Quanta raó
El que explica la Irene és el pa de cada dia. Amb més de 50 anys encara em truquen oferint-me presentar sopars llustrosos a canvi, precisament, de l'àpat que s'hi serveix. Porca misèria la dels periodistes presentadors...
Quatre joves comparteixen la seva experiència a l'hora d'introduir-se al mercat laboral
"A mi m'han arribat a dir 'Fes-me unes fotos i ja et pagaré un sopar'. I jo em pregunto, algú li proposaria un àpat al manobre que li arregla la cuina com a retribució a la seva feina?". La Irene, recentment llicenciada en Comunicació audiovisual a la URV, denuncia el "poc valor" que se sol donar als seus estudis. I, en general, "a tots els que són de l'àmbit social o artístic", lamenta. "Moltes vegades m'he sentit menyspreada amb comentaris com 'la teva carrera no té sortida' i realment sí que en té, en té moltíssimes, però no s'aprecien", assegura. Com moltes de les seves companyes de la facultat, busca feina.
Una feina que 'no té res a veure' amb els estudis
Comunicació és a la posició número 24 de l'informe del 2017 de l'Índex de qualitat ocupacional de l'Agència per a la qualitat del sistema universitari de Catalunya. Al voltant del 80% d'estudiants de Ciències socials i Humanitats està treballant al cap de tres anys de graduar-se, i la xifra ascendeix fins al 95% en el cas de les enginyeries. Un dels àmbits que menys inserció laboral té és Humanitats.
La Marina va fer aquesta carrera a la UPF "per vocació" i, quan era a tercer, va decidir que "necessitava" uns estudis que li permetessin "aplicar el món de la cultura a l'àmbit laboral". Ara cursa el tercer any d'Administració i direcció d'empreses a la UOC i, acabades de finalitzar unes pràctiques, és en procés de trobar una feina que la "motivi". Explica que amics del seu entorn han optat per "diferents sortides": alguns estudien un màster, d'altres treballen en una editorial i uns quants tenen una feina que res té a veure amb els seus estudis.
Dalt de tots els rànquings hi ha el Marc i la Bego. Ell ha estudiat un grau superior d'Automatització i Robòtica Industrial a l'Institut Comte de Rius de Tarragona i ella és enginyera de Telecomunicacions graduada a la UPC i amb menció en Sistemes audiovisuals. Els dos treballen, actualment, i amb contracte indefinit. El Marc recorda que abans i tot d'acabar ja va tenir "quatre entrevistes en empreses diferents". El mateix que la Bego, que la van agafar de dos llocs per fer pràctiques i va haver de triar i, alhora, ha rebut diverses ofertes per LinkedIn i propostes per part de professors. Dels seus companys i companyes d'universitat, la meitat ja treballen i l'altra meitat està fent un màster, menys una, que ha començat ara a buscar feina. "Amb el nostre perfil no és difícil trobar-ne, el problema és que sigui una que realment t'agradi", remarca la Bego.
Les pràctiques són 'molt útils'
Els quatre estan d'acord que les pràctiques els han estat molt útils. La Irene assegura: "En tres anys de carrera no vaig aprendre tant com en aquell estiu" i explica que el món de la comunicació està en "constant moviment" i que, en aquest sentit, des de la universitat els professors fan el que poden per apropar-se el màxim a la realitat del món laboral però que, malauradament, resulta “molt difícil”. A més a més, les pràctiques "permeten portar la teoria a la pràctica" i "aprendre d'allò que no poden ensenyar els estudis", indica la Marina. Per al Marc i la Bego han estat una porta oberta al món laboral.
També coincideixen en considerar les enginyeries, la informàtica i la tecnologia com els estudis amb "més sortides laborals". I això anirà a més, augura la Bego, "amb tota l'expansió tecnològica que estem vivint", ja que "és un camp que mai para d'evolucionar", indica el Marc. La Irene remarca que això no significa que siguin "més importants" que la resta. "Són diferents i serveixen per coses diferents", reivindica. No vol caure en el joc d'establir una escala de més a menys; el que té clar és que els estudis d'àmbits més socials "són la base de la societat" i no se'ls dona el valor que mereixen. Per això, anima tothom a fer costat a les persones que, malauradament, han de sentir sovint que el que rebran per la feina feta és, ni més ni menys, un simple sopar.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics