cultivar l'exercici en favor de la salut del jovent d'aquells dies. Gràcies.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics