-
Mercat Central de Sabadell.
Gala Espín
L'economia catalana s'està recuperant progressivament després del fort sotrac que va suposar la pandèmia de Covid. Ara bé, ni l'impacte va ser equitatiu arreu del país ni la millora posterior, tampoc ho està sent. Així, mentre el PIB de la Segarra ja era el 2021 un 2,6% superior al del 2019, a l'Aran encara s'hi mantenia quasi un 30% per sota i el de l'Alta Ribagorça era un 20,1% inferior. Així ho assenyalen les dades de l'Anuari Econòmic Comarcal 2022 del BBVA, presentat aquest dimecres, les quals es poden consultar al següent mapa interactiu.
Es troben en verd aquelles on el valor afegit brut ha crescut respecte abans de la pandèmia i en vermell, allà on ha caigut (totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt de cada comarca)
[intext1]
Les dades fan referència al valor afegit brut (VAB), la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció, que sovint s'equipara amb el PIB. I aquest va créixer quasi un 6% l'any passat, però això no serveix per compensar la davallada de quasi el 12% del primer any de pandèmia, motiu pel qual l'economia encara no havia recuperat el terreny a bona part del país. Així ho ha destacat el doctor en ciències econòmiques de la UAB Josep Oliver, qui ha matisat que, pel que fa als llocs de treball sí que s'han assolit xifres prepandèmia. No, però, en hores treballades i caldrà veure si en salaris, ja que la renda mitjana va caure amb la Covid a la majoria de municipis i comarques.
Per això, Oliver ha asseverat que la recuperació va ser l'any passat "forta però insuficient". I és que la contracció a Catalunya va ser el 2020 més forta que a altres territoris europeus similars i, a més, es tracta d'un país "molt dependent del sector serveis", el qual va patir molt durant la pandèmia. El turisme, per exemple, es va recuperar més a àmbits no urbans i la indústria es mantenia encara per sota del ritme del 2019, tot i créixer un 7,1% l'any passat. Més que el 6,3% dels serveis i, encara més, de l'1,6% de la construcció i l'1,5% del sector primari.
[intext2]
A nivell territorial, l'evolució al sector primari els dos últims anys ha estat molt diversa. El seu PIB ha augmentat molt a la Conca de Barberà (+13,5%), la Segarra (+11,9%) i la Terra Alta (+11,3%) i, en canvi, el descens ha estat notable a l'Alta Ribagorça (-13,3%), el Vallès Occidental (-12,2%) i l'Alt Camp (-12%). Pel que fa a la indústria, només havien recuperat els nivells de 2019 el Tarragonès (+3,4%), la Garrotxa (+3%), la Segarra (+2%) i el Montsià (+1,7%), en el sector serveis només ho havien aconseguit Osona (+4,4%) i la Segarra (+3,4%) i, en la construcció, arreu es mantenia en nivells inferiors als d'abans de la Covid.
En canvi, si es posa la lupa només en l'evolució durant el 2021, pràcticament totes van incrementar-hi el PIB. Només dues van continuar caient lleugerament: la Ribera d'Ebre (-0,4%) i el Pallars Jussà (-0,3%). Això es pot deure a l'alta dependència d'aquestes comarques del sector energètic, ja que el 96,5% i el 86,7% de les seves indústries, respectivament, estan monopolitzades per l'extracció d'energia, l'aigua i els residus. I aquests encara no havien remuntat l'any passat. En sentit contrari, l'economia del Montsià va créixer un 9,8% i la del Tarragonès, un 9,1%.
[intext3]
En relació als sectors concrets, el primari es va disparar l'any passat a la Conca de Barberà un 16,6%, a la Terra Alta ho va fer en un 13,3%, al Priorat, en un 12,7%, i al Baix Penedès, en un 11,7%. Mentre, queia a l'Alta Ribagorça (-11,4%), el Ripollès (-6,2%) i la Cerdanya (-6%). La indústria, després del retrocés del 2020, va millorar quasi a tot el país, però no així a vuit comarques, i molt especialment a les quatre del nord-oest del país, on seguia reculant: el Pallars Sobirà (-14%), el Pallars Jussà (-13,6%), l'Aran (-13,5%) i l'Alta Ribagorça (-11,1%).
Tot i això, a les tres darreres, va ser on la construcció va créixer més (entre un 4,8% i un 5,1%) i també els serveis van remuntar sobretot a l'Aran (+9,6%), l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà (+9,2%), així com al Montsià (+10,5%) i l'Alt Penedès (+9,2%). A cap comarca, de fet, aquest sector va incrementar el PIB menys que un 4,3%, després de ser l'àmbit que més va patir el primer any de pandèmia, en part pel descens del turisme i les restriccions a la restauració i el comerç.
Es troben en verd aquelles on el valor afegit brut ha crescut respecte abans de la pandèmia i en vermell, allà on ha caigut (totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt de cada comarca)
Com ha evolucionat el PIB global i per sectors, a les comarques catalanes, entre 2019 i 2021?
Es troben en verd aquelles on el valor afegit brut ha crescut respecte abans de la pandèmia i en vermell, allà on ha caigut (totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt de cada comarca)
[intext1]
Les dades fan referència al valor afegit brut (VAB), la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció, que sovint s'equipara amb el PIB. I aquest va créixer quasi un 6% l'any passat, però això no serveix per compensar la davallada de quasi el 12% del primer any de pandèmia, motiu pel qual l'economia encara no havia recuperat el terreny a bona part del país. Així ho ha destacat el doctor en ciències econòmiques de la UAB Josep Oliver, qui ha matisat que, pel que fa als llocs de treball sí que s'han assolit xifres prepandèmia. No, però, en hores treballades i caldrà veure si en salaris, ja que la renda mitjana va caure amb la Covid a la majoria de municipis i comarques.
Per això, Oliver ha asseverat que la recuperació va ser l'any passat "forta però insuficient". I és que la contracció a Catalunya va ser el 2020 més forta que a altres territoris europeus similars i, a més, es tracta d'un país "molt dependent del sector serveis", el qual va patir molt durant la pandèmia. El turisme, per exemple, es va recuperar més a àmbits no urbans i la indústria es mantenia encara per sota del ritme del 2019, tot i créixer un 7,1% l'any passat. Més que el 6,3% dels serveis i, encara més, de l'1,6% de la construcció i l'1,5% del sector primari.
[intext2]
A nivell territorial, l'evolució al sector primari els dos últims anys ha estat molt diversa. El seu PIB ha augmentat molt a la Conca de Barberà (+13,5%), la Segarra (+11,9%) i la Terra Alta (+11,3%) i, en canvi, el descens ha estat notable a l'Alta Ribagorça (-13,3%), el Vallès Occidental (-12,2%) i l'Alt Camp (-12%). Pel que fa a la indústria, només havien recuperat els nivells de 2019 el Tarragonès (+3,4%), la Garrotxa (+3%), la Segarra (+2%) i el Montsià (+1,7%), en el sector serveis només ho havien aconseguit Osona (+4,4%) i la Segarra (+3,4%) i, en la construcció, arreu es mantenia en nivells inferiors als d'abans de la Covid.
Només dues comarques seguien caient el 2021
En canvi, si es posa la lupa només en l'evolució durant el 2021, pràcticament totes van incrementar-hi el PIB. Només dues van continuar caient lleugerament: la Ribera d'Ebre (-0,4%) i el Pallars Jussà (-0,3%). Això es pot deure a l'alta dependència d'aquestes comarques del sector energètic, ja que el 96,5% i el 86,7% de les seves indústries, respectivament, estan monopolitzades per l'extracció d'energia, l'aigua i els residus. I aquests encara no havien remuntat l'any passat. En sentit contrari, l'economia del Montsià va créixer un 9,8% i la del Tarragonès, un 9,1%.
[intext3]
En relació als sectors concrets, el primari es va disparar l'any passat a la Conca de Barberà un 16,6%, a la Terra Alta ho va fer en un 13,3%, al Priorat, en un 12,7%, i al Baix Penedès, en un 11,7%. Mentre, queia a l'Alta Ribagorça (-11,4%), el Ripollès (-6,2%) i la Cerdanya (-6%). La indústria, després del retrocés del 2020, va millorar quasi a tot el país, però no així a vuit comarques, i molt especialment a les quatre del nord-oest del país, on seguia reculant: el Pallars Sobirà (-14%), el Pallars Jussà (-13,6%), l'Aran (-13,5%) i l'Alta Ribagorça (-11,1%).
Tot i això, a les tres darreres, va ser on la construcció va créixer més (entre un 4,8% i un 5,1%) i també els serveis van remuntar sobretot a l'Aran (+9,6%), l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà (+9,2%), així com al Montsià (+10,5%) i l'Alt Penedès (+9,2%). A cap comarca, de fet, aquest sector va incrementar el PIB menys que un 4,3%, després de ser l'àmbit que més va patir el primer any de pandèmia, en part pel descens del turisme i les restriccions a la restauració i el comerç.
Com ha evolucionat el PIB global i per sectors, a les comarques catalanes, durant el 2021?
Es troben en verd aquelles on el valor afegit brut ha crescut respecte abans de la pandèmia i en vermell, allà on ha caigut (totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt de cada comarca)
