Llibres necessaris

De llibres necessaris n’hi ha molts, per descomptat, com n’hi ha de totalment prescindibles, i encara gosaria afirmar que n’hi ha que no s’haurien hagut de publicar mai. 

Però en aquest articlet em refereixo a dos títols en concret, posats a l’abast del públic el proppassat mes de setembre, de lectura quasi obligada –malgrat que el concepte pot tenir, si més no en aquest context, una connotació adversa... Ho plantejaré, doncs, d’una altra manera: hi ha llibres la lectura dels quals ens aporta plaer i, a més a més, ens sacseja la perillosa actitud conformista, ens enriqueix la ment; per això són necessaris. Els dos llibres en qüestió: 'La clau que obri tots els panys', de Vicent Andrés Estellés (Peu de Mosca) i 'El jove Gabriel Ferrater, la llegenda', de Ramon Gomis (Empúries).

Ambdós contribueixen, si és que cal –que no hauria de caldre–, a consolidar la vigència de dos escriptors de prestigi indiscutible: Vicent Andrés Estellés i Gabriel Ferrater. I ambdós, al seu torn, compten amb l’autoria de dos reusencs il·lustres. Perquè els poemes de 'La clau que obri tots els panys' van precedits d’una introducció acuradíssima de Josep Murgades (Reus, 1951), catedràtic de Literatura Catalana –jubilat i, fins fa quatre dies, amb la condició d’emèrit–, mentre que 'El jove Gabriel Ferrater, la llegenda', que s’inscriu dins la literatura del jo, ens aporta noves dades biogràfiques sobre la figura de Ferrater gràcies a les indagacions del metge i escriptor Ramon Gomis (Reus, 1946)

'La clau...' és, en primer lloc, un gran encert bibliogràfic, gairebé una peça d’art, que confirma la traça i la sensibilitat dels editors de Peu de Mosca, una editorial independent amb seu a la Selva del Camp, que va començar la seva trajectòria fa poc més de dos anys i des de les primeres publicacions ja ha anat deixant petjades de categoria. Dels set llibres que fins ara ens han proposat, aquest és el segon poemari i, en tots dos casos, han apostat per acompanyar els poemes amb il·lustracions: una gosadia i/o un divertiment? El primer, 'Da nuces pueris' de Gabriel Ferrater, amb dibuixos de la riudomenca Alba Domingo –i pròleg de qui escriu tot això– va coincidir amb la commemoració de l’Any Ferrater (2022). Aquest segon, il·lustrat per la valenciana Clara-Iris Ramos, se suma a les múltiples accions que, en pro del poeta de Burjassot, en el centenari del seu naixement –Cent d’Estellés–, s’han donat arreu dels Països Catalans, contrarestant amb força el menyspreu que li han manifestat alguns sectors valencians.

Els poemes de 'La clau...' van ser publicats per primera vegada el 1971 –havien rebut el premi València de poesia l’any 1958– i formen part de l’'Obra completa I' (Editorial 3 i 4, a cura de Ferran Carbó i direcció de Vicent Salvador i Josep Murgades).

Altrament, Ramon Gomis, més de vint-i-cinc anys després d’haver publicat 'El Gabriel Ferrater de Reus' (Proa, 1998), en què ressegueix els primers trenta anys de Ferrater, des del naixement i fins que deixa Reus per instal·lar-se a Barcelona, tot aportant dades que matisen aspectes de la seva vida, ara gosa anar més enllà i, amb 'El jove Gabriel Ferrater, la llegenda' –que conté un plec de fotografies prou il·lustratives–, mira d’esbrinar “com i per què el relat de la infantesa, l’adolescència i la primera joventut de Ferrater, tal com ha arribat fins a nosaltres, és en bona mesura una llegenda construïda per ell mateix i el seu entorn de família i amics en el curs del temps.” Gomis ens adverteix en el prefaci que anirà exposant el seu punt de vista i ens convida al debat. Entre el prefaci i l’epíleg hi ha deu capítols; el primer, “La construcció del mite: la nissaga” és tota una lliçó sobre aquest concepte. Afirma l’autor: “són tres generacions”, i de seguida crea una expectació en el lector que es mantindrà fins al final del llibre. Cal destacar que Amàlia Soler, la mare del Gabriel, assoleix un paper rellevant en aquestes pàgines, atès que, cap als darrers anys de la seva vida, va ser pacient de Ramon Gomis, amb qui va compartir anècdotes referents a la seva família i que han servit al biògraf per anar estirant diversos fils. Uns fils que l’han portat a desplaçar-se a indrets on els Ferraté-Soler van viure –Bordeus, per exemple– o on Gabriel Ferrater va passar temporades –com ara quan va fer el servei militar a Barbastre. 

Ramon Gomis es fa preguntes i intenta trobar-ne les respostes. De vegades ho aconsegueix i d’altres no: “[...] hauria sigut massa pretensiós esperar que les contestaria totes. La llegenda ferrateriana continuarà”, ens avisa.

I per acabar: tots dos volums van ser presentats fa poc al Centre de Lectura de Reus –el 17 de setembre el de Gomis i l’1 d’octubre el d’Estellés. Si no hi vau ser, podeu veure les sessions accedint al canal de youtube de l’entitat: 

https://www.youtube.com/c/centredelecturadereus

Que la lectura d’aquests bons llibres –necessaris– us sigui plaent i profitosa.

Fina Masdéu

Dra. en Filologia Catalana

Directora d’Activitats Culturals del Centre de Lectura de Reus