-
Imatge de l'acte dut a terme a l'Arxiu Municipal
Llibreria Gaudí
"Si fer recerca ja és complicat, imagina't el que suposa fer-la de la teva pròpia família". Aquesta és la confessió que em va traslladar, gairebé cau d'orella, el gran Salvador Palomar poc abans d'iniciar la seva exposició sobre "Llibres, Cultura i Antifranquisme. Ca l'Isidre 1965-1975" que va realitzar a l'arxiu, dijous passat. La seva intervenció servia de colofó a l'acte de cessió del fons de la llibreria Gaudí i del seu impulsor, l'Isidre Fonts Masdeu, a un arxiu que dirigeix amb tanta elegància i rigor l'Elisenda Cristià, aquesta selvatana que, com el mateix Fonts, sense ser de Reus, ho sembla. L'acte de signatura el va rubricar la regidora Montserrat Flores i la filla gran de l'Isidre, la Montsant, que va excusar l'absència del seu pare (dedueixo) per motius de salut.
Flores, en la seva presentació, va apuntar que la Gaudí és una llibreria on sempre hi han passat coses. I de fet l'exposició del Palomar va servir per rubricar el pes específic que l'establiment va jugar, de manera determinant, en la recta final de la dictadura. Un pes que no s'explicaria sense el lideratge i el compromís de l'Isidre Fonts, el fill de cal Pastelero de La Selva. Per això el títol de l'article té aquesta voluntat de reforçar la singularitat de la Gaudí, que és i ha estat molt més que una llibreria pel que ha generat, removent consciències, apuntalant iniciatives i ajudant a construir, com m'agrada dir sempre, una societat lliure, compromesa, responsable i culturalment formada.
La gènesi del negoci s'explica a partir d'una iniciativa privada amb innegable vocació pública. I amb una societat anònima -Gaudí SA- que firmaven personatges mítics de la història local del segle XX com el capellà alforgenc Josep Asens, l'omnipresent Xavier Amorós, un integrant de la reputada família Cochs, i l'escriptor i pedagog Josep Alsina Gebellí. I al capdavant l'Isidre, amb la seva inseparable Maria Pallach al costat. L'Isidre va afrontar aquest nou repte laboral després de quedar-se sense feina, al ser acomiadat de l'empresa del seu cosí a La Selva com a reprimenda per haver-se convertit en l'enllaç sindical. Beneït acomiadament pel Món de Reus perquè va permetre que l'Isidre centrés les seves energies en una llibreria que ha estat determinant en la configuració social i cultural de la ciutat.
La Gaudí, amb una decoració trencadora de la Sefa Farré de la que en queda intacta, i absolutament vigent, el rètol que abelleix el carrer de la Galera, volia promoure la cultura catalana a partir de la venda de llibres, discs i art en general. Un d'aquests establiments que, com subratllava Palomar, s'emmarcava en la voluntat de redreçament nacional. "Ara que es parla tant d'estructures d'Estat, la Gaudí i d'altres establiments similars que es van obrir arreu de Catalunya, es convertien en veritables estructures de país en un moment en el qual calia acostar la cultura catalana a la gent." I fer-ho amb imaginació. De fet, malgrat la limitació de l’espai, el local estava dividit en dos àmbits: la llibreria pròpiament, on també es venien discs, i una sala d'art on van arribar a exposar artistes de renom com el Josep Grau- Garriga, bon amic del mateix Isidre.
I un establiment que no ho va tenir fàcil als inicis. A l'excepcionalitat de la iniciativa enmig d'un règim incòmode i controlador, la Gaudí es va veure afectada per l'històric incendi de la fira de mostres de l'any 1966. L'estand va quedar devastat per les flames i la sotragada econòmica per la societat impulsora va ser monumental.
Però l'Isidre sempre ha demostrat iniciativa i resiliència. El mateix Palomar recordava la seva capacitat de fer coses. Durant la xerrada no tocava parlar d'una altra de les seves fites, l'Aplec de Paret Delgada a La Selva, ni tampoc del paper cabdal que va jugar per impulsar la Diada de Sant Jordi al Reus dels temps estranys, perquè donaria per un altre monogràfic. Però és evident que el noi del flabiol, el pseudònim que utilitzava a l'època on fins i tot va presentar un programa de sardanes a Ràdio Tarragona, tenia capacitat, inventiva i entusiasme per continuar construint aquesta nova realitat amb un únic propòsit, el de fer país. D'aquí la importància del fons que ara serva l'arxiu, i que permet fer una altra mirada per veure com era la ciutat, amb la reivindicació de la lluita antifranquista de base.
És evident que la immensa personalitat de l'Isidre, i del que ha generat la Gaudí, mereixen una altra lectura més reposada i àmplia. I segur que el Salvador, que continua gaudint de la conversa habitual amb el seu sogre, que a 92 anys té el cap clar i els records ben vius, pot servir per ajudar a reconstruir aquesta memòria tan necessària per entendre que Reus s'ha forjat gràcies a la seva gent i -també- a negocis compromesos com la Gaudí. Perquè el comerç en aquesta ciutat sempre ha estat molt més que una simple activitat econòmica.
Per cert, que a la mateixa hora que es recordava a l'Isidre a l'arxiu, al Centre d'Amics de Reus s'homenatjava a un altre homenot d'aquest Reus tan singular, el poeta Xavier Amorós. Una autèntica llàstima que s'encavalquin actes de tanta importància per reivindicar figures cabdals d'un Reus que mai més tornarà, però que ens ha de servir per entendre que sense el compromís i la dedicació de tots els que estimen aquest racó de món, aquesta ciutat no té cap futur. Tinguem-ho tots molt clar.
Flores, en la seva presentació, va apuntar que la Gaudí és una llibreria on sempre hi han passat coses. I de fet l'exposició del Palomar va servir per rubricar el pes específic que l'establiment va jugar, de manera determinant, en la recta final de la dictadura. Un pes que no s'explicaria sense el lideratge i el compromís de l'Isidre Fonts, el fill de cal Pastelero de La Selva. Per això el títol de l'article té aquesta voluntat de reforçar la singularitat de la Gaudí, que és i ha estat molt més que una llibreria pel que ha generat, removent consciències, apuntalant iniciatives i ajudant a construir, com m'agrada dir sempre, una societat lliure, compromesa, responsable i culturalment formada.
La gènesi del negoci s'explica a partir d'una iniciativa privada amb innegable vocació pública. I amb una societat anònima -Gaudí SA- que firmaven personatges mítics de la història local del segle XX com el capellà alforgenc Josep Asens, l'omnipresent Xavier Amorós, un integrant de la reputada família Cochs, i l'escriptor i pedagog Josep Alsina Gebellí. I al capdavant l'Isidre, amb la seva inseparable Maria Pallach al costat. L'Isidre va afrontar aquest nou repte laboral després de quedar-se sense feina, al ser acomiadat de l'empresa del seu cosí a La Selva com a reprimenda per haver-se convertit en l'enllaç sindical. Beneït acomiadament pel Món de Reus perquè va permetre que l'Isidre centrés les seves energies en una llibreria que ha estat determinant en la configuració social i cultural de la ciutat.
La Gaudí, amb una decoració trencadora de la Sefa Farré de la que en queda intacta, i absolutament vigent, el rètol que abelleix el carrer de la Galera, volia promoure la cultura catalana a partir de la venda de llibres, discs i art en general. Un d'aquests establiments que, com subratllava Palomar, s'emmarcava en la voluntat de redreçament nacional. "Ara que es parla tant d'estructures d'Estat, la Gaudí i d'altres establiments similars que es van obrir arreu de Catalunya, es convertien en veritables estructures de país en un moment en el qual calia acostar la cultura catalana a la gent." I fer-ho amb imaginació. De fet, malgrat la limitació de l’espai, el local estava dividit en dos àmbits: la llibreria pròpiament, on també es venien discs, i una sala d'art on van arribar a exposar artistes de renom com el Josep Grau- Garriga, bon amic del mateix Isidre.
I un establiment que no ho va tenir fàcil als inicis. A l'excepcionalitat de la iniciativa enmig d'un règim incòmode i controlador, la Gaudí es va veure afectada per l'històric incendi de la fira de mostres de l'any 1966. L'estand va quedar devastat per les flames i la sotragada econòmica per la societat impulsora va ser monumental.
Però l'Isidre sempre ha demostrat iniciativa i resiliència. El mateix Palomar recordava la seva capacitat de fer coses. Durant la xerrada no tocava parlar d'una altra de les seves fites, l'Aplec de Paret Delgada a La Selva, ni tampoc del paper cabdal que va jugar per impulsar la Diada de Sant Jordi al Reus dels temps estranys, perquè donaria per un altre monogràfic. Però és evident que el noi del flabiol, el pseudònim que utilitzava a l'època on fins i tot va presentar un programa de sardanes a Ràdio Tarragona, tenia capacitat, inventiva i entusiasme per continuar construint aquesta nova realitat amb un únic propòsit, el de fer país. D'aquí la importància del fons que ara serva l'arxiu, i que permet fer una altra mirada per veure com era la ciutat, amb la reivindicació de la lluita antifranquista de base.
És evident que la immensa personalitat de l'Isidre, i del que ha generat la Gaudí, mereixen una altra lectura més reposada i àmplia. I segur que el Salvador, que continua gaudint de la conversa habitual amb el seu sogre, que a 92 anys té el cap clar i els records ben vius, pot servir per ajudar a reconstruir aquesta memòria tan necessària per entendre que Reus s'ha forjat gràcies a la seva gent i -també- a negocis compromesos com la Gaudí. Perquè el comerç en aquesta ciutat sempre ha estat molt més que una simple activitat econòmica.
Per cert, que a la mateixa hora que es recordava a l'Isidre a l'arxiu, al Centre d'Amics de Reus s'homenatjava a un altre homenot d'aquest Reus tan singular, el poeta Xavier Amorós. Una autèntica llàstima que s'encavalquin actes de tanta importància per reivindicar figures cabdals d'un Reus que mai més tornarà, però que ens ha de servir per entendre que sense el compromís i la dedicació de tots els que estimen aquest racó de món, aquesta ciutat no té cap futur. Tinguem-ho tots molt clar.
Etiquetes:
