Dissabte, 24 de Febrer de 2024

Comerç reusenc: tradició i futur

29 de Novembre de 2021, per Marc Busquets Obré
  • Un local disponible, la immobiliària Habitatge i el bar Miami, al raval de Sant Pere de Reus

    Marc Busquets

Tanquen botigues i n'obren de noves. El mercat és exigent i els hàbits de consum canviants, el que pot generar que determinats establiments hagin d'abaixar la persiana, siguin veterans o no, a causa de les conseqüències econòmiques de la pandèmia, per manca de relleu generacional o per altres qüestions.

A Reus és aquesta una situació que es manifesta tomb de ravals endins, i també als passejos, i als barris. "De botigues, enguany, se n'han obert més que no pas n'han tancat. Que hi hagi negocis que cessin l'activitat, però, ens preocupa, i és per això que impulsem accions per dinamitzar el sector local", apunta el regidor d'Empresa i Ocupació, Carles Prats, a Reusdigital.cat

Els espais vius



Una d'aquestes accions, presentada a finals de l'any passat però que ve de lluny, és Reus espais vius. Amb la voluntat d'atraure emprenedors que vulguin obrir negocis "d'impacte positiu", s'ha tirat endavant un projecte en què, entre altres mesures, diversos artistes han creat obres als aparadors de diversos locals buits dels ravals de Robuster i de Sant Pere, precisament per dinamitzar-ne l'activitat comercial.


Són una vintena aproximada els espais disponibles, i segons Prats ja hi ha altres propietaris que volen incorporar els seus recintes al catàleg i interessats en la possibilitat d'obrir-hi una botiga. A banda, i si es compleixen els requisits adequats (vinculats a la sostenibilitat i a la preservació del medi ambient, o al foment de l'equitat, posem per cas), es pot optar a un ajut per engegar l'empresa. 
  


Prats sosté que projectes com Reus espais vius sorgeixen "d'una feina prèvia. Creiem que els ravals de Robuster i de Sant Pere són un eix important, i que calia impulsar-lo". No obstant això, el regidor no descarta pas dur-lo més enllà del nucli antic. "És una iniciativa de ciutat. Per tant, pot i ha de conviure amb altres, i ha de ser prou atractiva com per saber-hi sumar els veïns i les seves aportacions", raona. La "clau" de tot plegat, subratlla, és "implicar-hi el veïnat". 

Comerç tradicional i en línia



Quan fa l'anàlisi de l'oferta comercial existent als ravals, Prats fa constar "el gran valor" que suposa que hi hagi establiments "històrics". Si ens centrem en els ravals objecte de Reus espais vius, n'hi ha uns quants, de veterans. El regidor apunta que "treballem en la seva identificació, per unir-los i escoltar-los. Les botigues tradicionals i familiars són un gran actiu per a la ciutat". D'alguna manera, l'escenari ideal de cara a clients habituals i visitants seria el que garantís un "equlibri" entre l'atenció personalitzada "de qualitat" als comerços locals, i una oferta en línia "adequada" d'aquests, com a complement. Les grans firmes, conclou, "també hi han de poder tenir lloc. Després de tot, el que volem és generar ocupació". 

En una línia similar s'expressa, al seu torn, la regidora de Promoció de Ciutat, Montserrat Caelles. Algunes de les accions que s'hi impulsen aposten, precisament, per fer del comerç "de tota la vida" quelcom "atractiu" per als turistes, i també per als veïns del territori. "Tenim establiments singulars, són part de la nostra història, són present i futur i han de contribuir a seguir fent de Reus un referent al país", descriu. A l'anomenada Taula de comerç, articulada al voltant del Pla de reactivació econòmica i social sorgit arran de la covid-19, els botiguers manifesten quines són les seves necessitats. "Els representants del sector ens transmeten el que els cal, i podem debatre quines accions concretes es poden tirar endavant", declara. 

"L'experiència de comprar" i la digitalització



Per citar un exemple, la regidora subratlla que s'han fet rutes guiades en què precisament es proposa un recorregut per conèixer la trajectòria de diversos establiments històrics de la ciutat. "Es tracta també d'apostar per iniciatives diferents, com aquesta, que acostumen a tenir una gran acollida entre la gent i que són fruit de la cooperació entre l'ajuntament, les associacions de comerciants i les pròpies botigues", destaca. És aquesta una estratègia que, en paraules de Caelles, posa l'accent en allò que anomena "l'experiència de comprar" pels carrers del terme, tomb de ravals endins o enfora. "La venda en línia hi ha de ser, però s'ha de trobar el model adient en què l'atenció personalitzada i a la xarxa puguin coexistir", raona. 

"Els hàbits de consum canvien, i de pressa. Hem d'afrontar reptes i cal donar-hi una resposta ràpida. Per això precisament creiem en projectes com Reus espais vius, o la conversió del raval de Santa Anna en un entorn per a vianants, perquè afavoreixen l'experiència de visita i compra a la nostra ciutat", manifesta la regidora Caelles.

En aquesta línia, la regidora fa constar la "importància" del suport que cal donar al sector "per tal que estigui preparat i ben format" per adaptar-se "als canvis del mercat", en al·lusió a la digitalització del comerç. "El model de ciutat que defensem passa per trobar la manera de complementar la visita a Reus amb una oferta competitiva per als clients, a la xarxa, del nostre comerç", diu. La implentació de les Àrees de promoció econòmica urbana (APEU), assenyala finalment, pot fer que "el teixit comercial sigui més fort". 

Les APEU



Precisament sobre les APEU, i en representació de la Cambra de Comerç de Reus, Pau Salvadó, assenyala que "tot plegat pot ser molt positiu". "Espero que sigui un revulsiu, que a la ciutat en tinguem una, d'àrea, i més si tenim en compte que som un referent" en aquest  camp, diu. En aquesta línia, recorda que la corporació "ja fa anys" que estudia les possibilitats del projecte. "El nostre compromís és el d'acompanyar les associacions que vulguin impulsar l'APEU a la ciutat, donar-los una estructura i l'assessorament per poder accedir a vies de finançament", explica. 

De tornada al tomb de ravals, Salvadó hi veu "moltes possibilitats" de prosperar, si bé detecta "un procés de transformació" a causa de diverses problemàtiques, des de les botigues històriques que hauran de tancar perquè els propietaris es jubilen fins a d'altres que fan una activitat "que potser no té la demanda d'abans". "Hem de tenir clar que les botigues donen vida, a un carrer, i per extensió a una ciutat. Accions com les rutes guiades pels comerços històrics, ni que siguin orientades al turisme, tenen valor", argumenta. "Mantenir la venda presencial és essencial, però és evident que hem d'ajudar el petit comerç a ser present al mercat en línia". Per assolir "l'excel·lència" en la primera modalitat, el representant de la Cambra subratlla els tallers de comerç minorista que es fa a la corporació, i que tracten qüestions com les estratègies de venda a través de canals de comunicació com WhatsApp. "N'hem fet 20, el 2021, i enguany en farem més. Les coses canvien, i de pressa, i hem de ser capaços d'adaptar-nos-hi", conclou, "per acompanyar el comerç tradicional" de Reus. 


Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

CANICLOSO  02 de Desembre de 2021

LA TRANSFORMACIÓN DE LOS RAVALES DE REUS

Hace ya más de un año, el periódico inglés Daily Mail señalaba que Málaga se está convirtiendo en una ciudad muy parecida a Barcelona, por la oferta cultural, turismo de cruceros y también, desde mi punto de vista hay que añadir la oferta comercial, lo que hace que cada vez sean más las personas que visitan Málaga también con intención de realizar compras.------------------------------- Creo que, para cualquier ciudad, pequeña o más grande, hay que tener en cuenta que además de las principales calles de las ciudades (centro), los responsables políticos deben ser conscientes de la importancia de un sector tan fundamental como es el comercio tradicional, el comercio de barrio, que ayuda a mantener el nivel de empleo y se convierte en un agente dinamizador del mismo, por lo que se deben establecer medidas que ayuden a su desarrollo y revitalización.--------------------------------- Si bien se denomina comercio tradicional, éste debe ir adaptándose a los nuevos tiempos, y aun siendo tradicional en los aspectos que les diferencia con respecto a otros formatos comerciales, cercanía, trato personalizado, confianza, asesoramiento y calidad, sí que es necesario que los comercios se profesionalicen y se adapten a las necesidades de los clientes del Siglo XXI, nuevas tecnologías y mejoras en los procesos de gestión, además de la cuestión del idioma, puesto que muchos de los clientes son turistas, y estos turistas son de: Navarra, Aragón, Rioja, País Vasco, Madrileños, Belgas, Franceses, que no hablan nuestro idioma catalán, impera el español y a los que sería más fácil de atender si nos entendemos con ellos. ------------------------ El comercio de una ciudad, complementando y complementándose con otros servicios y actividades económicas genera un desarrollo económico y social de gran importancia: Dinamiza y conserva la vida social de la calle. Supone una compra activa para el consumidor. Crea nuevos puestos de trabajo. Puede ser generador de nuevas fórmulas de autoempleo. Revitaliza y fortalece a la pequeña empresa local. Es un instrumento para competir con el gran comercio. Regenera la zona de influencia y configura la centralidad urbana.-------------------------------------------- Para que una ciudad, o dentro de esta, algún área específica, pueda llegar a convertirse en lugar de referencia, atractiva y dinámica, necesita de los comercios en particular y de cualquier actividad económica en general, ya que, combinadas con elementos culturales, artísticos y/o recreativos, consiguen que el entorno ofrezca a la población local, así como a los visitantes, una oferta moderna y diferenciada de ocio, cultura, comercio y negocio.--------------------------------------------------- ¿Se ha pensado en estas Ravales de Reus hacerlas peatonales? Tener unos establecimientos para pinchos al medio día y la tarde-noche. Reus tiene su Vermut (que aún no es denominación), eso lo debería saber el Sr. Carles Prats. Pues hagamos unas Ravales para que la gente se siente por las calles, se pueda tomar un pincho, vaya al centro a ver y comprar ropa, los productos como la almendra, avellana y sus derivados, repostería. Ese es el comercio tradicional y actual, hagamos de REUS ciudad una referencia turística con sus teatros (habría que modernizarlos y adaptarlos a las nuevas normativas COVID).----------------------------------- La provincia de Tarragona tiene una Escuela de restauración unas denominaciones de Vino (cinco), pescado fresco, unas huertas que tienen de todo en el Baix Ebre, Ribera, Tarragonés, Baix Camp… Existen muchas ciudades con zonas que tienen algún atractivo particular (monumentos, edificios singulares, museo que hay que crearlos, rutas enológicas que deben potenciarse, playa, etc.) y que puede ser los focos de atracción para el público, por lo que se convierte en una oportunidad para la actividad empresarial y el desarrollo comercial de esa zona. REUS está dentro de este elenco patrio. Vamos a trabajar en serio y de forma continuada.---------------------