Reus tenia a la zona nord tota una zona de jardins que es coneixia amb el nom de ’Jardins de l'Euterpe’. Era per a l'esbarjo públic i hi tenien lloc molts dels actes culturals de rellevància, amb actuacions de molts personatges de prestigi. Amb els anys, van anar desapareixent i s’hi va instal·lar l'estació del ferrocarril (la segona), coneguda per MZA, establint així un gran nus de comunicacions, mitjançant vies i altres serveis, com pot ser l'abastiment d'aigua a les màquines de vapor, que ocupava una gran zona.
L'any 1745, l'arquebisbe de Tarragona, monsenyor Pere de Copons i de Copons, va demanar a l'Ajuntament de Reus permís per a la construcció d'una casa-missió i un seminari sota la invocació i regla de Sant Vicenç de Paül. Entre les condicions que es van proposar, hi havia que la compra de la carn es faria a les carnisseries del Comú, comprometent-se a subministrar aigua necessària per al servei domèstic i per regar un jornal i mig de terra. La conducció d'aigües anava a càrrec de l'Orde. L'any 1946 es va firmar l'acta de fundació. El mes de febrer del 1958 van arribar els pares Paüls per donar inici al projecte i així es va començar la construcció. Finalment, el 1786 van venir els seminaristes i el personal docent per iniciar la tasca al seminari. Hi havia sis professors, tres laics i un criat.
L'any 1811, a causa de la Guerra del Francès, els pares de Sant Vicenç de Paül, van haver d'abandonar l'estada i destinar l’edifici a hospital per atendre els ferits dels dos bàndols. El 1820, per raons d'estat polític, van haver d'abandonar el lloc. En 1821, per la 'febre groga', Reus va haver de destinar-lo per atendre els afectats. Tres anys després, els Pares Paüls van tornar a ocupar l'establiment per continuar la seva tasca. El 1834, a causa de l'ambient polític van haver de tornar a deixar el lloc, ja que va estar incautat per agents del govern. L'any 1835, arrendada l'horta i completament abandonat l'edifici, algú el va incendiar per robar eines. Un any més tard, el Rei Carles III va cedir la casa a l'Ajuntament per passar-la a ocupar els pobres, i així constituir la Casa de la Caritat, on es va utilitzar fins a la Guerra Civil que, a causa del bombardeig que va patir Reus, la van destruir totalment. Precisament, el llibre del doctor Josep Maria Guix Sugranyes, dóna un informe detallat de les cases de Reus afectades pels bombardejos i la destrucció del Seminari es va estimar en 1.470.800 pessetes, cosa que ignoro si es va fer efectiva.
Després de la Guerra civil, la Casa de la Caritat va passar al carrer de Santa Paula, xamfrà amb el carrer de Jovellanos. Estava format per un edifici de planta baixa i un pis, envoltats d'uns patis enjardinats. Avui dia, l'església dels Pares Paüls i un conjunt d'edificacions als voltants, pertanyen a la mateixa fundació. L'església resta activa i celebra els oficis corresponents, amb l’assistència de molts feligresos. A més, es dediquen a l'ajuda de famílies necessitades i actuen com a banc d'aliments. Aquest orde religiós fa més de 250 anys que du a terme una gran tasca d'ajuda, però sempre ha estat ignorat per fer-la en llocs d’un discret anonimat, cosa que és d'agrair.
Recordem que, en un principi, acollien nens i nenes, orfes de la Guerra civil o pertanyents a famílies desafavorides, com si es tractés d'un internat. El primer pis estava dotat d'una sala gran que disposava d'escenari, on es representaven obres teatrals, de les quals podem destacar 'Els Pastorets'. Les actrius eren noies d'Acció Catòlica (secció femenina), i a les obres que representaven no hi havia actors masculins. Fins i tot, Sant Josep, els pastors, i altres personatges masculins, els representaven noies amb barbes falses incloses. El cas contrari passava al Centre Catòlic (Bravium AC, carrer de la Presó), on quedaven excloses les actrius femenines i, en el cas dels 'Pastorets', la mateixa Mare de Déu era un noi disfressat... 'Junts, però no barrejats', era el lema de l'Església.
Per la festa major, l'Ajuntament sempre tenia molt en compte els ingressats a l'asil i els servia un berenar, on assistien també les autoritats municipals. Cal destacar el repartiment de joguines per la festa de Reis Mags. A les festes de barris, també hi anaven, com la del barri del Carme, on el senyor Casas (‘Pepito de l'Arena’), els obsequiava amb un suculent berenar.
Les monges sempre van estar a cura dels nens i nenes, i s'encarregaven de la docència de l'asil. Són de l'orde Conferència dels Pares Paüls i el seu nom és Germanes de la Caritat. Van col·laborar amb l'hospital improvisat del desaparegut seminari i donaven servei a l'antic Hospital de Sant Joan.
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
