En record de Carles Maristany i Tió

Carles Maristany i Tió era, amb la Dolors Roigé, un amic “de la colla”, aquests amics amb qui tens una relació freqüent per certa proximitat de residència, per àpats i viatges compartits, d’activitats i sortides del Centre de Lectura, d’interessos comuns, de converses i lectures enriquidores. Com en altres casos, l’amistat inicial amb un dels membres del matrimoni pot trobar afinitats i tracte amb l’altre, i consolidar una amistat duradora. I un afecte pels fills d’uns i altres.

Vam coincidir un temps amb la Dolors a l’Institut Gaudí com a professors, vam tenir amics comuns, i arriba el dia que amb uns o uns altres dius o et diuen per sopar plegats, per sortir d’excursió o fer un viatge a Liverpool, aprofitant que és capital cultural, com és el cas amb el Carles i la Dolors. A Liverpool, per cert, hi vam arribar, la Carme i jo, i ells dos, ben entrada la nit –ja se sap que no pots confiar gaire en horaris d’avions–, i no trobàvem taxi per a anar a l’hotel emparaulat. Vam localitzar l’autobús que ens deixava, a prop, al carrer de sota, i vam preguntar al conductor a quina parada havíem de baixar. L’autobús a aquella hora anava pràcticament buit. En un moment del trajecte el conductor ens avisa que ja hem arribat. I ens trobem davant per davant de la porta de l’hotel. El bus s’havia desviat per aquell carrer i ens havia deixat a destí com si fos un taxi. I a preu de bitllet de bus. Increïble! És una de moltes anècdotes de llargs anys de convivència amical i intel·lectual.

Basti aquest detall per a il·lustrar un record que revisc ara que ja només podrem compartir el viatge definitiu. Parafrasejant la Bíblia: la resta de la història de Carles Maristany, el seu càlid entorn familiar, les seves publicacions nombroses, la seva contribució cultural al Centre de Lectura, tot consta en informacions de revistes especialitzades o en una simple consulta a sant Google. Adéu, Carles. Estem amb tu, Dolors.