-
Els segells distintius inclouen, entre altra informació, el municipi on es produeix un vi
Pexels
Arran la presumpta falsificació de certificats DO a la demarcació de Tarragona l’octubre de 2021 és més important que mai fer valer la funció de l’etiquetatge. A tall de recordatori, les principals denominacions afectades pel cas van ser la DOQ Priorat, la DO Montsant i la DO Terra Alta. Els Mossos d’Esquadra van iniciar una investigació a l’elaboradora i distribuïdora Reserva de la Tierra.
Aquesta companyia, amb seu a les Borges del Camp, hauria distribuït de vuit a 10 milions anuals d’ampolles de vi amb distintius suposadament falsificats. Un comunicat de Mossos, d’altra banda, va traslladar que havien procedit a confiscar 750.000 ampolles i 3,2 milions de distintius de garantia falsos. Ja es va anunciar, però, que aquests vins no representaven cap risc per a la salut; van ser immobilitzats i també retirats dels diferents punts de venda, tant catalans com de fora. A hores d’ara, la investigació resta en mans del Jutjat d’instrucció número 3 de Reus i està sota secret de sumari.
Segons va transcendir a mitjans d’aquest mes de gener, a aquestes tres denominacions perjudicades se n'hi afegirien dues més: la DO Catalunya i la DO Tarragona. Així ho va avançar el web Vinassos.cat. En aquest cas i segons es va afegir des d’aquest portal web, una de les noves denominacions afegides a la llista del cas, la DO Catalunya, va traslladar, llavors, el seu respecte cap a la investigació.
Per la seva banda i dies després de publicar-se aquesta informació, el secretari d’Alimentació del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, Carmel Mòdol, va confirmar a Vadevi que es personarien contra la causa del presumpte frau de Reserva de la Tierra; que en cas que es confirmés que havia tingut lloc, aquesta falsificació d’etiquetes, esdevindria “un greu perjudici contra el nostre sistema vitivinícola”. En una entrevista anterior en l’esmentat mitjà, Mòdol va dir, també, que una situació com aquesta, en cas de ser certa, perjudicaria la reputació de les entitats que treballen el vi a Catalunya i va reiterar el seu suport cap a les DO afectades, igual que també ho ha manifestat l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).
Com dèiem, l’etiquetatge té una gran importància i les DO són les encarregades de verificar-lo. En aquesta línia, l’INCAVI en fa un acompanyament i revisa què és correcte i què no en una etiqueta. Els segells distintius inclouen els límits i les fronteres, el municipi on es produeix. “Indica que tenim una ampolla de vi amb unes característiques facultatives determinades. Verifiquem que la informació que conté l’etiqueta no porti a confusió i només s’hi expressin veritats. És a dir, ens ocupem que, a les Denominacions d’Origen, es preservi la seva funció. Els productes d’aquestes passen per uns controls i verificacions que avalen que el vi s’elabora a la zona de producció de la DO”, expressen a Reusdigital.cat.
De la mateixa manera, les etiquetes de vins sense DO no poden fer referència a municipis o ubicacions que pertanyen a una Denominació d’Origen. “Mirem que el seu etiquetatge sigui correcte i tot el que posi al segell no porti a confusió”, insisteixen. En el cas dels municipis sense DO, els cellers han de fer constar on es troben, “es pot identificar el municipi i el carrer on són”, diuen. “L’etiqueta, en cap moment, pot contenir el nom d’una DO, aquesta no pot fer constar una referència d’origen ni la zona d’elaboració”, declaren.
Com a exemple, un celler pot ser en un lloc on hi hagi una DO, però no pertànyer-hi; pot indicar a l’etiqueta el seu municipi d’ubicació, però no “ha de posar on es troben com a element característic i destacat”. Mètode d’elaboració verificable La DO indica la referència de procedència. “Si una etiqueta distingeix que el vi ha seguit un mètode d’elaboració concret, un reserva per exemple, cal comprovar que s’ha envellit com està estipulat”, fan saber. Aquest mètode d’elaboració (reserva) “només és permès de fer per un vi amb DO”, manifesten.
Tot el que hi ha en una etiqueta ha de ser “cert i traçable i, per tant, s’ha de poder demostrar”, assenyalen. Si un vi s’ha elaborat sense una DO al darrere, igualment s’ha de demostrar tot el que conté l’etiqueta, i en cap cas pot indicar origen. Pertànyer a una denominació significa que “és un producte de caràcter exclusiu, perquè l’origen està reservat i això no és cap caprici. Ans al contrari, es distingeix per tal de protegir el consumidor, a qui se li donen unes garanties d’origen i de qualitat”, aporten.
Des de l’INCAVI, doncs, sostenen que garanteixen aquesta “certesa”, en compliment de la normativa europea i els plecs de condicions de les pròpies DO. L’etiqueta del davant pot mostrar un disseny determinat i incloure la denominació a la qual pertany. A la del darrere, si en té, pot mostrar informació diversa, com ara el mètode d’elaboració del vi i una descripció de l’entorn on s’ha elaborat el producte.
Aquesta companyia, amb seu a les Borges del Camp, hauria distribuït de vuit a 10 milions anuals d’ampolles de vi amb distintius suposadament falsificats. Un comunicat de Mossos, d’altra banda, va traslladar que havien procedit a confiscar 750.000 ampolles i 3,2 milions de distintius de garantia falsos. Ja es va anunciar, però, que aquests vins no representaven cap risc per a la salut; van ser immobilitzats i també retirats dels diferents punts de venda, tant catalans com de fora. A hores d’ara, la investigació resta en mans del Jutjat d’instrucció número 3 de Reus i està sota secret de sumari.
Segons va transcendir a mitjans d’aquest mes de gener, a aquestes tres denominacions perjudicades se n'hi afegirien dues més: la DO Catalunya i la DO Tarragona. Així ho va avançar el web Vinassos.cat. En aquest cas i segons es va afegir des d’aquest portal web, una de les noves denominacions afegides a la llista del cas, la DO Catalunya, va traslladar, llavors, el seu respecte cap a la investigació.
Per la seva banda i dies després de publicar-se aquesta informació, el secretari d’Alimentació del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, Carmel Mòdol, va confirmar a Vadevi que es personarien contra la causa del presumpte frau de Reserva de la Tierra; que en cas que es confirmés que havia tingut lloc, aquesta falsificació d’etiquetes, esdevindria “un greu perjudici contra el nostre sistema vitivinícola”. En una entrevista anterior en l’esmentat mitjà, Mòdol va dir, també, que una situació com aquesta, en cas de ser certa, perjudicaria la reputació de les entitats que treballen el vi a Catalunya i va reiterar el seu suport cap a les DO afectades, igual que també ho ha manifestat l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).
La funció de l’etiquetatge
Com dèiem, l’etiquetatge té una gran importància i les DO són les encarregades de verificar-lo. En aquesta línia, l’INCAVI en fa un acompanyament i revisa què és correcte i què no en una etiqueta. Els segells distintius inclouen els límits i les fronteres, el municipi on es produeix. “Indica que tenim una ampolla de vi amb unes característiques facultatives determinades. Verifiquem que la informació que conté l’etiqueta no porti a confusió i només s’hi expressin veritats. És a dir, ens ocupem que, a les Denominacions d’Origen, es preservi la seva funció. Els productes d’aquestes passen per uns controls i verificacions que avalen que el vi s’elabora a la zona de producció de la DO”, expressen a Reusdigital.cat.
De la mateixa manera, les etiquetes de vins sense DO no poden fer referència a municipis o ubicacions que pertanyen a una Denominació d’Origen. “Mirem que el seu etiquetatge sigui correcte i tot el que posi al segell no porti a confusió”, insisteixen. En el cas dels municipis sense DO, els cellers han de fer constar on es troben, “es pot identificar el municipi i el carrer on són”, diuen. “L’etiqueta, en cap moment, pot contenir el nom d’una DO, aquesta no pot fer constar una referència d’origen ni la zona d’elaboració”, declaren.
Com a exemple, un celler pot ser en un lloc on hi hagi una DO, però no pertànyer-hi; pot indicar a l’etiqueta el seu municipi d’ubicació, però no “ha de posar on es troben com a element característic i destacat”. Mètode d’elaboració verificable La DO indica la referència de procedència. “Si una etiqueta distingeix que el vi ha seguit un mètode d’elaboració concret, un reserva per exemple, cal comprovar que s’ha envellit com està estipulat”, fan saber. Aquest mètode d’elaboració (reserva) “només és permès de fer per un vi amb DO”, manifesten.
Tot el que hi ha en una etiqueta ha de ser “cert i traçable i, per tant, s’ha de poder demostrar”, assenyalen. Si un vi s’ha elaborat sense una DO al darrere, igualment s’ha de demostrar tot el que conté l’etiqueta, i en cap cas pot indicar origen. Pertànyer a una denominació significa que “és un producte de caràcter exclusiu, perquè l’origen està reservat i això no és cap caprici. Ans al contrari, es distingeix per tal de protegir el consumidor, a qui se li donen unes garanties d’origen i de qualitat”, aporten.
Des de l’INCAVI, doncs, sostenen que garanteixen aquesta “certesa”, en compliment de la normativa europea i els plecs de condicions de les pròpies DO. L’etiqueta del davant pot mostrar un disseny determinat i incloure la denominació a la qual pertany. A la del darrere, si en té, pot mostrar informació diversa, com ara el mètode d’elaboració del vi i una descripció de l’entorn on s’ha elaborat el producte.
Gràfic amb instruccions per interpretar la informació que conté l'etiqueta d'una botella de vi Foto: Gencat.cat
