El Bravium Teatre recupera la tradició dels romanços catalans

La Festa Major de Misericòrdia va cloure dimecres passat, però encara queden actes posteriors. Un d'a'quests és el que ha celebrat aquest dijous al vespre el Bravium Teatre, que ha recuperat la tradició dels romanços catalans de fil i canya, compostos per versos heptasíl·labs amb rima assonant en els versos parells i contextualitzats amb música, riure, drama i un carro. La comitiva ha anat fent actuacions a la placeta dels Argenters, al carrer del Vidre, i les places de David Constantí, les Basses i Sant Pere. Aquest divendres es tornarà a repetir l'espectacle.

Els romanços de fil i canya eren, al tombant de 1900, mitjans de comunicació de masses. Així els defineix l'etnòleg i historiador reusenc Salvador Palormar, al seu bloc La Teiera: "Són composicions en vers impreses en plecs de quatre pàgines i encapçalades per una xilografia que no sempre lliga prou bé amb el contingut del text. El seu nom –'de fil i canya' o 'de canya i cordill'– els ve donat per la forma com s'exposaven a la venda: penjats d'un cordill i agafats amb un tros de canya, a manera de pinça, perquè no se'ls emportés el vent".

Al cap i la fi, els romanços eren "una forma d'entreteniment popular i un vehicle de transmissió de notícies i rumors, d'històries reals o fantàstiques, alhora que una forma de guanyar-se la vida per a impressors i venedors", conclou Palomar. La interpretació reusenca dels romanços va a càrrec de Jordi Romero, Carles Pitarch, Marta Bonet i Jordi Boronat, sota la direcció de Jaume Amenós, Lluís Graells i Carles Bigorra.