-
El Museu del Centre de Lectura, l’any 1934 (fot. de Pelai Mas)
Arxiu de J. Massó
Entre la documentació del metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975), conservada a l’arxiu de l’Institut Municipal Reus Cultura, és força destacable la corresponent al seu amic i compatrici Eduard Toda i Güell (1855-1941). De la interessant sèrie de cartes (una quarantena llarga) que Eduard Toda adreçà a Salvador Vilaseca entre els anys 1926 i 1941, en transcric tot seguit una que m’ha semblat prou curiosa perquè fa referència concreta a la relació que havia mantingut amb el Centre de Lectura, una entitat que fundà el seu oncle Josep Güell i Mercader i de la qual Toda fou sempre soci distingit, col·laborador eficaç i benefactor generós (vegeu P. Anguera, El Centre de Lectura de Reus. Una institució ciutadana, Barcelona 1977, pàssim, i el meu article “Eduard Toda i la biblioteca del Centre de Lectura (1870)”, Diari de Tarragona, 8 de juliol de 2013).
La carta fou escrita –amb ploma de tinta negra– a les dues cares d’una quartilla de paper de fil que duu, a la part superior esquerra, l’empremta impresa (amb tinta blava) del «PATRONAT DEL MONESTIR DE POBLET – PRESIDÈNCIA». Al costat, la data «8 Abril 35» fou afegida a mà per Toda. Hi mantinc la grafia prenormativa (o antinormativa) original, per bé que hi actualitzo els accents gràfics, hi afegeixo [entre claudàtors] qualque lletra o mot complementaris i hi assenyalo amb cursives els mots subratllats:
«Sr. Dr. / D. Salvador Vilaseca. / Ben estimat amic: sento que’l petit assumpte del Centro no marxa per falta d’una lleugera empenta. Estigué aquí’l president Roig, i conforme: ahir vingué la presidenta de cultura Mme Ferrater, i també conforme, però... deuen reunir als de la secció per a decidir-ho i no ho fan. / Jo no tinc més interès em l’assumpte que el poder afegir a la llista de donants a Poblet que va al final de la memòria del Patronat, eixa nota: / Centre de Lectura, Reus.- Un escut de Poblet, en pedra calissa, procedent de la casa que’l monestir tenia a Tarragona.- Set fragments d’alabastre, procedents de les escultures de l’Iglésia. / I tant me fa que lo envieu are com dintre un any. / ¿Vostè creu que puc imprimir-[h]o, doncs estic acabant la tirada i això va al darrer plec? / Me creya que al Centre’s conservaba un xic de memòria de les persones i les coses, però anava errat. Cap dels presidents citats sabia que al ferse l’actual edifici vaig donar deu mil pessetes pera fer la sala d’exposicions, i dos mil llibres a la Biblioteca i ni que casi tot el museo del 2n pis, amb molts mobles, són meus i no n’he fet cap donació definitiva, de manera que si vull, puc endurme’ls vestits, els vanos, bronzes, coures, vidres i tantes altres coses. / Fassi’l favor de veure si puc imprimir, o no, lo dit abans. / Al nº que acabo del Butlletí, no va’l seu article perquè faig la llarga història de l’ocorregut amb Tarragona. Anirà al vinent. / Sempre seu bon amic / E. Toda [signat] / ¿Què hi ha del Brocà i dels mobles de sa casa? / ¿S’ha fet la venda?»
Aclareixo que el president del Centre de Lectura era aleshores el senyor Jaume Roig Padró i que “Madame Ferrater” era Maria Pasqual Pellicer, muller d’Andreu Ferrater Gili. A la memòria redactada per Toda i publicada l’any 1935, Reconstrucció de Poblet. Obres realitzades de 1930 a 1934 pel Patronat del Monestir, no he sabut trobar cap referència a la possible donació de les peces procedents de Poblet que posseïa el Centre de Lectura. Pel que fa a la donació de diners al Centre, al volum del període 1915-1919 de les actes de la Junta Directiva (reunió del 17 de juliol de 1916) hi trobareu la transcripció de la carta d’oferiment de Toda, al president Pere Cavallé, de deu mil pessetes per a les obres que s’estaven fent a la seu (i al teatre) de l’entitat, a més dels dos mil llibres que també s’esmenten (n’hi ha informació detallada al Foment i al Diario de Reus del 20 de juliol de 1916). Quant als vanos obsequiats, es tracta d’una dotzena de ventalls –que havien estat de la seva mare, Francesca Güell– que Toda va prometre donar en una reunió de la Junta de Museus del Centre portada a terme el 10 de febrer de 1925 (es recull al llibre d’actes corresponent). Gràcies a la postal que adjunto, editada pel mateix Centre l’any 1934, podeu veure com era el Museu de l’entitat en aquella època.
D’altra banda, Toda cita el Butlletí Arqueològic que dirigia, com a president que era (també) de la Societat Arqueològica Tarraconense, i fa referència a un article que hi va acabant publicant el seu amic Vilaseca, al número de juliol-setembre de 1935, intitulat “Noves troballes prehistòriques a Arbolí”. Als números del gener-març i d’abril-juny d’aquell any, Toda hi publicà fins a cinc treballs sobre Poblet, un tema que li era preferent. Finalment, desconec què va passar amb els mobles de cal Brocà (casa núm. 8 del carrer de Monterols) pels quals s’interessava Toda, però almenys em consta que el retaule de la Nativitat que hi havia fou lliurat al Museu reusenc per Salvador de Brocà (“L’aportació Brocà”, Avui, 1 de gener de 1936).
Jaume Massó i Carballido és historiador i arqueòleg de l'IMRC.
La carta fou escrita –amb ploma de tinta negra– a les dues cares d’una quartilla de paper de fil que duu, a la part superior esquerra, l’empremta impresa (amb tinta blava) del «PATRONAT DEL MONESTIR DE POBLET – PRESIDÈNCIA». Al costat, la data «8 Abril 35» fou afegida a mà per Toda. Hi mantinc la grafia prenormativa (o antinormativa) original, per bé que hi actualitzo els accents gràfics, hi afegeixo [entre claudàtors] qualque lletra o mot complementaris i hi assenyalo amb cursives els mots subratllats:
«Sr. Dr. / D. Salvador Vilaseca. / Ben estimat amic: sento que’l petit assumpte del Centro no marxa per falta d’una lleugera empenta. Estigué aquí’l president Roig, i conforme: ahir vingué la presidenta de cultura Mme Ferrater, i també conforme, però... deuen reunir als de la secció per a decidir-ho i no ho fan. / Jo no tinc més interès em l’assumpte que el poder afegir a la llista de donants a Poblet que va al final de la memòria del Patronat, eixa nota: / Centre de Lectura, Reus.- Un escut de Poblet, en pedra calissa, procedent de la casa que’l monestir tenia a Tarragona.- Set fragments d’alabastre, procedents de les escultures de l’Iglésia. / I tant me fa que lo envieu are com dintre un any. / ¿Vostè creu que puc imprimir-[h]o, doncs estic acabant la tirada i això va al darrer plec? / Me creya que al Centre’s conservaba un xic de memòria de les persones i les coses, però anava errat. Cap dels presidents citats sabia que al ferse l’actual edifici vaig donar deu mil pessetes pera fer la sala d’exposicions, i dos mil llibres a la Biblioteca i ni que casi tot el museo del 2n pis, amb molts mobles, són meus i no n’he fet cap donació definitiva, de manera que si vull, puc endurme’ls vestits, els vanos, bronzes, coures, vidres i tantes altres coses. / Fassi’l favor de veure si puc imprimir, o no, lo dit abans. / Al nº que acabo del Butlletí, no va’l seu article perquè faig la llarga història de l’ocorregut amb Tarragona. Anirà al vinent. / Sempre seu bon amic / E. Toda [signat] / ¿Què hi ha del Brocà i dels mobles de sa casa? / ¿S’ha fet la venda?»
Aclareixo que el president del Centre de Lectura era aleshores el senyor Jaume Roig Padró i que “Madame Ferrater” era Maria Pasqual Pellicer, muller d’Andreu Ferrater Gili. A la memòria redactada per Toda i publicada l’any 1935, Reconstrucció de Poblet. Obres realitzades de 1930 a 1934 pel Patronat del Monestir, no he sabut trobar cap referència a la possible donació de les peces procedents de Poblet que posseïa el Centre de Lectura. Pel que fa a la donació de diners al Centre, al volum del període 1915-1919 de les actes de la Junta Directiva (reunió del 17 de juliol de 1916) hi trobareu la transcripció de la carta d’oferiment de Toda, al president Pere Cavallé, de deu mil pessetes per a les obres que s’estaven fent a la seu (i al teatre) de l’entitat, a més dels dos mil llibres que també s’esmenten (n’hi ha informació detallada al Foment i al Diario de Reus del 20 de juliol de 1916). Quant als vanos obsequiats, es tracta d’una dotzena de ventalls –que havien estat de la seva mare, Francesca Güell– que Toda va prometre donar en una reunió de la Junta de Museus del Centre portada a terme el 10 de febrer de 1925 (es recull al llibre d’actes corresponent). Gràcies a la postal que adjunto, editada pel mateix Centre l’any 1934, podeu veure com era el Museu de l’entitat en aquella època.
D’altra banda, Toda cita el Butlletí Arqueològic que dirigia, com a president que era (també) de la Societat Arqueològica Tarraconense, i fa referència a un article que hi va acabant publicant el seu amic Vilaseca, al número de juliol-setembre de 1935, intitulat “Noves troballes prehistòriques a Arbolí”. Als números del gener-març i d’abril-juny d’aquell any, Toda hi publicà fins a cinc treballs sobre Poblet, un tema que li era preferent. Finalment, desconec què va passar amb els mobles de cal Brocà (casa núm. 8 del carrer de Monterols) pels quals s’interessava Toda, però almenys em consta que el retaule de la Nativitat que hi havia fou lliurat al Museu reusenc per Salvador de Brocà (“L’aportació Brocà”, Avui, 1 de gener de 1936).
Jaume Massó i Carballido és historiador i arqueòleg de l'IMRC.
