No queda tan lluny, Sòria (ni l'Expopoesía)

Segurament, anar a passar uns dies a Sòria a inicis d’agost no sigui un dels plans més temptadors que qualsevol dels que llegeix aquestes línies es pot imaginar. Si un no es capbussa més enllà de les dades, veiem que Sòria no gosa de tenir bona connexió de ferrocarril amb el nord (només un parell de trens amb destinació final Madrid al dia) i la oferta a quatre rodes queda molt perjudicada en ser l'única capital de demarcació de tot l’estat espanyol que no està connectada, al menys directament, per autovia. Per anar a Sòria cal, primer de tot, buscar un objectiu. Pel que a mi respecta, n'hi ha dos: el primer, visitar o viure a la mateixa ciutat d'Antonio Machado, Gerardo Diego o Bécquer. L’altre, ben contundent, és l’excusa per retrobar-nos amics, coneguts i amors: Expoesía. L'única fira del llibre que existeix a tot l’estat espanyol destinada a la poesia.

Expoesía? 

En arribar a Sòria el passat dissabte 1 d’agost, parlava amb coneguts de les dificultats que hi ha al voltant d’un festival. Més d’una vintena d’editorials de poesia d’arreu de l’estat ocupen la fantàstica Alameda al llarg de vuit dies. D’aquelles 20, n'hi ha de tota mena: des d’aquelles que aposten per noms des del paraigua que ofereix la independència fins a unes altres que, repletes de noms coneguts, miren de gaudir d’un espai i fer-se un lloc al món editorial.

La representació és variada: des d'editorials que aposten per autors de la zona (Lastura) com altres que han vessat tota la seva dedicació per la qualitat de manera descarada amb els poetes que publiquen. És el cas de la La col·lecció 'El Rayo Azul', coordinada pel tarragoní d’adopció i crític literari Enrique Villagrasa, tot dins del segell Huerga & Fierro Editores. Amb una mira molt àmplia hi tenim 'Liliputienses', que marxa des de la seva Extremadura cap a terres sorianes per a oferir un dels catàlegs més interessants de poesia llatinoamericana que hi ha ara mateix a les prestatgeries de les llibreries.

I si amb aquells tres no tenim prou motius per a visitar la fira, sempre podem anar per a conèixer a Ferran Fernàndez i la seva editorial, Luces de Gálibo, on es barreja el mestratge en l’edició de llibres i una cataracta de noms brutals, majúsculs. Com a mostra, un botó: abans de que Laura Pérez Vernetti fos reconeguda a tot arreu, ja il·lustrava els còmics de l'editorial, joies tractant poemes i la vida d’escriptors com Maiakovski o Pessoa. Poca broma.

Si amb això no tenim prou, només cal veure la cataracta d’editorials que cada any reserven dates per assistir a la fira: Vaso Roto, Olifante, Polibea, La Umbría y la Solana, Renacimiento, Amargord… i si parlem de poetes, des de l’experiència pròpia de tres edicions assistint, es poden repassar noms com els d'Esther Muntañola, Maria Ángeles Pérez López, Sara F. Costa, Miguel Ángel Curiel, Juan Carlos Mestre, Renato Filipe Cardoso, Luisa Miñana, Gonçalo M. Tavares, Isabel Bono... així, de primera mà.

La jugada està clara: oferir un espai diürn i vespertí on fluctuï el contacte entre editors, escriptors i públic; on poder comentar la jugada tranquil·lament. Expoesia és un aparador ideal de la bona poesia estatal i, salvant les distàncies, un mirall on mirar de imitar el model amb similar èxit i adaptant-lo a les realitats i objectius que es marquin des de cada municipi. Al llarg de les jornades es fomenten intercanvis culturals, correspondències editorials, creació de revistes i noves publicacions, assajos... l’activitat és frenètica i les converses entre artistes i públic s’allarguen més enllà dels espectacles nocturns: concerts, recitals de poesia escènica, obres de teatre. Sense anar més lluny, aquesta edició hem pogut gaudir de concerts de fado, teatre de la companyia O Chapitó i una 'performance' poètica del poeta asturià Alejandro Céspedes.

Editorials, autors, agents culturals ja pensen en l’edició de l’any vinent. Sòria n’és conscient, del seu potencial, del seu saber fer. De fet, ha presentat una potentíssima candidatura per ser considerada ‘Ciutat de la Literatura UNESCO’, un segell del que només disposen 28 ciutats al món i només dues a la resta de l’estat: Barcelona, a Catalunya i Granada a Andalusia.

És possible, una fira similar al Camp? 

Sòria (i més clarament, el seu regidor de cultura, Jesús Bárez) ha tirat endavant aquest projecte de manera ambiciosa, convertint una proposta personal en un dels aparadors de la ciutat de cara a l’exterior. El Camp té una sèrie d’avantatges que altres ciutats no poden comptar, essent el principal el reclam de tenir a poc més d’una hora a un dels centres culturals més grans d’Europa (Barcelona) i una connexió en infraestructures correcta, amb capacitat de millora a mitjà termini.

El fet de descentralitzar l’activitat en un entorn tan saturat culturalment com Barcelona pot ser un reclam prou potent, ara que la postura de diversos agents s’ha tornat un xic crítica contra la centralització de la regió. Per no parlar ja d’una disposició geogràfica i un clima procliu a realitzar activitats a l’exterior en les estacions de transició (inicis de la tardor i mitjans i finals de primavera). Gaudim també de múscul editorial, seria bastant interessant contactar amb un bon grapat d’editorials en llengua catalana i castellana, juntament amb alguna editorial convidada de fora de l’estat espanyol, de cara a propiciar intercanvis culturals de mateixa índole que els ja esmentats en aquest article.

Dubto molt que un ajuntament del nostre entorn no disposi de les eines necessàries per desenvolupar aquesta proposta a nivell d'infraestructures, allotjament i una sèries d’espectacles (de quilòmetre zero en tenim de qualitat) que complementin la oferta. Amb bona voluntat i ganes, amb cert espai per no caure al final en iniciatives passades, el projecte pot resultar coratjós i una bocanada d’aire fresc a la nostra realitat. Ho fem?

Xavier Rossell és el coordinador de la Associació cultural Cafuné i és poeta.