Divendres, 29 de Març de 2024

Una caseta al barri Montserrat

20 d'Octubre de 2017, per Josep Risueño
  • Imatge de l'habitatge de la família Risueño

    Josep Risueño

El 20 d’octubre del 1950 hi havia un projecte d'urbanització de “Los huertos de la parte baja de la Ciudad", presentat per l'arquitecte de la Ciutat sent alcalde Pere Miralles Casals.

El nostre pare, Joaquim Risueño Porras, va comprar un tros de terra al barri Montserrat a Fincas Boronat. "Lo barri Montserrat", terres del Mas Montserrat, partida Porpres (part del mas petit d'Aixemús). La terra la va comprar, com d'altres, a dos rals el pam. Així m’ho diu la filla de José Morales de la Higuera, natural de Jaén. El nostre pare havia comprat el material per a aquesta caseta a cal Villalba, al camí de Riudoms cantonada passeig de Prim, i a Cal Ferré, al carrer Baix del Carme.

A l'esquerra del camí de Salou, a la entrada del barri, teníem el Mas de Barberà,. davant el Mas de la Cubana o Mas Balveny i, més avall, sempre a l'esquerra, vora la via del Carrilet, el "Mas Madrileño".

L'alcalde del Barri Montserrat durant molts anys fou José Monzón. Eren barraques d'immigrants? Anàvem amb llum de carbur, i hi havia un pou per l'aigua i una gran olivera més que centenària, dues pruneres, planter, canyís de tomata del temps i algunes verdures amb una bassa que el pare la tenia com la nineta dels seus ulls. Els diumenges dinàvem fora i veiem passar veïns i algun gitanet nuet que enfilava carrer avall fins al carrer de Teide, al costat del barranc, on, des de sempre, hi vivia una comunitat de gitanos.

Trobo un expedient que diu: “Uns habitatges econòmics a la urbanització Montserrat i obra d'ampliació i súplica autorització a l'objecte de quedar legalitzada dit habitatge. Arquitecte M. Aragonès Virgili. Aparellador Ripoll, data 2 de juliol del 1956.

Amb data 20 d’octubre del 1958, el senyor Llevat, regidor, diu que les ordenances municipals tenen com a finalitat evitar que en el sector contigu a la nova avinguda de Misericòrdia apareguin unes barriades de barraques i es regula unes condicions mínimes que siguin fidels a les ordenances. Al Barri Montserrat, però, feia anys que estaven fetes sense clavegueram, amb fosa sèptica i on l'enllumenat no vindria fins al 1959.

El 1958, els habitatges del Barri Fortuny fets amb el “Patronato de la Vivenda”, són un exemple de la construcció de l’època a les perifèries. La fotografia que veieu és del 1957, i mostra el pare, la mare, la germana Eugènia i jo amb una bici de dona al fons. Al costat del nostre carrer, València, 10,  hi vivia la família d'Eduard Asens Muntané, un sabater que tenia el taller al carrer de Sant Jaume. Aquesta referència me la facilita la filla, Mercè Asens Cortés. Recordem encara amb delit la tenda de la Lluïsa Taverner Calabuig o "l'Eulògia", el peixater revenedor de la família Carmona davant de la nostra caseta, un espai d'uns 50 metres quadrats amb una figuera que, a la llarga, va ser motiu de problemes per les arrels i que fou arrencada pel pare.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics