Joan Bermúdez: 'Per a una empresa, mantenir-se no és quedar-se on és, sinó fer un pas endavant'

El reusenc Joan Bermúdez és advocat, politòleg, assessor i consultor d’empreses. Té una dilatada experiència professional dins el sector financer i immobiliari, que també ha compaginat com a docent a través de cursos, seminaris i conferències amb l’organització BBVA. Durant més de 25 anys ha estat al capdavant de diversos càrrecs de responsabilitat a BBVA, com ara a la direcció territorial d’oficines bancàries a diferents àmbits geogràfics (Lleida i Barcelona) i també va esdevenir director territorial de Banca Hipotecària per Catalunya i Balears, amb responsabilitat sobre el sector immobiliari, desenvolupament de projectes i finançament hipotecari.

A partir del 2002, va decidir emprendre pel seu compte a Barcelona i deixar el món de la banca. Ara és director de Bermúdez Consulting & Management S.L. – Bercoma, una consultoria d’assessorament integral per a empreses en el vessant econòmic i financer, des d’on treballa el dret, el màrqueting, du a terme anàlisis de mercat i fa formació per a empreses, entre altres tasques.

És consultor, assessor immobiliari, politòleg... Ha volgut tenir una formació completa.

Sempre he volgut tenir els coneixements necessaris per poder analitzar el món des de tres disciplines, per a mi, d’allò més importants: l’econòmica, la política i la del dret. He tingut la sort d’haver pogut treballar les tres branques a la meva feina. De fet, quan vaig començar en el món financer i immobiliari, als anys 80 i 90, tot plegat era molt nou i especialitzar-se en el tema esdevenia tota una garantia per arribar lluny. Vaig dedicar molt de temps al món de la banca i vaig acabar responsabilitzant-me de la creació i desenvolupament de l’àrea financera i immobiliària de l’empresa on treballava. Temps després, però, em vaig plantejar altres reptes. Vaig plegar del banc i vaig obrir el meu propi despatx, una consultoria a Barcelona, que va tenir seu immobiliària a Reus també.

Com han evolucionat amb el temps aquestes tres branques que deia des del seu punt de vista?

Crec que el dret i l’economia van molt lligats, i a la meva vida professional els he acabat vinculant del tot, tot i que no és una simbiosi perfecta. La política també va lligada a aquestes disciplines. L’evolució del dret com a tal no ha tingut gaires canvis. El que sí que hi ha hagut són modificacions de les interpretacions i les lectures que s’han fet del dret. Quan s’estan creant lleis i desenvolupant normes, trobem un alt percentatge de contingut polític, però això ha passat sempre. I és que les tendències polítiques de qui es troba al govern marquen el tarannà de les lleis que s’aproven. Per exemple i tot i que ja està anul·lat, el Reial Decret del mes de desembre del govern de Sánchez –que havia de ser ratificat pel Congrés dels Diputats pel tema de l’habitatge–, es va fer des d’un punt de pista polític, a la recerca de vots. En aquests moments, però, trobem força populisme en les lleis, semblen haver estat creades per rebre l’aplaudiment de la gent, perquè sonin bé. D’altra banda, si parlem de com ha canviat l’àmbit econòmic bancari, diria que abans es buscaven persones amb certa intuïció i capacitat d’anàlisi del risc per tal de saber si donar préstecs o no. Ara són les màquines les que decideixen tot això. El tracte humà ha quedat amagat amb el temps, perquè tot s’ha anat automatitzant.

Per coses com aquesta va decidir que volia deixar el món de la banca?

Un cop era al banc i recordo que va entrar un client. Em va fer una proposta d’una inversió que volia fer. La inversió i la idea eren bones, però les va desenvolupar malament. No li vaig concedir el préstec, però volia aconsellar-li què havia de fer, decisió que no em pertocava. Això em va fer pensar: Des del banc no podia dir a la gent com havia de fer les coses. Va ser en aquell moment, quan vaig plantejar-me obri un negoci pel meu compte, per fer la tasca d’assessorament a les empreses i així evitar situacions complexes. A més, veia com els bancs anaven mecanitzant cada cop més tasques i jo volia dur a terme una anàlisi més personal, més de cara a cara.

I va obrir Bercoma.

Tot va venir rodat, sentia que era el moment. Obrir un negoci va ser més aviat una conseqüència de tot plegat. Vaig considerar que ja havia conclòs una etapa, malgrat tenir un molt bon càrrec: era director territorial de Catalunya i Balears del que s’anomenava Banca Hipotecària. Però volia desenvolupar altres projectes i emprendre. Així doncs, vaig aprofitar la meva especialització en dret immobiliari amb l’objectiu d’oferir un assessorament complet, juridicoeconòmic.

Volia diferenciar-se?

Aquesta tasca de l’assessorament empresarial és molt àmplia. Atens casos de propietaris que volen fer una ampliació a la seva fàbrica i analitzar si serà rendible o, fins i tot, una empresa que vol fer una inversió i elaborar un finançament acurat. Hi ha una varietat immensa d’actuacions, el que he volgut sempre és que tota decisió empresarial es faci de la forma més segura possible, preveient totes les possibilitats. Per exemple, vaig tenir un cas de dos socis que portaven una empresa i s’havien de separar, però no sabien per on començar. A partir d’aquí, vaig elaborar unes propostes que servissin per generar un equilibri entre ambdues parts. Els casos, com deia, són molt diversos.

Quina és la preocupació més habitual de les empreses?

La manca de crèdit. Si no hi ha moviment de diners, les empreses pateixen, perquè no poden tirar endavant. És una cadena: s’han d’acomiadar treballadors, hi ha menys productivitat, comença a haver-hi atur, menys sous, es compra menys i arriba el declivi. Els bancs són reticents a donar crèdit ara mateix. Per a una empresa, mantenir-se no és quedar-se on és, sinó fer un pas endavant cada dia. Això costa diners.

Aprofitant que és de Reus, en podria fer una radiografia general?

Crec que fa uns anys els que governaven es van equivocar amb la ciutat. Van voler despersonalitzar-la, fer-ne de Reus una altra ciutat qualsevol. Volien globalitzar-la. El gran error va ser instal·lar-hi un centre comercial. La seva arribada va desencadenar una sèrie de situacions, com el tancament de les botigues del nucli de la ciutat. Reus, històricament, va apostar pel comerç i era la seva marca distintiva. Era un centre comercial a l'aire lliure. Ara no és que hi hagi locals buits, és que hi ha edificis que cauen. El centre de Reus és vell, no hi ha pisos en condicions i poder reformar un habitatge suposa una inversió que potser no val la pena. A banda d’això, molts d’aquests edificis del centre han perdut valor a l’hora de plantejar-se una venda.

Això colpeja el sector immobiliari...

L’estàndard de lloguer a Reus es troba entre els 500 i els 600 euros. Els preus per norma general no pujaran a la ciutat perquè no es permet pagar més. Això no vol dir que hi hagi pisos que es paguin a 1.000 euros, o 1.200. Pel que fa a la compra de pisos, succeeix gairebé el mateix: Fa temps, la gent comprava pisos perquè es venien a 200.000 euros i més Perquè va passar això? Per una mala planificació potenciada per l’increment de la població per una immigració massiva, que va fer baixar els preus dels pisos en certes zones de la ciutat.

Què necessita la ciutat, doncs?

Revitalitzar el centre, que l’Ajuntament atorgui ajudes econòmiques perquè la gent pugui pensar en comprar o recuperar edificis del nucli de Reus. Crec que la tendència del futur, si no es fa res ja, el centre quedarà buit de comerços i la gent marxarà als afores, o altres llocs.

Amb aquesta entrevista, Reusdigital.cat conclou la sèrie 'Caràcter emprenedor de fora vila', on s’ha donat veu a emprenedors i empresaris reusencs que desenvolupen la seva tasca professional fora de la capital del Baix Camp. Tots ells parlen del seu context econòmic i social actual i aporten la seva visió de la ciutat.