Abans de descriure la novetat de la diligència d'en Josep Brunet Anguera voldria recollir el següent: 'Altres viatges per encàrrecs’. Era un altre mitjà, i no una diligència, la del Brunet. Curiosament però, el periòdic ‘Político Mercantil’ va publicar que a primers de març de 1814 sortia de Reus cap a Madrid un carro. Qui vulgui carregar-hi pot anar al carrer del Vent, a casa de Pere Pedret, “mañana a las 8”. L'amo del transport tractava el preu. El periòdic canvià de lloc i s'instal·là a casa de Joaquim Artigas, al carrer dels Recs, número 5.
L'ànima d'aquest periòdic era el metge fill de la Vilella Alta, en Jaume Ardèvol, que agafaria el camí de l'exili a Londres.
Ben a prop teníem el viatge del rei Ferran VII, en la seva vinguda a la Ciutat. La nit del primer d’abril de 1814 provenia de Girona i és sabedor que els ciutadans de Reus té: “paralizada la industria, arruinado el comercio y vuestra agricultura abandonada, supistes encontrar recursos considerables para sostener la viva lucha en que tanto os habeis distinguido”. Imprès a la impremta Los amigos de la Constitución, carrer dels Recs, número 5, a càrrec de Joaquim Artiga. El rei, en pocs dies, i amb caràcter absolutista, abolia la Constitució.
Uns anys abans, es va descriure un viatge de Barcelona fins a València amb catorze dies i en un mes feixuc com era el novembre del 1802, per camins deplorables, sobretot des del Vendrell a l’Hospitalet . Itinerari:
Divendres, 5, Vilafranca; dissabte, 6, Tarragona; diumenge, 7, descans; dilluns, 8, Cambrils; dimarts, 9 Tortosa; dimecres, 10 Tortosa; dijous, 11, descans; divendres, 12 descans; dissabte, 13, Vinaròs; diumenge, 14 descans; dilluns, 15 Torreblanca; dimarts, 16, Castelló; dimecres, 17, La Plana, i dijous Morviedre i València.
La situació poc després de la fugida de l'exèrcit francès...
Qui ha de fugir de la nostra ciutat és el pintor Antoni Verdaguer Llunells, “l'afrancesat”, cap a l'exili a Montalban. Rafel de Riego també en els seus empresonaments, sobretot en la deportació a França va conèixer altres idees i principis com la maçoneria i les idees liberals. Quan arriba a Montalban, Verdaguer Llunell, el famós Jean Auguste Dominique Ingres, el retratista oficial de la Casa de Bonaparte, ja fa alguns anys des de 1806 que havia marxat a Roma, per tant no sabem si Verdaguer el coneixia. Curiosament, Montalban és lloc de “diversos exilis”. En aquesta població, en aquells anys es reunien el ritu maçònic. Entre els exiliats es trobava Manuel Maria Cambronero d’Oriola, també "afrancesat". És clar que Brunet, en anys anteriors, havia estat a França, en altres circumstàncies, per veure exemples de diligència.
La botiga del cintaire Josep Brunet Anguera, era als baixos de la casa Simó-Cardenyes (avui casa Navàs) tocant al carrer de Jesús. Josep Güell i Mercader ens diu que hi havia tertúlia. Brunet havia format part de la Societat Secreta Filadèlfia. La Societat, en part, estava encapçalada per Jean Charles Enmanuel Nodier. Aquest francès que va criticar Napoleó i que era fill de Besançó, els“Iluminatis”, els seguia Víctor Hugo, Vigny, Musset, Lamartine. Brunet havia estat a França on va inspirar-se en el transport de cotxe-diligències. Es projectava Reus- Barcelona fins al Portal de l'Àngel en dotze hores. Brunet era fill de Francesc, pagès, i Francesca, que van tenir botiga als porxos de la plaça Mercadal. Ell tenia la idea d’establir la primera diligència amb el trajecte Reus-Barcelona.
Del primer, es deia que hi havia estat al març de 1815; un xic discutible perquè al document de l'Arxiu Comarcal i Municipal, s’hi pot llegir que l'encapçala el capità general del Principat, Don Francisco José Bernaldo de Quirós Alas Carreño y Huergo i Mariño Lobera Pardo y Figueroa marquès de Campo; un asturià que havia lluitat en la Guerra del Francès i que amb data de febrer de 1815, Don Jaume Pons i Mornau, secretari del Govern Superior del Principat donen instruccions per la conducció d'una diligència (Arxiu Comarcal i Municipal de Reus, capsa 240, millores públiques).
Josep Brunet Anguera havia presentat proposta d’una “diligencia de coche” de Reus a Barcelona, per millor atendre el foment del comerç, la indústria i interessos particulars. I se li comunica el reglament i que la diligència sigui segura.
Segons Ramon Amigó Anguera, Brunet de renom es diria ‘Cametes’. A cal Brunet es venien publicacions com aranzels i publicacions amb títol com ‘La profecia d'un politico’, aquest darrer títol imprès a Cadis i reimprès a Reus. Llavors s'ajudava per recollir almoines per als necessitats que romanien als Carmels i de molts joves que havien perdut el pare amb la recent Guerra del Francès, especialment de pares soldats a Tarragona.
El periòdic polític ‘Mercantil’ que encapçalava Jaume Ardèvol Cabré, era el capdavanter de les ajudes als necessitats i en benefici de la Casa de Caritat. La impremta del periòdic era llavors al convent de Sant Joan dels Carmels.
La diligència havia de fer els viatges a partir de primers d’abril del 1815. Sortida sempre un dia per altre, encara que estigués buida, mitja hora abans de la sortida del sol i tot l'any. S’aturarà només una hora a Vilafranca per menjar i el temps més precís per mudar els cavalls. Arriba al seu destí, a Barcelona, a les 6 de la tarda a l'estiu i abans de fer-se de nit a l'hivern.
A més, hi haurà quatre parades de sis cavalls que seran al “Xipreret” (era una posta de Vallirana), Vilafranca, El Vendrell i Tarragona. Cada seient pagava cinc duros i menjar “de valde” a Vilafranca. També es pagava per excés de pes “seis reales de vellon”.
Les criatures, encara que siguin de tendra edat, ocuparan el seient com els altres, si no anessin acompanyants de la seva mare o “ama de leche”. No es podia viatjar sense cèdula o “passaport”, si no era persona abonada o coneguda per l'amo de la diligència.
Moments abans de la partida, el conductor de la diligència, cridava els noms dels passatgers i cada un tenia un número i cada persona, a dalt, decidia l'ordre de col·locació. La puntualitat era un factor important; més d'un s'havia quedat a terra per no arribar puntual al lloc de sortida.
