La sort i desgràcia de treballar en edificis mil·lenaris

A les nostres terres tenim la sort i la desgràcia de comptar amb un gran passat que ens permet tenir unes ciutats molt riques i plenes d'encant. Dins d'aquesta riquesa tenim el fet que molts edificis són centenaris o mil·lenaris, i que necessiten rehabilitar-se per ser edificis del segle XXI, com és el del cas que us parlaré avui.

Trobar-se un edifici d'aquestes característiques és un tresor però a la vegada un repte. Primer de tot has de saber que t'hauràs d'armar de paciència i de que el que has après a la universitat gairebé no et servirà, en aquests casos més sap el diable per vell que per diable. Així us explicaré els passos i les anècdotes que ens han ocorregut fins a poder estar realitzant les obres.

El nostre edifici es troba al centre històric de Tarragona, ciutat com hem dit mil·lenària. Gràcies als treballs que s'han realitzat a la zona ja sabíem que és un zona on trobaríem restes arqueològiques. L'edifici consta de planta baixa més tres plantes principals i una quarta planta de mides més reduïdes i que dona accés al terrat pla que ocupa aproximadament una quarta part de la coberta. L'estructura que podíem observar a l'inici era molt escassa perquè totes les mitgeres estaven amb un extradossat, per no dir que la primera vegada que vam accedir a l'edifici era després que el desocupessin i estava ple de mobles i andròmines a un punt no imaginable. Podíem veure les façanes que tot i estar arrebossades per l'interior ja es veia per l'exterior que eren de maçoneria irregular lligada amb morter de calç. Dintre tota l'estructura s'aguantava amb dos pilars de maó massís que subjectaven una jàssera i el nucli d'escala també de maó massís i volta catalana. Els forjats que eren visibles eren de bigues de fusta amb volta ceràmica massissa. La coberta era de bigues de fusta amb rastells de fusta i teula àrab directament, i la part de terrat pla és de bigues de formigó amb encadellat ceràmic. En l'estructura es veia que havia entrat aigua i que diverses bigues de coberta estaven afectades, així com altres de diferents plantes per pèrdues en els baixants, de fet l'edifici constava de diverses reparacions, sobretot en els forjats de planta baixa que per la humitat estaven totalment degradats i que estaven creuats per reforços metàl·lics, i en les plantes pis, on existien reforços metàl·lics en cadireta que resultaven del tot preocupants. L'edifici constava de dos habitatges per planta i magatzems en planta baixa. El primer que vam pensar era el perill que corria tota la gent que vivia perquè l'edifici presentava problemes estructurals greus que ens van obligar a haver d'apuntalar diverses parts del mateix i treure tot el pes possible. 

El primer que vam fer va ser veure el programa de necessitats del projecte de rehabilitació, així vam veure que si volíem fer una rehabilitació integral necessitàvem substituir el forjat de planta i la coberta, a més de poder eliminar els reforços en cadireta. Finalment, el punt que més ens preocupava era que també necessitàvem renovar tot el sistema de baixants, molt caòtic i que evacuava per una cota superior a la qual es circulava en planta baixa. A més, les plantes baixes tenien una alçada molt petita que les feia inservibles, pel que seria necessari guanyar més alçada lliure. Finalment, també vam plantejar instal·lar un petit ascensor, que tot i no complir amb les mesures d'un de nova instal·lació, milloraria l'accessibilitat dels habitatges.

Un cop amb aquesta informació vam poder fer un primer esbós del projecte. Pel fet d'estar en un centre històric, qualsevol projecte no només ha de complir allò a què ja estem habituats, sinó que també ha de respectar el conjunt històric i ha d'estar informat tant al departament de Llicències i al departament de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona com al de Cultura de la Generalitat. Vam anar a parlar amb els tècnics municipals, per explicar-los el projecte. Posteriorment, vam explicar el projecte al departament de Cultura i ens van dir que per poder arribar a la Comissió de Patrimoni de Tarragona, que autoritza els projectes d'obres primer, s'havia de fer la intervenció arqueològica per veure que el projecte pogués ser compatible amb les restes que hi pogués haver.

Així, ens vam ficar mans a l'obra i es va realitzar l'excavació arqueològica. Aquesta va ser realment complicada perquè al ser una rehabilitació integral en una zona que se sabia que hi hauria restes, van demanar un estudi de les fases cronològiques de l'edifici, i això significava treure tots els extradossats per poder veure les mitgeres. A més, per baixar el terra mig metre ho havíem de fer sense afectar tots els elements estructurals i els reforços que s'havien realitzat. 

Però realment el més complicat de tot va ser que degut a les mides del carrer i al fet que l'edifici només disposava d'una petita porta d'accés, ja que estava tapiat, tots els treballs es van haver de fer de forma manual. Tota la runa i la terra de l'excavació es va enretirar en capaços i es va transportar al dipòsit de runa en una furgoneta, on s'abocaven manualment. Imagineu la feinada que això suposa: treure tones i tones de runa i terra amb aquest sistema!

Això sí, la intervenció arqueològica va treure meravelles. En un primer moment, van sortir un munt d'elements molt moderns, sobretot desguassos en desús i nivells de reompliment, així com un paviment de còdols. A les parets de la mitgera vam poder treure a la llum dues columnes d'origen romà, que estaven amagades per un alicatat, i que ara sabem que estan reaprofitades en un edifici posterior, possiblement visigot, i que molts identifiquem com una basílica. Aquestes columnes, de ser així, pertanyerien a una església visigoda dels segles V o VI, i per tant serien les més antigues que es conserven 'in situ' a tota la demarcació. Sobre aquestes, encara van sortir els arcs que subjectaven les columnes, en total més de 9 metres d'alçada conservats d'un edifici de fa uns 1.500 anys. Excavant més en el subsòl, més per fer ciència que per necessitats de projecte, ja que si no es feia ara, haurien de passar 300 anys fins que es pogués tornar a fer una excavació així al lloc, vam poder trobar les bases de les columnes i el paviment de l'església. Finalment, també vam poder veure que el nucli d'escales es recolza sobre una cisterna d'aigua de gran dimensions.

L'envà de cuina i el capitell descobert darrere de l'envà

Amb tota aquesta informació vam realitzar un informe arqueològic i vam modificar el projecte per no afectar les restes i posar en valor els principals elements. D'aquesta forma els baixos es van unir en un dúplex amb els primers, de forma que es crearia un doble espai que permetria deixar a la vista les dues columnes des del paviment de planta baixa fins al sostre de planta primera, capitell inclòs.

Arca descoberta al segon pis

Columnes descobertes

Paviment d'església i negatiu d'una basa de columna

El següent pas va ser consensuar els canvis i la forma d'actuar amb l'Ajuntament i el departament de Cultura. Un cop es va obtenir el vistiplau dels tècnics als grans trets, el vam poder presentar. El fet de fer un projecte amb grans requeriments patrimonials afecta molt als requisits. Per exemple, per complir habitabilitat, havíem de fer alguna obertura més gran i, com que aquestes estaven emmarcades en pedra, els tècnics ens van dir que no es podria, per la qual cosa vam haver de justificar al projecte que per la llei de patrimoni cultural català no podíem ampliar les obertures i arribar al que demanava la normativa d'habitabilitat. Aquí no acabava la tramitació del projecte, a banda d'alguna esmena tècnica que s'hi va afegir, quedava passar per la Comissió de Patrimoni. Des que el vam portar a l'Ajuntament fins que va arribar a la Comissió van passar quatre mesos. Aquesta Comissió és un òrgan col·legiat que decideix si aprova o no els projectes. Encara que els tècnics del departament puguin redactar un informe favorable, la Comissió pot decidir que no sigui així.

En el nostre cas, per sort, estava molt estudiat i consensuat amb els tècnics i per tant l'informe era favorable. No obstant això, la Comissió ens va aprovar el projecte a nivell general, però ens van invalidar un canvi que mai haguéssim pensat que ens tirarien enrere. El badalot per accedir a la coberta plana era totalment ineficient, feia 60 cm d'ample i l'estructura de l'escala eren unes peces metàl·liques collades sobre un envà de 4. Clarament, aquest badalot no oferia cap seguretat i en el projecte el refeien de nou per complir amb les amplades i alçades normatives, el feien més gran. De la manera com es veia des del carrer el badalot, ens van dir que alterava l'estètica del conjunt i que no s'aprovava la modificació. 

Alçat cronològic mitgera

Planta arqueològica

Paral·lelament al tràmit administratiu de la llicència d'obres, com que teníem aprovat la resta per la Comissió i l'informe tècnic municipal era favorable, condicionat a l'aprovació de la Comissió, es va poder demanar el "tractament de restes", que consisteix en que, un cop feta la intervenció arqueològica i documentats tots els elements, et permeten desmuntar aquells que són incompatibles amb el projecte arquitectònic i no tenen un valor patrimonial remarcable. En el nostres cas: molts dels antics desguassos de ceràmica o formigó de la casa o elements tan moderns com el pilar de totxana que feia de suport a una biga metàl·lica de reforç o antigues divisions de la casa en desús. Els elements que no es veuen afectats pel projecte es tornen a soterrar protegint-los amb un element separador i grava per damunt.

Quant al tràmit administratiu, vam haver de refer el projecte per construir de nou l'escala de coberta perquè no fos visible des del carrer i tornar a presentar la modificació a l'Ajuntament, que, al seu torn, també havia d'informar sobre aquesta i enviar-la al departament de Cultura perquè tornés a passar per la Comissió. La Comissió va valorar favorablement la nova proposta de la coberta i, a pocs dies per a què es complís un any de la presentació de la llicència d'obres, vam obtenir la mateixa.

Simplement vull explicar a qui no s'hagi trobat encara en haver de treballar en edificis històrics que, si bé és molt bonic, hauran de tenir paciència i preparar molt be el camí parlant amb el diferents tècnics de les administracions i amb els arqueòlegs, qui hauran de ser la mà dreta.

Però tot i així, ja veureu que la feina no acabarà aquí. Una cosa que hem vist en la fase d'obra es que en aquests edificis tot pot variar en cosa d'un metre, i que cada dia trobes alguna sorpresa que fa que hagis d'estar pendent contínuament de l'obra i ideant sistemes de com encaixar el projecte amb aquella paret que de cop és diferent, aquella biga que semblava estar bé i ara resulta que té una esquerda que no sabies, o mil i una històries que faran que un projecte així el tinguis al cap tot el dia.

Text i fotografies: Iván Fernández Pino i Vicente Javier Cubero Navarro (Arquitectes i Arquitectes Tècnics, Tarracoarq S.L.)

Es tracta d'un article publicat a la secció 'Edificis Singulars', a la revista TAG del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona (COAATT)