-
El catedràtic d'economia aplicada de la UAB, Josep Oliver, atenent els mitjans de comunicació a Tarragona
ACN
La demarcació de Tarragona va sortir de la recessió el 2014 i va tancar amb valors de creixement del 0,05%, segons l'Anuari Econòmic Comarcal 2015 de CatalunyaCaixa. De fet, el territori es va quedar a la cua en termes d'avenç de l'activitat, ja que Catalunya va créixer un 1,5% de mitjana. El Camp de Tarragona (1,1%) va sostenir el creixement gràcies als bons resultats del sector manufacturer, mentre que el mal any energètic va perjudicar les Terres de l'Ebre (-2,38%). La Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Tarragonès van ser les comarques amb pitjor dinàmica a nivell català i amb un valor afegit brut (VAB) negatiu, mentre que el Baix i l'Alt Camp van assolir els millors registres de la demarcació.
L'any passat vam deixar enrere la segona recessió, iniciada el 2011, i enguany serà el de la consolidació de la millora. Així de contundent s'ha manifestat aquest dimecres a Tarragona el catedràtic d'economia aplicada de la UAB, Josep Oliver, durant la presentació de l'Anuari Econòmic 2015 de CatalunyaCaixa, que revela que l'economia de la demarcació va tornar a créixer el 2014, per primer cop en tres anys, però que ho va fer a un nivell molt inferior al de la resta de Catalunya, amb un increment del valor afegit brut (VAB) de tot just el 0,05%.
Els resultats, però, presenten un elevat component de dispersió territorial entre el Camp i l'Ebre. El Camp de Tarragona va registrar un creixement del VAB de l'1,1%, empès pels bons resultats del sector manufacturer. Segons Oliver, aquest àmbit i els serveis privats són els que hauran de fonamentar la base del model econòmic del territori, ja que ni els serveis públics ni la construcció no tornaran a liderar el creixement ni presenten tanta solidesa. Per contra, les Terres de l'Ebre van registrar un retrocés del VAB del 2,8%, sobretot per un mal any a nivell energètic.
Si es posa la lupa en la variació interanual del VAB per comarques, el Baix Camp (3,37%), l'Alt Camp (2,57%) i el Montsià (1,77%), van registrar els increments més significatius, per davant del Baix Ebre (1,23%), el Baix Penedès (0,97%), el Priorat (0,93%) i la Conca de Barberà (0,88%). A la cua de la demarcació i, de fet, de Catalunya, es van situar el Tarragonès (-0,53%), la Terra Alta (-2,37%) i la Ribera d'Ebre (-7,22%). Cal tenir en compte que, des del 2010 les Terres de l'Ebre acumulen una davallada de més del 10% i el Camp de Tarragona del 2,2%, deixant la mitjana de la demarcació en un descens del valor afegit brut del 4,3%.
En l'àmbit del sector primari, el conjunt de la demarcació va retrocedir un 0,88%, amb un increment del 0,98% a l'Ebre i un retrocés del 3,19% al Camp. Els bons resultats dels sectors de l'oli (+18,10%), la fruita seca (+17,96%), la fruita fresca (13,96%) o els cítrics (+9,57%), no van poder neutralitzar la contracció dels sectors del vi i most (-9,99%), dels cereals (-6,85%) o, ja en l'àmbit ramader, del porcí (-4,14%).
La recuperació industrial registrada a Catalunya tampoc no es va reflectir en resultats netament positius per a la demarcació. Tot i els increments de la química, de les indústries alimentàries i d'altres produccions manufactureres com el cautxú, la fusta i el paper, la reducció de les produccions energètiques (-3%) van situar el balanç de la demarcació en un -0,24%, per l'elevat pes del sector energètic en els resultats industrials.
A nivell territorial, la dinàmica manufacturera va impulsar el Camp de Tarragona a créixer un 3,3%, mentre que la menor producció energètica a les Terres de l'Ebre va deixar la taxa interanual del sector industrial en un -5,72%. El Baix Camp (6,53%) i l'Alt Camp (3,86%) van registrar els increments més significatius del VAB industrial, mentre que la Terra Alta (-3,33%) i la Ribera d'Ebre (-8,11%) van ser les comarques que en van sortir més malparades.
La de Tarragona va ser l'única demarcació catalana on l'àmbit de la construcció va registrar un augment d'activitat, de l'1,24%, tot i que el nombre d'habitatges iniciats va tocar fons, segons Oliver, amb tan sols 226 unitats -davant les 24.833 del 2006-, i el nombre d'afiliats al sector va seguir caient (-5,12%). Per tipus d'activitat, l'any passat va destacar l'augment de prop del 5% de la finalització d'edificis i la rehabilitació, sobretot pel pes del Camp de Tarragona. Malgrat tot, el sector acumula una davallada de més del 30% des del 2010.
En l'àmbit terciari, malgrat la millora del comerç (3%), el sector es va mantenir pràcticament igual que l'any2013. Cal destacar un creixement nul del sector de l'hostaleria i un retrocés de més de dos punts de les activitats immobiliàries, dos dels àmbits terciaris amb més pes al territori, només per darrere del comerç. A més, cal sumar-hi uns mals resultats turístics per a la marca Costa Daurada, que va registrar un 2% menys de pernoctacions.
