-
Pantà de Flix, en una imatge d'arxiu
ACN
Ecologistes en acció ha alertat que els nens de Flix han mostrat concentracions “elevades” de mercuri, metilmercuri i hexaclorobenzè des del naixement fins als 4 anys “a causa de la contaminació ambiental”. L’oenagé ho explica a l’informe ‘Banderes negres’ del 2016, en el qual atorga un d’aquests distintius a la demarcació de Tarragona per la contaminació química de l'empresa Ercros. L’entitat fa un repàs de l’activitat d'aquesta firma a la vora del riu Ebre i denuncia els últims esdeveniments que l’afecten, com ara la detenció de la cúpula de l’empresa Acuamed, responsable de la descontaminació del pantà de Flix, que ha aturat el projecte d’extracció dels fangs contaminats que Ercros hi ha abocat durant anys.
L’oenagé subratlla que Ercros és considerada “la instal·lació química més contaminant del riu Ebre”. Ecologistes en acció recorda que tot i que el 2003 es va considerar l’empresa culpable de contaminar el medi ambient de manera continuada, la firma va començar un procediment legal que va durar 13 anys en desacord amb la sentència. Finalment se l’ha responsabilitzat dels vessaments entre els anys 1988 i 1993, i se l’ha obligat a assumir un 5% del cost de descontaminació, 10 milions d’euros.
La qüestió s’ha complicat amb la detenció de la cúpula d’Acuamed, que ha deixat aturat el projecte d’extracció dels fangs contaminats. Fins a aquest moment se n’han extret un 6%, quan la previsió era d’entre un 10 i un 20%. A banda, Ecologistes en acció alerta que l’aigua estancada continua dins del recinte. També denuncia “irregularitats” durant l’extracció dels fangs, que va començar el 2013, “que han pogut repercutir negativament en la salut dels treballadors”.
Altre banderes negres
Ecologistes en acció ha atorgat diverses banderes negres més a Catalunya. A la circumscripció de Barcelona en posa a la capital catalana per la contaminació dels creuers, “ciutats en miniatura” que consumeixen “l’equivalent a 12.000 cotxes” però amb combustible barat “que no estan obligats a filtrar en l’emissió”.
L’oenagé en denuncia tant la contaminació de l’aigua com la de l’aire al port. En aquest sentit, es remet a dades de l’organització alemanya Unió per a la Conservació de la Natura i la Biodiversitat segons les quals s’han mesurat concentracions de partícules ultra fines a prop de les terminals de creuers fins a 100 vegades més elevades que a les ciutats.
Una altra bandera negra és per al Pla Urbanístic al Delta del riu Llobregat, l’activitat econòmica del qual “s’intenta reorientar” després del “fracàs” del projecte Eurovegas. En concret, es pretén un creixement urbanístic “desmesurat” a canvi de la “destrucció” de grans hectàrees de territori.
A parer de l’oenagé, el pla afectaria sectors com l’agricultura, ja que es perdrien unes 200 hectàrees agrícoles que “serien substituïdes per asfalt”. També hi hauria impactes “greus” al connector ecològic del massís del Garaf i del Delta, a través de la Riera dels Canyars i el sector agrícola de l’entorn.
A la demarcació de Girona s’atorga bandera negra al complex marí residencial Marina d’Empuriabrava, de 10.000 habitatges, 5.000 embarcadors i uns 24 quilòmetres de canals. El complex, a més, es troba en una zona humida, refugi d’aus internacionals i de repòs per a aus migratòries de rutes anuals.
Finalment, a la demarcació de Tarragona se li atorga una altra bandera negra, en aquest cas per mala gestió, per les prospeccions petrolíferes i l’extracció d’hidrocarburs. Es tracta de l’única província, segons Ecologistes en acció, amb plataforma petrolífera instal·lada al mar en la fase de producció, l’àrea dels estudis sísmics i d’explotació de petroli, a només 17 quilòmetres del parc natural del Delta de l’Ebre.
Segons l’entitat, els abocaments d’hidrocarburs al mar són “recurrents”, tant des de les plataformes petrolíferes com des del moll de pilons que l’empresa Repsol té al port de Tarragona, on es transvasa el petroli que arriba d’altres indrets.
La qüestió s’ha complicat amb la detenció de la cúpula d’Acuamed, que ha deixat aturat el projecte d’extracció dels fangs contaminats. Fins a aquest moment se n’han extret un 6%, quan la previsió era d’entre un 10 i un 20%. A banda, Ecologistes en acció alerta que l’aigua estancada continua dins del recinte. També denuncia “irregularitats” durant l’extracció dels fangs, que va començar el 2013, “que han pogut repercutir negativament en la salut dels treballadors”.
Altre banderes negres
Ecologistes en acció ha atorgat diverses banderes negres més a Catalunya. A la circumscripció de Barcelona en posa a la capital catalana per la contaminació dels creuers, “ciutats en miniatura” que consumeixen “l’equivalent a 12.000 cotxes” però amb combustible barat “que no estan obligats a filtrar en l’emissió”.
L’oenagé en denuncia tant la contaminació de l’aigua com la de l’aire al port. En aquest sentit, es remet a dades de l’organització alemanya Unió per a la Conservació de la Natura i la Biodiversitat segons les quals s’han mesurat concentracions de partícules ultra fines a prop de les terminals de creuers fins a 100 vegades més elevades que a les ciutats.
Una altra bandera negra és per al Pla Urbanístic al Delta del riu Llobregat, l’activitat econòmica del qual “s’intenta reorientar” després del “fracàs” del projecte Eurovegas. En concret, es pretén un creixement urbanístic “desmesurat” a canvi de la “destrucció” de grans hectàrees de territori.
A parer de l’oenagé, el pla afectaria sectors com l’agricultura, ja que es perdrien unes 200 hectàrees agrícoles que “serien substituïdes per asfalt”. També hi hauria impactes “greus” al connector ecològic del massís del Garaf i del Delta, a través de la Riera dels Canyars i el sector agrícola de l’entorn.
A la demarcació de Girona s’atorga bandera negra al complex marí residencial Marina d’Empuriabrava, de 10.000 habitatges, 5.000 embarcadors i uns 24 quilòmetres de canals. El complex, a més, es troba en una zona humida, refugi d’aus internacionals i de repòs per a aus migratòries de rutes anuals.
Finalment, a la demarcació de Tarragona se li atorga una altra bandera negra, en aquest cas per mala gestió, per les prospeccions petrolíferes i l’extracció d’hidrocarburs. Es tracta de l’única província, segons Ecologistes en acció, amb plataforma petrolífera instal·lada al mar en la fase de producció, l’àrea dels estudis sísmics i d’explotació de petroli, a només 17 quilòmetres del parc natural del Delta de l’Ebre.
Segons l’entitat, els abocaments d’hidrocarburs al mar són “recurrents”, tant des de les plataformes petrolíferes com des del moll de pilons que l’empresa Repsol té al port de Tarragona, on es transvasa el petroli que arriba d’altres indrets.
