-
L'Enric Rodríguez (a l'esquerra) amb el Carles Rehues de Llums Aladino
Cedida
Divendres el Barri Niloga va viure una festa d’una grandíssima emotivitat. A la tarda la façana de l’antiga farmàcia Llevat, a l’avinguda de General Moragues, advertia a veïns i transeünts d’un fet extraordinari, la jubilació de l’Enric Rodríguez, un dels professionals de l’establiment que tot just posava el punt i final a la seva vida laboral després de gairebé 50 anys de permanència ininterrompuda darrera del taulell de l’acreditada apotecaria que actualment gestiona la família Font Quer.
Els que hi hem tingut l’oportunitat de ser clients de la farmàcia sabem del tracte impecable que l’Enric ha dispensat a tothora a la seva selecta clientela. Pacient i diligent, sempre ha tingut bones paraules per donar resposta immediata a les necessitats dels feligresos que, gairebé en pelegrinatge continu, hem visitat la galènica per buscar el seu savi consell. Una manera de fer que li ha valgut l’estimació de tots aquells que hem tingut la sort de tractar-lo i que ahir es va corroborar amb les escenes viscudes a les portes de l’establiment on tothom tenia bones paraules per aquest impecable apotecari. És el cas del Carles Rehues, de Llums Aladino, veí de vorera que no podia evitar un punt d’emoció en recordar tantes pàgines viscudes a la farmàcia amb el bon fer de l’Enric. Quan hom va en aquest tipus d’establiment, per un mateix o per altri, acostuma a ser per buscar remei a una afecció, a un malestar. Per això s’agraeix tant trobar-te amb professionals receptius que t’atenguin i t’entenguin. Això l’Enric ho feia a la perfecció.
En el moment de brindar simbòlicament per la seva jubilació (maleït COVID que no ens permet enlairar la copa de cava en moments tan especials i únics com aquest) em confessava que, atenent les dinàmiques socials i laborals en les que estem immersos actualment, és gairebé impossible que es pugui repetir un cas com el seu de presència ininterrompuda en un mateix establiment durant mig segle. Citant a un col·lega seu de la farmàcia Cavallé, també amb una permanència a la mateixa empresa realment extraordinària, afirmava que “nosaltres som autèntics dinosaures en risc d’extinció”. Ens queda, això sí, l’exemple i la referència que ha deixat l’Enric en la resta de professionals que continuen al peu del taulell de la farmàcia i que de ben segur hauran après, del seu diligent company, una manera de fer i de ser que és marca de la casa. I així ho han sabut els seus caps, el d’ara -Raül Font- i el d’abans -el mític farmacèutic i exalcalde Paco Llevat- presents a l’entranyable comiat.
Em pregunto que farà a partir d’ara l’Enric Rodríguez. Si trobarà a faltar aquest contacte diari i constant amb els seus clients. Queda clar que és una llàstima perdre el seu coneixement i bagatge sobre les necessitats mèdiques de la gent del barri. Potser ja triga el regidor Oscar Subirats en suggerir-lo per un càrrec d’assessor com a responsable de Salut Pública del Niloga. Ningú com ell per saber de quin mal pateixen les veïnes i els veïns d’aquest històric indret de la ciutat.
Gràcies per tot Enric. I a gaudir de la jubilació. T’ho has ben guanyat.
Els que hi hem tingut l’oportunitat de ser clients de la farmàcia sabem del tracte impecable que l’Enric ha dispensat a tothora a la seva selecta clientela. Pacient i diligent, sempre ha tingut bones paraules per donar resposta immediata a les necessitats dels feligresos que, gairebé en pelegrinatge continu, hem visitat la galènica per buscar el seu savi consell. Una manera de fer que li ha valgut l’estimació de tots aquells que hem tingut la sort de tractar-lo i que ahir es va corroborar amb les escenes viscudes a les portes de l’establiment on tothom tenia bones paraules per aquest impecable apotecari. És el cas del Carles Rehues, de Llums Aladino, veí de vorera que no podia evitar un punt d’emoció en recordar tantes pàgines viscudes a la farmàcia amb el bon fer de l’Enric. Quan hom va en aquest tipus d’establiment, per un mateix o per altri, acostuma a ser per buscar remei a una afecció, a un malestar. Per això s’agraeix tant trobar-te amb professionals receptius que t’atenguin i t’entenguin. Això l’Enric ho feia a la perfecció.
En el moment de brindar simbòlicament per la seva jubilació (maleït COVID que no ens permet enlairar la copa de cava en moments tan especials i únics com aquest) em confessava que, atenent les dinàmiques socials i laborals en les que estem immersos actualment, és gairebé impossible que es pugui repetir un cas com el seu de presència ininterrompuda en un mateix establiment durant mig segle. Citant a un col·lega seu de la farmàcia Cavallé, també amb una permanència a la mateixa empresa realment extraordinària, afirmava que “nosaltres som autèntics dinosaures en risc d’extinció”. Ens queda, això sí, l’exemple i la referència que ha deixat l’Enric en la resta de professionals que continuen al peu del taulell de la farmàcia i que de ben segur hauran après, del seu diligent company, una manera de fer i de ser que és marca de la casa. I així ho han sabut els seus caps, el d’ara -Raül Font- i el d’abans -el mític farmacèutic i exalcalde Paco Llevat- presents a l’entranyable comiat.
Em pregunto que farà a partir d’ara l’Enric Rodríguez. Si trobarà a faltar aquest contacte diari i constant amb els seus clients. Queda clar que és una llàstima perdre el seu coneixement i bagatge sobre les necessitats mèdiques de la gent del barri. Potser ja triga el regidor Oscar Subirats en suggerir-lo per un càrrec d’assessor com a responsable de Salut Pública del Niloga. Ningú com ell per saber de quin mal pateixen les veïnes i els veïns d’aquest històric indret de la ciutat.
Gràcies per tot Enric. I a gaudir de la jubilació. T’ho has ben guanyat.
Etiquetes:
