Els empresaris tarragonins alerten de la dicotomia entre el dinamisme del litoral i la 'desertització' de l'interior

Els empresaris alerten del desequilibri al Camp i l'Ebre a nivell d'evolució demogràfica. Segons la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), s'exhibeix una dicotomia de la població, entre el bon dinamisme de la franja costanera i el risc de "desertització" que pateixen les comarques d'interior, immerses en un "hivern demogràfic" que les posa més al nivell del Baix Aragó, que no pas de la realitat actual catalana. La demarcació tarragonina suporta el gruix de la caiguda demogràfica a Catalunya en els darrers cinc anys -de 23.300 habitants menys, Tarragona en representa 19.700.

El darrer observatori elaborat per la CEPTA posa èmfasi en la relació de l'evolució de la demografia a les comarques de Tarragona i les seves repercussions en l'economia. "Rere un gran creixement demogràfic palès fins al 2008, en els darrers cinc anys hi ha hagut una forta contracció, motivada per la caiguda de la població immigrant per raons econòmiques", ha exposat el cap del Gabinet d'Estudis de la CEPTA, Juan Gallardo.

A part de ser la demarcació que perd més població en els darrers anys, l'estudi ho vincula al fet de tenir un teixit econòmic més deteriorat, amb menys activitat econòmica i menys dinamisme. La població activa, des del 2011, s'ha reduït de 415.000 a 395.000 persones.

Per comarques, les més dèbils, amb pitjors comportaments negatius des del punt de vista demogràfic, són la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat. Perden molta població sobretot per la marxa de població immigrant que va fer-hi cap pel boom del sector de la construcció.

"Les capitals de comarca cauen, però no tant com la resta de la comarca, per tant, ens trobem davant de casos de desertització", ha apuntat Gallardo. "És un comportament característic, molt preocupant i perillós, d'hivern demogràfic a aquestes comarques interiors", ha afegit.

A tall d'exemple, si la densitat de població a la demarcació de Terol és de 9,3 habitants per quilòmetre quadrat -la més baixa a tot l'Estat-, a la Terra Alta ja és de 16, quan la mitjana tarragonina és 126. Aquesta comarca ebrenca, en cinc anys, ha perdut el 10% de la seva població.

L'observatori situa en un nivell "entremig" comarques com l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Ebre i el Montsià, però avisa que corren el perill de seguir el mateix camí que les anteriors i s'acabi provocant una "fractura demogràfica" a la demarcació, ha advertit el responsable de l'estudi.

Només es presenta un clar dinamisme econòmic i demogràfic a una franja concreta de la costa tarragonina. Aquesta bona dinàmica es concentra al triangle de la Costa Daurada conformat per Salou, Cambrils, Vila-seca, i al triangle del Baix Penedès, entre Cunit, Calafell i el Vendrell.

Fins i tot les grans ciutats com Reus i Tarragona estan estancades, segons l'observatori. "És una realitat gens homogènia", ha remarcat Gallardo. La població estrangera a Camp i Ebre, que representava el 18,33% fa cinc anys enrere, ha descendit a un 15% -és a dir, una caiguda de 3,3 punts.

"Si abans sabíem que estàvem en pitjor situació que demarcacions com Girona i Barcelona a nivell de població ocupada i atur, ara també veiem que és des del punt de vista demogràfic, i per tant, que el risc que tenim és de contracció del nostre àmbit geogràfic", conclou Juan Gallardo.

La CEPTA creu que la millora de les infraestructures internes és clau per retenir la població. A part de posar de manifest la dicotomia litoral-interior de la població de la demarcació, la patronal qüestiona com afecta en l'estat del benestar i en el debat de les pensions, sobre el qual la patronal en farà un proper estudi.