-
Ana Brenes
Cedida
De nou recomanem un recital flamenc programat pel Festival Accents, el d'aquest dissabte 3 de desembre, a les 8 del vespre, que tancarà el cicle “Som Flamencs”. No ens va anar pas malament l'última vegada, quan vam recomanar Las Migas, pocs dies abans que elles guanyessin el Grammy llatí de 2022 al Millor Àlbum de Flamenc. En aquesta ocasió també no ens equivoquem, ja que Ana Brenes és una cantaora que du el flamenc en la sang. Els seus pares són d'Utrera i canten tots dos. El fet d'haver-lo mamat a casa garanteix que es desembolicarà amb la naturalitat de qui canta des d'abans de tenir ús de raó. Encara que ella és nascuda a Santa Coloma de Gramenet, no deixa de ser una localitat d'aromes jondos on es va lliurar uns anys el Yunque Flamenco, el guardó que anima les penyes de Catalunya, un ambient que Ana coneix bé perquè el seu pare és molt aficionat i la portava de ben petita a veure cantar la seva mare.
Una altra consideració que ajuda a reconèixer una bona artista és el seu grau de coneixement del repertori.En aquest aspecte l'avala el seu pas pel millor conservatori de Catalunya, l'ESMUC, havent acabat la carrera d'Interpretació en Cant Flamenc fins a esdevenir finalment professora de Cant Tradicional. L'escola acostuma a ensenyar als alumnes l'essencial dels diferents pals però a ella, que ja els dominava de manera autodidàctica fins al punt que ja havia treballat com a cantaora, li va servir més aviat per a ampliar la visió que tenia d'aquesta professió, de manera que pot desenvolupar la seva pròpia personalitat sobre una base sòlida. Així que el recital conciliarà l'ortodòxia amb la creativitat representant Camino, un espectacle on Ana Brenes canta, recita, parla i interpreta un repertori propi, amb lletra i música originals, a partir de pals flamencs.
Ana posarà la veu i Toni Abellán el toc. Els aficionats al flamenc demanen el format de cant amb guitarra sense més additaments, però pot ser que alguns espectadors gaudeixin per primera vegada del talent nu, sense parany ni cartó com sol dir-se i descobreixin la quantitat de coses que poden succeir sobre l'escenari amb un elenc tan reduït. El flamenc és un compendi de gèneres musicals antics dels quals els artistes trien una petita part, cadascun dels pals té unes determinades característiques que responen a les seves circumstàncies, bé reflecteixen una època, una necessitat, un lloc o revelen un sentiment, produint sensacions diferents durant la funció. En Camino els gèneres estan ordenats seguint el decurs de la vida: Primer escoltarem una Nana com quan érem nadons, després cants de gronxador -anomenats bamberas- al·ludint la diversió infantil, la tanda de romanços portarà notícies del món que comencem a descobrir, sentirem un pregó per Cantiñas i s'alternaran cants de treball (trilla, minera) amb uns altres tan festius com els tanguillos gaditans de Carnestoltes per a enfilar la recta final amb una saeta i la seguirilla que segella l'existència, l'única lletra que no ha escrit Ana sinó que és un poema de José Gabriel Galán.
Dissabte que ve, una nova filigrana adornarà les bigarrades parets de Casa Navàs, la veu d’Ana Brenes interpretant un espectacle de la seva creació fortament encorat.
Una altra consideració que ajuda a reconèixer una bona artista és el seu grau de coneixement del repertori.En aquest aspecte l'avala el seu pas pel millor conservatori de Catalunya, l'ESMUC, havent acabat la carrera d'Interpretació en Cant Flamenc fins a esdevenir finalment professora de Cant Tradicional. L'escola acostuma a ensenyar als alumnes l'essencial dels diferents pals però a ella, que ja els dominava de manera autodidàctica fins al punt que ja havia treballat com a cantaora, li va servir més aviat per a ampliar la visió que tenia d'aquesta professió, de manera que pot desenvolupar la seva pròpia personalitat sobre una base sòlida. Així que el recital conciliarà l'ortodòxia amb la creativitat representant Camino, un espectacle on Ana Brenes canta, recita, parla i interpreta un repertori propi, amb lletra i música originals, a partir de pals flamencs.
Ana posarà la veu i Toni Abellán el toc. Els aficionats al flamenc demanen el format de cant amb guitarra sense més additaments, però pot ser que alguns espectadors gaudeixin per primera vegada del talent nu, sense parany ni cartó com sol dir-se i descobreixin la quantitat de coses que poden succeir sobre l'escenari amb un elenc tan reduït. El flamenc és un compendi de gèneres musicals antics dels quals els artistes trien una petita part, cadascun dels pals té unes determinades característiques que responen a les seves circumstàncies, bé reflecteixen una època, una necessitat, un lloc o revelen un sentiment, produint sensacions diferents durant la funció. En Camino els gèneres estan ordenats seguint el decurs de la vida: Primer escoltarem una Nana com quan érem nadons, després cants de gronxador -anomenats bamberas- al·ludint la diversió infantil, la tanda de romanços portarà notícies del món que comencem a descobrir, sentirem un pregó per Cantiñas i s'alternaran cants de treball (trilla, minera) amb uns altres tan festius com els tanguillos gaditans de Carnestoltes per a enfilar la recta final amb una saeta i la seguirilla que segella l'existència, l'única lletra que no ha escrit Ana sinó que és un poema de José Gabriel Galán.
Dissabte que ve, una nova filigrana adornarà les bigarrades parets de Casa Navàs, la veu d’Ana Brenes interpretant un espectacle de la seva creació fortament encorat.
Etiquetes:
