-
Representants de les cambres de comerç del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre presentant l'informe amb els autors de la URV
ACN
L'evolució dels indicadors macroeconòmics estatals, amb creixements de PIB de fins el 3% a partir, especialment des de l'estiu de l'any passat, topa amb la realitat de l'estructura productiva del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, molt tocada pels elevats índexs d'atur. Certament, l'estudi constata que durant el segon trimestre d'aquest 2015, l'ocupació va augmentar als dos territoris -2,29%, segons l'Enquesta de Població Activa, EPA-, també va incrementar un 2,96% la filiació a la Seguretat Social i, fins i tot, l'atur es va reduir en un 1,62% interanual -unes 6.500 persones menys-. Principalment, a la indústria, la construcció i l'agricultura.
Però, segons recorda un dels responsables del document, el professor Joaquim Margalef, del Grup de Recerca en Indústria i Territori (GRIT) de la URV, existeix una bossa per sobre de les 90.000 persones que es manté sense feina des de l'any 2011. "Hi ha dificultats molt elevades per reduir la taxa d'atur", apunta. Actualment, en el global de la província arriba al 22,16%, pel 19,10% de Catalunya i el 22,37% de l'Estat espanyol. La qüestió resulta especialment complicada en el col·lectiu d'aturats de llarga durada.
La influència d'aquestes xifres sobre el consum intern i l'activitat productiva, apunta Margalef, resulta clau per entendre la situació actual. "Aquest greu problema no activa la demanda interna, fa que hi hagi molts contractes temporals, excessius. La contractació demostraria unes possibilitats d'estirar la demanda interna i que les empreses tenen més seguretat pel que fa a les perspectives de demanda immediata o futura", ha argumentat.
L'estabilitat en l'evolució dels preus -0% interanual al juny, 3,84% durant els últims quatre anys, per sota de les xifres de Catalunya i de l'Estat-, visualitza la situació d'estancament i reducció de la demanda final. Per contra, alguns sectors empresarials veuen com a positiva la reducció del preu del petroli. Una arma de doble fil, ha recordat Margalef, atès que moltes empreses que produeixen i exporten derivats del petroli veuen també reduït de forma considerable el valor de les seves vendes.
En l'àmbit empresarial, continua pesant la disminució del finançament bancari registrada. Els crèdits han caigut en un -8,67% en xifres interanuals, una tendència força més pronunciada que en els àmbits català i espanyol malgrat que l'apalancament continua sent superior. Els dipòsits a la vista també creixen però també per sota d'aquests marcs. Això, apunta el professor de la URV, dificulta la capitalització de les empreses autòctones, moltes bolcades cap a l'exportació i amb un sector agroalimentari fort, per introduir reformes estructurals. L'activitat empresarial ha continuat creixent, amb 693 entres amb assalariats durant enguany -principalment als serveis i la construcció- però de forma més feble que en els marcs geogràfics i econòmics superiors.
Així doncs, tot i la millora relativa d'alguns paràmetres, l'autor de l'estudi remarca la necessitat que el teixit empresarial aprofiti de forma molt més àmplia el "capital humà molt preparat", que ajudaria a reduir l'atur, potenciant la capacitat "importadora i exportadora" de molts sectors, així com la situació del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre al sud d'Europa i el Mediterrani. "Tots els sectors han d'ajudar a establir mecanismes de creixement, el que diem economies d'aglomeració, que aquí es van donar i en un futur immediat es poden tornar a donar", precisa Margalef, tot remarcant la necessitat d'evitar repetir els errors del passat deixant en mans de sectors com la construcció el pes de l'activitat econòmica.
Des de les entitats camerals, el president de la Cambra de Tortosa, José María Chavarría, ha admès les dificultats en la reducció de l'atur i ha lamentat la manca d'accés al crèdit bancari per part de molts empresaris. Addicionalment, també ha situat la "situació política-social complicada i preocupant" del moment actual com un factor "negatiu" per a l'activitat econòmica. En aquest sentit, ha fet referència a la gestió de l'allau de refugiats que arriben a la Unió Europea o les eleccions al Parlament del 27-S. "Als empresaris, les situacions de futur incert ens provoca una certa preocupació. Esperem sortir-ne entre tots, posant molt de seny, perquè l'important és parlar-ne entre tots per sortir-nos-en de la millor forma possible", ha argumentat.
