Es preveu que els nous habitatges a la Costa Daurada doblin els de l'any passat

El sector immobiliari a Catalunya comença a enlairar-se després d'una dècada d'inactivitat de l'edificació. Enguany els promotors immobiliaris preveuen iniciar la construcció d'uns 15.000 nous habitatges -un 30% més que el 2017- i que la xifra pugui enfilar-se fins a les 25.000 vivendes iniciades d'aquí a dos o tres anys vista. Són dades de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), que ha donat a conèixer en el marc d'una jornada que organitzen l'entitat i CaixaBank aquest dilluns a Vila-seca. En declaracions a l'ACN, el president de la comissió de conjuntura econòmica, turisme i internacional de l'APCE, Eduard Brull, ha destacat que aquesta tendència creixent també es trasllada al territori. Així, a la Costa Daurada es preveu que, sumant Salou, Cambrils i Vila-seca, els nous habitatges iniciats es doblin -respecte el centenar de l'any passat. "Són xifres modestes en termes absoluts, però portàvem deu anys de sequera i és símptoma que alguna cosa comença a moure's", ha manifestat Brull. Durant la jornada, centrada en l'habitatge vacacional a Catalunya, també s'han plantejat les expectatives dipositades sobre el macroprojecte de Hard Rock, i que comportarà una gran demanda habitacional a la zona.

L'APCE es mostra convençuda que la inversió de Hard Rock i la creació de 10.000 llocs de treball directes -a part d'indirectes- comportaran una notòria demanda habitacional arran les noves famílies que s'establiran a la zona, a la qual s'haurà de donar resposta. Segons Brull, però, el territori està preparat per afrontar aquest escenari. "El territori té prou recursos per acollir tranquil·lament aquest volum, ja fa temps que es va fer molta part del planejament abans de la crisi i ara pertocaria fer-ne una revisió i millorar on es coixegi; hi ha una oportunitat de fer-ho molt bé des de l'administració pública", exposa.

Les expectatives sobre el macrocomplex s'han esmentat en l'obertura d'aquesta jornada, que ha pivotat entorn l'habitatge vacacional. En aquest sentit, el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Salou, Marc Montagut, ha ressaltat el volum d'habitatges d'ús turístic que hi ha al municipi -més de 5.000 registrats a maig d'enguany. Tant des de Salou com Vila-seca s'ha recordat el salt evolutiu que ha experimentat aquest model d'habitatge al llarg del temps. "De les cases d'estiueig dels anys vint pròpies de l'alta burgesia a l'esclat del primers apartaments als seixanta, fins a l'oferta actual", ha dit Montagut. 

Per la seva banda, la tinent d'alcalde de Vila-seca, Manuela Moya, ha afegit que la gestió dels residus, l'arribada de l'aigua de l'Ebre i la creació de la URV van ser decisions claus per mantenir l'equilibri de la destinació. Segons Moya, el territori no s'ha vist esquitxat per la mala imatge que han donat els allotjaments no regularitzats i la conseqüent lluita contra aquest intrusisme, que s'ha quedat sobretot reduït a les grans ciutats com Barcelona. Des de Vila-seca s'ha fet èmfasi que, si Catalunya va rebre més de 18 milions de visitants l'any 2017, al territori, amb Hard Rock, ja se'n preveuen 2 milions.

El sector, esperançat

L'Associació de Promotors de Catalunya ha donat a conèixer dades que evidencien la recuperació del sector de la construcció. Així, si al 2017 es van engegar 11.340 habitatges, enguany la xifra es preveu que rondi les 15.000 vivendes iniciades -3.500 de diferència. "Queda lluny dels paràmetres de deu anys ençà, però l'objectiu sostenible el situem en 25.000 habitatges iniciats, i si continua aquest vent de cua, l'economia va bé i es van creant llocs de treball, la xifra podria ser factible en dos o tres anys", ha exposat. 

Segons Brull, no es pot passar per alt la gran quantitat de possibles compradors que van optar per esperar-se. "Tenim una bossa expectant de molta gent, que necessita vivenda i no ha comprat durant anys, a la qual cal donar resposta, i aquesta és millorar l'oferta", ha afirmat. Pel que fa al creixement al territori és incipient, però significatiu: al 2016, eren 60 habitatges iniciats, al 2017, van ser 105, i enguany es doblaran. "La nova construcció va lligada al creixement econòmic, al PIB", conclou Brull. 

Durant la jornada s'han apuntat altres tendències i perspectives del sector immobiliari, com la pujada de preus de l'habitatge en el conjunt de l'estat espanyol, del 5,5% aquest 2018 -un percentatge de mitjana que es dispara a grans capitals, com Barcelona i Madrid- i de les més de 300.000 hipoteques signades enguany, que experimentaran un creixement del 9,4%, amb la mirada posada en les eleccions municipals de l'any vinent -i la conseqüent preocupació per la discussió urbanística que hi vindrà associada.