-
Javier Sancho, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, i Lluís Inglada, director de Territori de l'Institut Cerdà.
Josep M. Llauradó
Al Camp de Tarragona hi ha contaminació a l'aire, sí, però menys que a Barcelona. Aquest és, a grans trets, el balanç que extreu Repsol de l'Observatori anual de la qualitat de l'aire, que duen a terme des de l'any 2018. Segons l'estudi corresponent a les dades de 2021 presentat aquest dimecres a la Casa Miret de Tarragona, a la majoria dels 18 punts de mesurament a l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès (14 són en aquesta última comarca) indiquen que l'1,3 butadiè i el benzè superen els nivells d'immissions de Barcelona, però que són nivells inferiors als de l'any 2020.
L'estudi mostra com la concentració de compostos és majoritàriament més baixa, tret del cas del Morell, que es manté una mica per sobre. Puja també en el cas del butadiè a la Pobla de Mafumet i a Alcover, mentre que la resta d'indicadors confirmen la tandència a la baixa.
Malgrat que la companyia s'ha negat a comunicar quin era el pressupost de l'estudi, sí que n'ha confirmat de nou el finançament de la mà de l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), i la coordinació per part de l'Institut Cerdà i la Universitat Rovira i Virgili (URV). A la presentació hi han assistit representants municipals de Tarragona (PSC, ERC i JxTgn), de la Canonja, de Constantí i del Morell.
Els punts de mesurament són 7 a la ciutat de Tarragona: Sant Salvador, el Serrallo, centre de Tarragona, Torreforta, Campclar, Bonavista i Universitat Laboral. Aquests punts es comparen per exemple amb els de poblacions llunyanes com ara Prades o les altres tres capitals de demarcació. En alguns d'aquests punts de mesuraments, sempre segons les dades facilitades per Repsol, les immissions de COV són inferiors fins i tot a les de Lleida i Girona. En el sumatori total, dins de la ciutat, només el Serrallo supera aquestes dues capitals i fins i tot s'aproxima a Barcelona. I ben a prop s'hi troba un altre municipi amb molta proximitat amb la indústria: Constantí, que té els nivells de benzè més alts de tots els 22 punts de mesurament.
Amb una sèrie de resultats històrics de tres anys, Repsol considera que els resultats ja estan prou "consolidats" com per començar a extreure'n conclusions, si més les conclusions més sòlides no es podran obtenir fins d'aquí a uns anys més.
Javier Sancho, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, ha assegurat que aquest observatori és una iniciativa "pionera a nivell mundial" i ha afegit que l'objectiu és passar de les sensacions a "dades objectives i concretes". El fet que sigui la indústria qui encarregui i financiï aquest estudi és precisament allò que no fa confiar algunes administracions municipals i entitats ecologistes, com ara la Plataforma Cel Net. Precisament en l'últim plenari els grups municipals del PSC, ERC i la CUP van protagonitzar una picabaralla per aquest motiu. I és que en l'últim modificatiu de crèdit aprovat hi ha una partida per encarregar un estudi de la qualitat de l'aire, finançat, aquest cop, pel mateix consistori, que segueix els passos del Morell.
Sancho ha volgut destacar que els valors tant del benzè com de l'1,3 butadiè són "molt per sota" de l'habitual. Concretament, en el cas del benzè, es troba per sota de la normativa amb 1 microgram, quan aquesta en fixa un màxim de 5. Pel que fa al butadiè, que no està regulat però sí que en ser un compost cancerígen ha despertat cert interès social, segons l'estudi de Repsol és de menys d'1,5 micrograms per metre cúbic, inferior als 2 de la referència que s'utilitza, per exemple, al Canadà.
L'estudi està coordinat pel doctor Borrull, de la URV, i vol ser una eina també de "participació" amb l'obertura a fins a tretze agents del Camp de Tarragona, des d'ajuntaments fins a entitats. En total s'han analitzat 47 COV a través de tubs a vies urbanes que retenen les partícules que circulen a l'aire durant 14 dies cada mes, 12 mesos l'any.
L'estudi mostra com la concentració de compostos és majoritàriament més baixa, tret del cas del Morell, que es manté una mica per sobre. Puja també en el cas del butadiè a la Pobla de Mafumet i a Alcover, mentre que la resta d'indicadors confirmen la tandència a la baixa.
Malgrat que la companyia s'ha negat a comunicar quin era el pressupost de l'estudi, sí que n'ha confirmat de nou el finançament de la mà de l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), i la coordinació per part de l'Institut Cerdà i la Universitat Rovira i Virgili (URV). A la presentació hi han assistit representants municipals de Tarragona (PSC, ERC i JxTgn), de la Canonja, de Constantí i del Morell.
Els punts de mesurament són 7 a la ciutat de Tarragona: Sant Salvador, el Serrallo, centre de Tarragona, Torreforta, Campclar, Bonavista i Universitat Laboral. Aquests punts es comparen per exemple amb els de poblacions llunyanes com ara Prades o les altres tres capitals de demarcació. En alguns d'aquests punts de mesuraments, sempre segons les dades facilitades per Repsol, les immissions de COV són inferiors fins i tot a les de Lleida i Girona. En el sumatori total, dins de la ciutat, només el Serrallo supera aquestes dues capitals i fins i tot s'aproxima a Barcelona. I ben a prop s'hi troba un altre municipi amb molta proximitat amb la indústria: Constantí, que té els nivells de benzè més alts de tots els 22 punts de mesurament.
Amb una sèrie de resultats històrics de tres anys, Repsol considera que els resultats ja estan prou "consolidats" com per començar a extreure'n conclusions, si més les conclusions més sòlides no es podran obtenir fins d'aquí a uns anys més.
Javier Sancho, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, ha assegurat que aquest observatori és una iniciativa "pionera a nivell mundial" i ha afegit que l'objectiu és passar de les sensacions a "dades objectives i concretes". El fet que sigui la indústria qui encarregui i financiï aquest estudi és precisament allò que no fa confiar algunes administracions municipals i entitats ecologistes, com ara la Plataforma Cel Net. Precisament en l'últim plenari els grups municipals del PSC, ERC i la CUP van protagonitzar una picabaralla per aquest motiu. I és que en l'últim modificatiu de crèdit aprovat hi ha una partida per encarregar un estudi de la qualitat de l'aire, finançat, aquest cop, pel mateix consistori, que segueix els passos del Morell.
La presentació de l'Observatori de la qualitat de l'aire s'ha dut a terme a la Casa Miret. Foto: Josep M. Llauradó
Sancho ha volgut destacar que els valors tant del benzè com de l'1,3 butadiè són "molt per sota" de l'habitual. Concretament, en el cas del benzè, es troba per sota de la normativa amb 1 microgram, quan aquesta en fixa un màxim de 5. Pel que fa al butadiè, que no està regulat però sí que en ser un compost cancerígen ha despertat cert interès social, segons l'estudi de Repsol és de menys d'1,5 micrograms per metre cúbic, inferior als 2 de la referència que s'utilitza, per exemple, al Canadà.
L'estudi està coordinat pel doctor Borrull, de la URV, i vol ser una eina també de "participació" amb l'obertura a fins a tretze agents del Camp de Tarragona, des d'ajuntaments fins a entitats. En total s'han analitzat 47 COV a través de tubs a vies urbanes que retenen les partícules que circulen a l'aire durant 14 dies cada mes, 12 mesos l'any.
