Diumenge, 25 de Febrer de 2024

«Els besavis estarien satisfets perquè continuem essent un establiment proper i amb productes elaborats»

16 de Desembre de 2022, per Joel Medina
  • Nani Baró, al capdavant del colmado

    Joel Medina

Reus és Reus, en part, pels seus establiments. Amb 104 anys d’història, el Colmado Baró n’és un clar exemple. Des del 1918, xarcuteria, fruita seca, vermut, productes típics i, sobretot, proximitat. Sobreviure durant tantes etapes diferents ha suposat un autèntic repte.

Després d’una Guerra Civil, dues pandèmies i més d’una crisi, el colmado s’ha mantingut al carrer de les Galanes, ferm i impassible, mentre el comerç al detall tradicional a la ciutat ha anat perdent pes amb el pas dels anys.

Un negoci familiar



Tot plegat va començar de la mà de Josep Baró, que va llogar els baixos de l’edifici que actualment és la casa del colmado, al número 14 del carrer de les Galanes, cantonada amb el carrer de Santa Anna. Allà hi havia viscut, fins aleshores, la pastisseria Casa Montserrat. Tal com explica la besneta de Josep i actual responsable del colmado, Nani Baró, aquell només va ser un pas més: “El besavi ja treballava de distribuïdor i, juntament amb la besàvia, van decidir establir-se a les Galanes”.

A poc a poc, els Baró van anar adquirint la resta de l’edifici. Amb el traspàs de Josep amb poc més de 50 anys, el 1948, va ser el torn de Manel Baró, el seu fill, qui es va fer càrrec del negoci. L’any 1986, li va tocar a Josep, fill de Manel. I la filla de Josep, Nani Baró, enguany fa una dècada que és al peu del canó. No era la seva primera opció, ja que va cursar el grau de Ciències Ambientals, però va arribar un punt en què va haver de prendre una decisió: “Vaig acabar la carrera, va arribar la crisi i no trobava feina, fins que vaig parlar amb els pares i ho vam decidir”.
 

Exterior del colmado Foto: Joel Medina


Tanmateix, en Josep encara hi col·labora. Sens dubte, el Colmado Baró és història reusenca. Segons Nani Baró, és un orgull i una gran responsabilitat alhora: “Molts cops m’ha passat pel cap el fet de deixar-ho tot, però tancar un establiment així són paraules majors, estic segura que els besavis i els avis estarien orgullosos”. Ja tenia experiència a la botiga, i és que tant ella com la seva germana van tenir al colmado el seu primer contacte amb la relació amb el públic, especialment durant els estius.

Origen i evolució



“La venda al detall, els fruits secs i la xarcuteria era allò típic de quan va néixer el colmado”, explica. No obstant això, els anys han fet que tant l’establiment com els productes hagin hagut d’evolucionar, però sense perdre el que va fer del colmado un dels negocis estrella de la ciutat de Reus. Perquè abans n’hi havia molts més, d’establiments d’aquest tipus, però pocs s’han mantingut fins als nostres dies. “Som un establiment tradicional, proper i amb productes elaborats”, afirma Baró.

Tot i els canvis que exigeixen les diferents èpoques, és important mantenir viva la flama original: “Ens agrada molt treballar els fruits secs, ara torna a haver-n’hi productors, però, durant una temporada, va costar trobar-ne”. En l’actualitat, els productes estrella són el vermut, la xarcuteria i la fruita seca, en general. “El client de fora de Reus ve a comprar vermut, avellana i algun dolç típic”, explica Baró. Un dels secrets que ha possibilitat la llarga vida del colmado és escollir productes típics que no es poden trobar en altres establiments.

Una tasca de diferenciació que ha permès adquirir una reputació llaurada al llarg de més d’un segle. Tot plegat amb qualitat i sense una gamma de preus excessivament elevada, fet que apropa el comerç a la ciutadania. El tracte amb el client és l’altre gran ingredient de la recepta Baró. “Ara ens hem especialitzat en l’elaboració de safates personalitzades d’embotits i formatges”, comenten des de la botiga. La clientela del colmado gairebé és com una petita gran família, i això és precisament la clau de la proximitat. Una família que sempre és present quan s’hi ha de ser: en els dies assenyalats al calendari.

El 3 de febrer, amb els blaiets per bandera, n’és un: “Potser ara Sant Blai sí que es torna a celebrar més, però feia temps que havia baixat”, afirma Baró. Així i tot, l’època estrella de l’any és, a més de la Pasqua, Tots Sants i les setmanes prèvies a Nadal. Els panellets guarneixen les cases dels reusencs, que els canvien per torrons en arribar desembre. En els últims temps, l’establiment està intentant estendre la cartera de clients cap a persones més joves per, d’aquesta manera, augmentar la quantitat de públic objectiu del colmado: “Costa bastant, les compres de la gent jove són més específiques, no fan una compra genèrica”, argumenta Baró.

La primera dona



Nani Baró és la primera dona que es posa al capdavant del colmado. Precisament, explica que un dels factors que li va fer continuar endavant durant la crisi del coronavirus, quan la baixa densitat de població al centre va dificultar les vendes, va ser el programa Masterheart, una comunitat que està encapçalada per la consultora de màrqueting digital Núria Ríos, i que reuneix dones emprenedores del Camp de Tarragona: “Ens trobem un cop al mes i compartim idees”, destaca Baró.

El programa conté cinc grups diferents de 10 dones, separats en funció dels diversos sectors que comprenen: “El nostre és el focus on client, és a dir, negocis amb un establiment que demanda un tracte directe amb la clientela, més de proximitat”, diu. És un espai i una xarxa de suport per intercanviar dubtes, inquietuds o problemes: “És un punt de respir dins d’aquest món que, per desgràcia, està tan masculinitzat”, indica Baró.

No obstant això, denuncia que “s’ha etiquetat a les botigueres i això ha comportat una certa estigmatització”. Afegeix que s’ha acostumat a pensar que és una tasca fàcil, “i no és cert, es toquen totes les tecles”. Aquesta va ser la reivindicació del Masterheart en la seva passada edició. Baró destaca que “a poc a poc, es van eliminant aquests pensaments”.

Reus i el comerç de proximitat



“La situació és difícil, però com a tot arreu, veiem poca predisposició de les administracions, ja que hi ha molta gent emprenedora amb ganes d’obrir negocis”, destaca Baró. El problema són els impediments burocràtics amb què es troben les persones que tenen la voluntat d’obrir el seu establiment, fet que provoca que s’acabin passant al comerç en línia.

Però, per què existeixen aquests entrebancs? “És quelcom que no s’acaba d’entendre; al final, el comerç de proximitat t’aporta una riquesa que es queda al territori, i això no passa amb una empresa gran”, apunta Baró. Posa com a exemple els hàbits generals de compra que s’estan adquirint a la societat actual, on les grans superfícies són el recurs fàcil i la consciència passa a un segon pla. “Si poséssim el focus en els costos ambientals i els costos socials, no aniríem a comprar allò barat perquè ja no seria barat”, defensa.

Al final, els comerços van a remolc de les administracions, per tant, “si no hi posen remei, la tendència que existeix actualment continuarà i creixerà cada cop més”, preveu Baró. Són uns patrons que apareixen des de la infantesa i es van repetint fins a l’edat adulta, i l’objectiu del comerç de proximitat és canviar la dinàmica, però fer-ho a l’estela de les persones “que realment tenen el poder per transformar les coses, de moment, no es veuen accions per arribar a aquesta finalitat”.

Les pròximes parades



Un dels projectes que Nani Baró té al cap és el de crear una zona de degustació a la botiga. D’aquesta manera, la relació amb la clientela podria ser, fins i tot, més pròxima: “De moment, és una idea, però sí que seria útil perquè la gent pogués tastar els productes allà mateix abans de comprar-los, especialment els vermuts”. Aquesta serà només una de les formes de canviar sense canviar, implantar millores mantenint el colmado de sempre.

El pas de bàscules analògiques a digitals ja està pràcticament completat. Una entrada a la digitalització que, de moment, es quedarà aquí: “No m’interessa entrar al comerç en línia, al final és tenir dues botigues, m’agrada la presencialitat i ara mateix tinc un equilibri, no sento que estigui perdent res”, argumenta Baró.

Aprofitant l’obertura d’un nou establiment de gran superfície al Pallol, Baró espera que el colmado sigui més pròxim que mai, amb les persones sempre al centre: “Ens anirem traient de sobre els productes de supermercat, que avui dia suposen un temps extra de logística i d’anar a comprar, ja que els distribuïdors ja no ens els portaran”, raona. Un altre pal a les rodes, però una oportunitat per oferir una cartera de més qualitat i, sobretot, de territori.

La història del Colmado Baró és una història de ciutat i de continuïtat. L’oferta de productes locals i particulars i el tracte amb el client han estat els dos grans secrets perquè, 104 anys després, continuï respirant igual. I és que ha aconseguit, durant tots aquests anys, esquivar els obstacles que estan ferint, gairebé de mort, el comerç de proximitat. A més, amb Nani Baró al capdavant, l’establiment ha abraçat noves maneres de fer, però sense desprendre’s de la naturalesa de sempre.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics