Descobrint les Amèriques i altres botigues del tèxtil del Món de Reus (1)

Aquesta sèrie d'articles reprodueixen la conferència que la periodista Isabel Martínez, col·laboradora de Reusdigital.cat, va pronunciar al saló d’actes de la Cambra de Comerç de Reus el 20 de juny de 2023, dins dels actes commemoratius de l'Any Amorós. 

La conferència va ser encarregada per la mateixa Cambra, sota la presidència de Jordi Just i sent secretari general Josep Baiges.

Molta tela per tallar

“Aviram, llegums, verdures, caça, bolets, herbes bones, farina de moresc, els ocells agafats de viu en viu a l’abeurada i les cries de merles”. Amb aquesta enumeració, el selvatà Joan Puig i Ferreter descrivia la varietat de productes que acollia el mercat de Reus, un espai comercial que va atrAure pagesos, compradors i productors de l’entorn durant els segles XIX i XX.

Segons l’autor d’El cercle màgic, el mercat de Reus “tenia un cert color d’orient” i podia passar per “un zoco multicolor que havia de temptar el pinzell de Fortuny”. Al voltant d’aquest pol d’atracció popular, els reusencs van anar bastint una xarxa de botigues i establiments comercials alhora que els burgesos més enriquits va abocar-se a la febre del modernisme arquitectònic i decoratiu. Sens dubte, el paradigma d’aquesta fusió entre negoci i art va ser Cal Navàs, una botiga de teles de llarga trajectòria iniciada el 1905 que va romandre en actiu fins l’any 2018.

Tot i l’indiscutible mèrit artístic de l’obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner situada a la mateixa plaça del Mercadal, una altra botiga de teles i de moda, (Les Amèriques de l’Amorós en versió abreujada però en realitat la societat Creus, Reig i Amorós), s’ha acabat convertint, amb el temps, i en la represen- tació d’una manera de comprar i vendre que sembla decididament superada per la modernitat.

D’aquesta forma de realitzar negoci en l’àmbit de la moda abans del prèt a porter, la botiga de Xavier Amorós i dels seus socis va representar-ne la quintaessència. Amb l’excusa de la celebració de l’Any Amorós un dels millors homenatges que es pot fer al cronista d’aquell Reus dels temps estranys és intentar, en la mesura del possible, recuperar la veu no només de Les Amèriques sinó d’algunes de les botigues similars dedicades al comerç del tèxtil així com d’alguns dels oficis vinculats a la venda i la producció de roba adreçada als gustos d’un consumidor que, indubtablement, han variat molt en els darrers segles.

Una llarga relació amb la indústria del tèxtil 

Diferents publicacions han recollit la memòria del tèxtil a la ciutat i, especialment de les seves treballadores. Conegut és que aquest àmbit industrial va substituir en importància al de l’aiguardent en el qual la ciutat havia excel·lit al llarg del segle XVIII. Un moment en què es va produir un creixement continuat de la població reusenca i un desenvo- lupament urbà i industrial extraordinari que acabaria portant, finalment, a la ciutat a esdevenir la segona població de Catalunya en nombre d’habitants. Urbanísticament, la ciutat va sortir definitivament de les muralles per triplicar l’espai construït.

A l’inici del curt període liberal del rei Ferran VII, 1820, existien a Reus, segons les dades de Jaume Ardèvol recollides per Pere Anguera , “4.137 maestros de todas artes” amb el predomini del tèxtil que feien moure 1.502 telers que consumien 156.000 lliures de cotó per a produir 10.000 peces de 30 vares de longitud. Els teixits eren de diversa mena, però la majoria ho eren de cotó comú “que por su calidad y baratura es la ropa más apreciable, que consumen con preferencia muchos pueblos de la península”. Hi havia, a més, 20 fàbriques de tintar teixits i 35 indústries de la pell.

El comerç de teixits, una visió a finals del segle XIX i principis del XX

“Reus era un formiguer de gent i els seus magatzems a l’engròs proveïen una gran porció de territori. Els espavilats venien a Reus a esta-blir-se, i això ja durava des de mitjan segle XVIII” , assegurava Xavier Amorós respecte a una ciutat que estratègicament se situava en els vèrtexs Barcelona, Saragossa i Castelló. Segons la Memòria de la Cambra de Comerç i Indústria de 1904, hi havia 323 cases de venda al detall a Reus.

Un any després, el negoci tèxtil agrupava 45 establiments, 14 dels quals eren fàbriques i 31 tallers de confecció diversa. Aquest panorama comercial va ser jutjat com a únic per Puig i Ferreter qui va afirmar que “en poques ciutats de Catalunya, amb excepció de Barcelona, trobaríem tanta esplendor de botigues”.

Algunes fotografies de l’època ens permeten identificar alguns d’aquests establiments comercials del camp dels teixits i les novetats al tombant de segle. Un dels exemples seria Teixits El Globo, que es va ubicar primer al Mercadal cantonada amb el carrer de les Galanes i, posteriorment, als baixos de Cal Bofarull o la botiga de teixits Ramon Morera localitzada al carrer Monterols.

Tant la primera com la segona imatge mostren la façana dels comerços on es retrata al conjunt de dependents juntament amb els propietaris dels negocis. Probablement alguna d’aquestes botigues va tenir com a pre- cedent la venda ambulant. És el cas conegut de la longeva El Barato, una botiga fundada el 1881 en un primer emplaçament del carrer Major per Francesca Prats i Grau qui des de 1860 anava a vendre pels mercats amb dues parades fixes a Reus.

Casada amb Jaume Fort i March van te- nir quatre fills, el tercer dels quals, la Bonaventura Fort i Prats, va con- tinuar el negoci de la mare tot canviant el punt de venda. Juntament amb el seu marit, Ignasi Iglesias i Casanovas, van establir-se al carrer del Fossar Vell número 1 on hi van estar pocs anys, concretament del 1901 al 1906. A partir d'aquest any ja van traslladar-se al que avui és la botiga actual, malgrat que encara no tenia les actuals dimensions.

Molt posterior però amb unes característiques arquitectòniques i eco- nòmiques interessants és el projecte d’un altre espai comercial longeu de la ciutat: Cal Navàs. El projecte partirà inicialment d’una comanda de Joaquim Navàs, un ric comerciant de teixits, a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner per executar una casa botiga en una de les can- tonades de la plaça del Mercadal. Amb un pressupost sense límits, el plantejament d’aquesta proposta cal jutjar-lo com a molt diferent de la resta d’establiments que s’esmentaran en aquest article justament per la seva gènesi.

Empresarialment, a més, la botiga viurà diferents etapes al llarg de la seva vida activa entre els anys 1905-2018. De la seva potència econòmica, però, en parla que l’any 1935 tenia contractats com a dependents a 39 persones, de les quals quatre eren dones.

La Casa Marquet, l’espai d’aprenentatge dels socis de ‘Les Amèriques’

Segons el testimoni de Fermí Roig, Marc Massó Banach (aprox. 1864-1956), propietari d’una altra botiga de teixits reconeguda en el seu temps, Cal Marquet, va fundar-la cap a 1880 després d’haver fet també el seu aprenentatge a Reus. Amb l’ajuda de la seva família, Massó va esta- blir una botiga que tindria la seva etapa daurada coincidint amb l’inici del segle XX i “els feliços anys vint” tot i que l’establiment sobreviuria fins a finals dels anys 60.

“El senyor Marquet era de Riudoms, fill de pagesos hortolans i, com tots els botiguers de Reus, cabaler que havia hagut de deixar les minúscules terres familiars a l’hereu”, explicava Xavier Amorós sobre el propietari de l’indret on el seu pare i els seus socis van aprendre l’ofici de la venda. Una realitat que, per cert, coincidia amb la radiografia que el mateix Amorós va traçar sobre els orígens de la gran massa d’aprenents que arribaven a Reus, la majoria dels quals “eren de pobles de les comar- ques més pròximes: el Priorat, la Ribera, la Conca de Barberà, la Terra Alta.

El fet que Reus fos capital comercial d’una amplíssima regió econòmica que, a més, de l’entorn proper s’estengués fins a l’àrea de Lleida i una gran zona del Baix Aragó va generar uns anys d’enorme dinamisme econòmic. En el cas concret de Massó, aquest comerciant va involucrar-se, posteriorment, en entitats cíviques com el Centre de Lectura, la Cambra de Comerç de Reus, des de 1912, i la Cambra de la Propietat Urbana que va arribar a presidir. A partir de 1913, va vincular-se també al poder polític tot esdevenint regidor de l’Ajuntament de Reus.