-
Mar Rovira/ACN
La delegada del Govern al Camp de Tarragona, Teresa Pallarès, insta a buscar emplaçaments pactats territorialment per a la producció d'energia renovable arreu del país. En una entrevista a l'ACN, la delegada considera que hi ha d'haver un acord entre els diferents agents del territori per impulsar la transició energètica i defensa que hi hagi un repartiment més equitatiu dels llocs on s'instal·lin parcs eòlics i solars.
Pallarès també valora que aquests espais han de prioritzar l'eficiència energètica, però sempre garantint la protecció de zones d'interès natural. Amb tot, assumeix que per avançar en la descarbonització caldrà assumir aspectes negatius de les renovables: "l'impacte visual, el tindrem", manifesta.
Pallarès reclama "un mapa" on es determinin quins espais de Catalunya són més eficients energèticament per a la producció d'energies renovables. "Tots els territoris que siguin eficients s'han de marcar i a partir d'allí, discutir-ho", sosté. En aquesta línia doncs, no creu que sigui tant una qüestió de "solidaritat" entre comarques o zones rurals i urbanes, sinó que considera que donat l'escàs volum d'energies renovables cal aprofitar al màxim la capacitat de generació elèctrica.
Alhora, la delegada recorda que hi ha un compromís d'eliminar l'energia nuclear en els propers anys i alerta que si no s'incrementa la producció la situació pot ser d'excessiva dependència de l'exterior. "Si volem ser independents energèticament, o venen línies de fora o ha de sortir d'algun lloc", valora. I afegeix: "Tecnològicament les plaques i els molins evolucionaran, però ara hem de prendre decisions; i això vol dir que no tothom hi estarà d'acord.
Les decisions del Govern mai deixaran tothom content però han de donar resposta a la majoria de la ciutadania". En aquest sentit, veu "molt interessant" que el nou Decret de Renovables impulsat pel Govern prevegi un "model participatiu amb el qual les empreses estan obligades a donar entrada a un percentatge de participació dels veïns de l'entorn".
En el context de les energies renovables, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre fa uns mesos va aparèixer el projecte de la Vall de l'Hidrogen, que pretén impulsar la generació d'energies renovables per destinar-les a l'obtenció d'hidrogen verd. Aquest hidrogen està previst utilitzar-lo per a la mobilitat però també per a la indústria química de l'entorn de Tarragona.
La delegada afirma que "la indústria química té claríssim que és la primera que ha de fer passos importants cap a l'economia circular i un model sostenible". I segueix: "Són els primers perquè han de fer sostenible el negoci, perquè sinó aquí no hi seran perquè mediambientalment no hi tindran cabuda".
Per tant, considera que l'aposta per l'hidrogen verd "és una mirada al futur" però que no és un projecte "fàcil ni immediat". Aquí és on apareixen els fons Next Generation, que han de permetre finançar la generació d'hidrogen: "A mesura que es desembolcalli el paquet mirarem de fer realitat uns o altres projectes", avança sense concretar. Finalment, la delegada del Govern posa en valor "la potencialitat del territori", de la qual a la regió no n'hi ha "prou consciència".
Pallarès també valora que aquests espais han de prioritzar l'eficiència energètica, però sempre garantint la protecció de zones d'interès natural. Amb tot, assumeix que per avançar en la descarbonització caldrà assumir aspectes negatius de les renovables: "l'impacte visual, el tindrem", manifesta.
Pallarès reclama "un mapa" on es determinin quins espais de Catalunya són més eficients energèticament per a la producció d'energies renovables. "Tots els territoris que siguin eficients s'han de marcar i a partir d'allí, discutir-ho", sosté. En aquesta línia doncs, no creu que sigui tant una qüestió de "solidaritat" entre comarques o zones rurals i urbanes, sinó que considera que donat l'escàs volum d'energies renovables cal aprofitar al màxim la capacitat de generació elèctrica.
Alhora, la delegada recorda que hi ha un compromís d'eliminar l'energia nuclear en els propers anys i alerta que si no s'incrementa la producció la situació pot ser d'excessiva dependència de l'exterior. "Si volem ser independents energèticament, o venen línies de fora o ha de sortir d'algun lloc", valora. I afegeix: "Tecnològicament les plaques i els molins evolucionaran, però ara hem de prendre decisions; i això vol dir que no tothom hi estarà d'acord.
Les decisions del Govern mai deixaran tothom content però han de donar resposta a la majoria de la ciutadania". En aquest sentit, veu "molt interessant" que el nou Decret de Renovables impulsat pel Govern prevegi un "model participatiu amb el qual les empreses estan obligades a donar entrada a un percentatge de participació dels veïns de l'entorn".
Transformació de la indústria química
En el context de les energies renovables, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre fa uns mesos va aparèixer el projecte de la Vall de l'Hidrogen, que pretén impulsar la generació d'energies renovables per destinar-les a l'obtenció d'hidrogen verd. Aquest hidrogen està previst utilitzar-lo per a la mobilitat però també per a la indústria química de l'entorn de Tarragona.
La delegada afirma que "la indústria química té claríssim que és la primera que ha de fer passos importants cap a l'economia circular i un model sostenible". I segueix: "Són els primers perquè han de fer sostenible el negoci, perquè sinó aquí no hi seran perquè mediambientalment no hi tindran cabuda".
Per tant, considera que l'aposta per l'hidrogen verd "és una mirada al futur" però que no és un projecte "fàcil ni immediat". Aquí és on apareixen els fons Next Generation, que han de permetre finançar la generació d'hidrogen: "A mesura que es desembolcalli el paquet mirarem de fer realitat uns o altres projectes", avança sense concretar. Finalment, la delegada del Govern posa en valor "la potencialitat del territori", de la qual a la regió no n'hi ha "prou consciència".
