-
Ambient nadalenc a Reus
Reusdigital.cat
Tots els municipis de més de 50.000 habitants van registrar caigudes del PIB l'any 2020 per l'efecte de la pandèmia, segons les dades avançades aquest dimecres per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El Prat de Llobregat, amb una caiguda econòmica del 24,4%, Castelldefels (-13,5%), Barcelona (-11,4%) i Viladecans (-11,3%) són les localitats que van patir una reducció del PIB més pronunciada, i per sobre de la mitjana catalana, del 10,9%. La menor reducció del PIB es va viure a Mollet del Vallès (-5,6%), Cerdanyola del Vallès (-6,6%) i Sant Cugat (-7,5%). Barcelona, amb un PIB de 70.248,1 milions, representa el 31,4% del total a Catalunya el 2020.
Per darrere de Barcelona, a nivell de contribució al PIB global, segueixen l'Hospitalet de Llobregat (6.089,1 milions, 2,7%), Terrassa (5.002,3 milions, 2,2%), Tarragona (4.605,9 milions, 2,1%), i Sant Cugat (4.580,8 milions, 2%).
Dels 23 municipis amb més de 50.000 habitants, nou tenen un PIB per habitant per sobre de la mitjana catalana, que és de 29.000 euros. Lideren el rànquing el Prat de Llobregat (50.100 euros), Sant Cugat del Vallès (49.300) i Barcelona (42.600). A l'altre extrem hi ha Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, tots ells amb un PIB per habitant inferior als 20.000 euros. A Reus, el PIB per habitant es va situar en 24.000 euros, per sota de la mitjana catalana. El 2019, va ser de 21.300 euros.
La Ribera d'Ebre i el Barcelonès són les comarques amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya el 2019, segons les dades que també publica aquest dimecres l'Idescat. Juntament amb l'Aran, la Segarra, el Baix Llobregat, l'Alt Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà i el Gironès, el seu PIB per habitant és superior a la mitjana catalana, de 32.600 euros. En concret, la Ribera d'Ebre registra el 2019 un PIB per habitant de 58.800 euros, mentre que el Barcelonès el té de 40.500, un 80,5% i un 24,4% superiors a la mitjana catalana, respectivament.
D'altra banda, el Priorat és la comarca amb el menor PIB per habitant, amb 18.600 euros, seguida del Montsià (19.100) i el Baix Penedès (19.300). En el seu conjunt, el PIB per habitant el 2019 va créixer en 33 comarques, en 16 per sobre de la mitjana, que va ser del 2,2%. La Ribera d'Ebre va ser la comarca on més va créixer el PIB per càpita (10,2%), seguida de l’Anoia (7,5%), el Pla d'Urgell (6,7%) i Urgell (5,6%). En canvi, en set comarques i l'Aran el PIB per càpita va caure en relació al 2018, amb les disminucions més fortes a l'Alta Ribagorça (-16,7%) i l'Aran (-3,8%).
Per sectors productius, la indústria va ser el 2019 la principal activitat econòmica en 3 comarques: la Ribera d'Ebre (71,2%), la Segarra (57,1%) i la Conca de Barberà (46,9%). Aquests territoris superen amb escreix el pes mitjà de la indústria en el VAB de Catalunya (19,3%). A la Ribera d'Ebre la branca destaquen la branca de les indústries extractives, energia, aigua i residus; a la Segarra l'alimentació, tèxtil i altres, mentre que en el cas de la Conca de Barberà més de la meitat del VAB industrial el genera la branca de metal·lúrgia, maquinària, material elèctric i de transport.
Els serveis van ser la principal activitat econòmica a 37 comarques i a l'Aran, i a tres comarques va generar més del 80% de l'activitat econòmica. El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,4%), seguida per l'Aran (81,9%) i el Garraf (81,2%). A l'Aran, l'hostaleria genera el 35% del seu VAB dels serveis (al conjunt de Catalunya és el 8,8%). Al Garraf, les activitats immobiliàries, tècniques i administratives i l'hostaleria representen gairebé la meitat del seu VAB dels serveis.
Tres comarques tenen un percentatge de VAB agrícola superior al 10%: les Garrigues (20,3%), la Noguera (19,9%) i el Pla d'Urgell (11,5%). Les comarques amb un major pes del sector de la construcció en la seva economia són la Cerdanya (16,2%), el Baix Empordà (12,2%), el Moianès (11,1%), el Pallars Sobirà (10,1%) i l'Aran (10%).
Per darrere de Barcelona, a nivell de contribució al PIB global, segueixen l'Hospitalet de Llobregat (6.089,1 milions, 2,7%), Terrassa (5.002,3 milions, 2,2%), Tarragona (4.605,9 milions, 2,1%), i Sant Cugat (4.580,8 milions, 2%).
Dels 23 municipis amb més de 50.000 habitants, nou tenen un PIB per habitant per sobre de la mitjana catalana, que és de 29.000 euros. Lideren el rànquing el Prat de Llobregat (50.100 euros), Sant Cugat del Vallès (49.300) i Barcelona (42.600). A l'altre extrem hi ha Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, tots ells amb un PIB per habitant inferior als 20.000 euros. A Reus, el PIB per habitant es va situar en 24.000 euros, per sota de la mitjana catalana. El 2019, va ser de 21.300 euros.
PIB per habitant per comarques
La Ribera d'Ebre i el Barcelonès són les comarques amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya el 2019, segons les dades que també publica aquest dimecres l'Idescat. Juntament amb l'Aran, la Segarra, el Baix Llobregat, l'Alt Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà i el Gironès, el seu PIB per habitant és superior a la mitjana catalana, de 32.600 euros. En concret, la Ribera d'Ebre registra el 2019 un PIB per habitant de 58.800 euros, mentre que el Barcelonès el té de 40.500, un 80,5% i un 24,4% superiors a la mitjana catalana, respectivament.
D'altra banda, el Priorat és la comarca amb el menor PIB per habitant, amb 18.600 euros, seguida del Montsià (19.100) i el Baix Penedès (19.300). En el seu conjunt, el PIB per habitant el 2019 va créixer en 33 comarques, en 16 per sobre de la mitjana, que va ser del 2,2%. La Ribera d'Ebre va ser la comarca on més va créixer el PIB per càpita (10,2%), seguida de l’Anoia (7,5%), el Pla d'Urgell (6,7%) i Urgell (5,6%). En canvi, en set comarques i l'Aran el PIB per càpita va caure en relació al 2018, amb les disminucions més fortes a l'Alta Ribagorça (-16,7%) i l'Aran (-3,8%).
Sectors productius de les comarques
Per sectors productius, la indústria va ser el 2019 la principal activitat econòmica en 3 comarques: la Ribera d'Ebre (71,2%), la Segarra (57,1%) i la Conca de Barberà (46,9%). Aquests territoris superen amb escreix el pes mitjà de la indústria en el VAB de Catalunya (19,3%). A la Ribera d'Ebre la branca destaquen la branca de les indústries extractives, energia, aigua i residus; a la Segarra l'alimentació, tèxtil i altres, mentre que en el cas de la Conca de Barberà més de la meitat del VAB industrial el genera la branca de metal·lúrgia, maquinària, material elèctric i de transport.
Els serveis van ser la principal activitat econòmica a 37 comarques i a l'Aran, i a tres comarques va generar més del 80% de l'activitat econòmica. El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,4%), seguida per l'Aran (81,9%) i el Garraf (81,2%). A l'Aran, l'hostaleria genera el 35% del seu VAB dels serveis (al conjunt de Catalunya és el 8,8%). Al Garraf, les activitats immobiliàries, tècniques i administratives i l'hostaleria representen gairebé la meitat del seu VAB dels serveis.
Tres comarques tenen un percentatge de VAB agrícola superior al 10%: les Garrigues (20,3%), la Noguera (19,9%) i el Pla d'Urgell (11,5%). Les comarques amb un major pes del sector de la construcció en la seva economia són la Cerdanya (16,2%), el Baix Empordà (12,2%), el Moianès (11,1%), el Pallars Sobirà (10,1%) i l'Aran (10%).
