Diumenge, 16 de Juny de 2024

El Círcol

'Els records es diverteixen' amb Xavier Amorós i Maria Tarragó

27 de Novembre de 2010, per Xavier Amorós/ Maria Tarragó
  • Teatre Fortuny

    Arxiu d'Antoni Zaragoza

  • Seu de la Societat El Círcol

    Arxiu d'Antoni Zaragoza

  • Seu de la Societat El Círcol

    Arxiu d'Antoni Zaragoza

Xavier Amorós : Et dono la paraula, que no diré res...no et faré empipar, no et descuidis de dir que...sobretot que la Falange el va tenir...

Maria Tarragó : Sí, oh, i tant!

X.A: La UGT durant la guerra i la Falange després.

M.T: Abans la UGT, no?

X.A: Sí

M.T: Xavier, només parlem de societats, de clubs,... jo em penso que podríem parlar també de la Societat El Círcol, què et sembla?

X.A: Home, dona,... vull dir, i tant!

M.T: Fa...Té cent-cinquanta anys, no perdem de vista que en té cent-cinquanta que es va fundar i encara resisteix, cosa estranya, perquè, tu ja saps que les societats... a Reus, que n'hi havien hagut tantes...!

X.A: I tant!

M.T: Va a èpoques, això de les societats, també deu ser segons la necessitat que hi ha al poble. Si no hi ha res més, doncs, la gent ha d'anar en algun lloc i llavors s'anava a les societats, però ara no en queden... no en queden, exactament pel mateix que diem, no?

X.A: Queda el Centre de Lectura...

M.T: Sí, ja no hi ha necessitat...doncs ja van ......

X.A: El Centre de Lectura, l'Orfeó Reusenc...

M.T: I el Círcol,... i poca cosa més

X.A: I les esportives...

M.T: I les esportives, però ja tenen un altre...un altre orientació.

X.A: Un altre caire: el Reus Deportiu, el Club Natació Reus Ploms.

M.T: Bé, doncs, la societat, aquesta, que diem ara del Círcol, ara fa, precisament...

X.A: Tu ho coneixes bé.

M.T: Sí, bastant, tu també ho deus conèixer, però, vull dir, gairebé molta gent dels que som grans,... molta gent, els joves potser ja no tant, però els grans hi hem tingut força relació, ja fos per una cosa o per un altra.

X.A: Sempre hi ha hagut un tipus de gent per això, hi ha hagut gent que no n'han volgut ser...no s'hi han aproximat mai al Círcol, ja ho saps, dona...

M.T: Ja, però, saps què trobo, que hi ha hagut sempre bastant...sobretot abans quan se va fundar i els primers anys, molta relació o molta equivalència amb el Centre de Lectura.

X.A: Hi ha hagut bona relació...

M.T: Anaven bastant paral·lels, però bastant units, eh? Bé,... llavors el primer local el van tenir, precisament –que tu l'altre dia en parlaves, el Centre de Lectura- que era al carrer Major, número 15, a la casa dels marquesos de ...Tamarit

X.A: de Tamarit.

M.T: doncs el Círcol havia sigut allí, abans del Centre.

X.A: Ah, sí?

M.T: Que el Centre va ser el que van ocupar el lloc quan el Círcol va marxar. El Círcol a l'any 1852 –que per això, exactament ara fa 150 anys- que es va fundar, doncs es va establir allí, a la casa dels Marquesos de Tamarit, però, clar, no com es fa ara...

X.A: de lloguer, de lloguer...

M.T: i tant de lloguer! Aquesta gent, doncs, en deurien treure partit de la seva casa, devia ser bastant més petit que no és ara el Centre, també tenien al darrera el jardí, igual com s'hi va posar el Centre abans de les obres...

X.A: Sí, sí, o igual, tot el que és teatre era aleshores jardí.

M.T: I llavors, com que tenies...és clar...el Círcol era un altre...llavors és deia 'El Círculo', tenia uns altres objectius que no el Centre de Lectura, doncs era una cosa més per a diversió. També s'ha de fer notar que tenien biblioteca...que llavors la gent anaven -hi havia bibliotecari i tot- la gent anaven a llegir, no es devien comprar gaires llibres a finals del segle XIX, i allí devien tenir l'ocasió d'anar-hi i llegir algun diari ...Bé, llavors arribem al moment que es compra els terrenys...compren els terrenys per fer el Teatre Fortuny a la plaça de Prim, i llavors el Teatre Fortuny es posa d'acord amb el CÍrcol i els lloguen el primer pis, el Círcol es trasllada allà i llavors és quan el Centre de Lectura es posa en el lloc que hi havia hagut el Círcol. Llavors se'n van a la plaça de Prim de lloguer. Aquesta societat durant molts anys tenia alts i baixos, quasi més aviat baixos que alts, i llavors el Fortuny,... me penso que l'altre dia no en vam parlar d'això, estava fet per una comissió de gent de Reus que no se si eren vint o vint-i-cinc prohoms, que quan van tenir el Fortuny engegat i en ple rendiment no van saber què fer-ne i llavors suposo que deuria ser un accionista fort –el senyor Boule- i s'ho va quedar, o sigui, que aquest senyor va ser-ne propietari, ell i els seus descendents fins a l'any, bé fins que els ho van incautar, no? ...Primer, amb la guerra amb un costat, i després l'altre. De la família dels descendents dels Boule, que eren unes germanes, les germanes Codina, que eren unes senyores que a Reus eren molt conegudes...i molt...molt...

X.A: Home, i tant! Hi havia les Codina riques...

M.T: I les pobres, però eren de les Codina riques, van ser propietàries fins a l'últim moment, hi va haver una època que al Círcol van tenir dinerets i llavors el senyor Boule els ho va voler vendre i va ser quan van comprar uns terrenys al davant de l'Hospital de Sant Joan –al carrer de Sant Joan- i van crear el Teatre Circ, que era com si fos el local d'estiu del Circol...que te'n recordes, tu?

X.A: Sí, jo hi havia anat.

M.T: Doncs jo no me'n recordo.

X.A: Jo hi vaig anar a l'any 36, a sentir un míting de la Lliga. Hi van parlar el senyor Tallada i em penso que el senyor Ventós i Caudell, i a casa m'hi van deixar anar perquè tenia curiositat per veure –tenia dotze anys només- però tenia curiositat per veure un míting, i em van deixar anar als de la Lliga perquè eren més tranquils els de la Lliga, no hi havia bufetades.

M.T: Doncs, llavors, tu et deus fer càrrec del que era aquell local, devia ser molt bonic..

X.A: Era bonic...,els jardins, era allà on hi ha el Mercat Central, ara.

M.T: És una llàstima que allò hagi desaparegut perquè de moment, després, no ho va portar a terme, ell, però diu que van encarregar els plànols per a fer aquell edifici que era edifici, jardins, una sèrie de...un quiosc per...bar, van fer l'encàrrec al Domènech i Muntaner.

X.A: Ah, sí? I doncs?

M.T: Però el Domènech i Muntaner, doncs, els va fer el ronso, va tardar, va tardar, va tardar,... potser no l'interessava, o potser no va tenir temps –què sé jo!-. Bé, llavors van agafar i van comprar una cosa prefabricada, que es veu que en aquella època ja n'hi devien haver...

X.A: Ah, sí?

M.T: Sí, un teatre prefabricat a Castelló i el van portar cap aquí, i llavors el senyor... suposo que l'arquitecte deuria ser el senyor Caselles, que ho devia acabar...

X.A: Però la base del teatre era...

M.T: La base era una cosa prefabricada.

X.A: Ja, ja, això jo no ho sabia.

M.T: Jo no hi he estat, ja et dic, no ho recordo gens, però per algun dibuix, alguna fotografia, ja es veu que és una mica així, com a...

X.A: Com a lleuger.

M.T: Com una mica d'anar per casa, No ho trobes, tu?

X.A: Sí, sí, una cosa com d'estiu, provisional, però tenia gràcia, tenia la seva gràcia. Jo, la veritat, quan vaig anar al míting no m'hi vaig fixar gaire amb la decoració, no pensava que en podia parlar al cap de cinquanta o seixanta anys.

M.T: Tenia la seva gràcia, moltes palmeres hi havia...

X.A: Però tenia un aspecte optimista, agradable, no? Hi havíem jugat a tennis, no, també?

M.T: Sí, hi havia pistes de tennis, i tot i allò va representar el local d'estiu del Círcol, perquè veritablement la casa del Circol no és una cosa d'estiu per la societat actual.

X.A: No, tot i que hi havia un jardí també.

M.T: És d'hivern, tot i que havia un jardí.

X.A: Tot i que havia un jardí, que va servir de pista de patins. Que ho saps, això?

M.T: Exacte, perquè hi va haver una època en què es va posar de moda...no de pista de patins, 'bolera'.

X.A: 'Bolera', desprès de la guerra, però abans de la guerra va ser pista de patins.

M.T: Ah no, això no ho sabia, doncs.

X.A: Sí, als anys, dels 25 als 30, em penso.

M.T: Jo, que recordi, recordo que es van posar de moda 'les boleres', que ara han passat de moda, que no n'hi ha enlloc...

X.A: Escolta, Maria, la pista de patins, només sé que va existir, però jo tampoc la vaig veure.

M.T: Ah, tampoc hi vas anar?

X.A: No.

M.T: A la 'bolera' si, que hi devies anar?

X.A: A la 'bolera' sí, sí, i hi havíem fet alguna revetlla.

M.T: I alguna revetlla hi havia fet, és veritat.

X.A: Però què més del...ara t'he trencat amb això de la revetlla.

M.T: No, no , llavors a veure, una anècdota és...tu ja saps que al Círcol hi ha un quadre magnífic del Galofre.

X.A: Del Galofre, sí, aquell de les carretes, no?

M.T: Aquell que hi ha dos bous, que em penso que el titulen 'La boira', no sé per què, potser perquè sembla com emboirat, però...

X.A: Jo em pensava que allò era del fum dels que jugaven allí al 'tresillo'.

M.T: Suposo, no ho sé...em penso que no, és un quadre molt gran, l'anècdota és que quan li van encarregar al pintor Galofre, quan el va tenir fet, personalment el va portar, ell, davant de l'expectació del públic perquè veure passar aquell quadre tan gros, que suposa que el deuria portar amb algun carro o amb alguna...

X.A: Amb una carreta igual que les que pinta allí.

M.T: Exacte, perquè si no, allò no ho podia portar aquell home al coll, va fer el mateix que els pintors renaixentistes, que portaven els quadres per les esglésies en professó pel carrer.

X.A: Ah, que ho feien això?

M.T: Bé, llavors...

X.A: Llavors, què?

M.T: Això era propietat de la família aquesta, Boule, va passar dels uns als altres, dels néts, als besnéts, les besnétes, van passar aquestes senyores...

X.A: Ah, ja eren les besnétes del Boule, aquestes senyores? em pensava que eren nétes.

M.T: Sí, sí, sí, em penso que eren besnétes, llavors, quan, és clar...primer no volien vendre, però allò val molts diners, i va arribar un moment que sí que els ho van voler vendre i la manera de vendre –perquè el Círcol no n'ha tingut mai de diners- van firmar unes hipoteques, o sigui, en principi va quedar...va arribar l'any 36 que el Círcol era...i el Fortuny era propietat d'ells mateixos, del Círcol, però estava hipotecat per la família Codina. Va venir la guerra, s'ho van quedar tot, allí s'hi va posar la UGT, que si tu recordes a la façana...

X.A: Durant la guerra, la UGT, sÍ

M.T: A la façana hi havia unes fotografies immenses de l'Stalin i del Lenin, te'n recordes?...Per cert, el Lenin és...era guapíssim, aquell home era un home molt guapo –feia tossa posat allí- i després de la guerra, quan van guanyar els altres, hi van posar el Franco i el José Antonio, era així això.

X.A: Van quedar re...entre uns 'retratos' i els altres van quedar retratats.

M.T: Exacte, tots retratats, llavors va acabar la guerra i a l'acabar-se aquelles senyores

X.A: Escolta, que consti que jo al Lenin li tinc simpatia, eh!...a l'Stalin, no, però al Lenin sí.

M.T: Jo no, no .. però el trobo guapo.

X.A: El trobes guapo...feia peça física.

M.T: Sí que feia tossa posat allí dalt. Escolta, s'acaba tot això i, és clar, llavors s'havia de pagar, s'havia de pagar i se'ls... mira s´hi va anar malament i va estar a punt que tot desaparegués, perquè llavors probablement que ho haurien tirat a terra i haurien edificat allí, no et sembla?

X.A: Segurament.

M.T: Jo diria que si ho volien era per especular perquè aquella casa no té...

X.A: No té rendiment, sí.

M.T: No té cap més solució sinó que aquesta, fora del que és realment. Bé, va arribar un moment que hi va haver una junta liquidadora, no sé com s'ho van arreglar, va sortir gent per tot arreu i es va pagar, es va pagar i aquí és van acabar totes les penes.

X.A: No hi van haver unes eleccions, que si venen, que si no venen? I van guanyar per un vot...el Paco Mas...

M.T: Sí, per un vot d'un que no hi va anar, i va ser molt treballós una cosa que...jo em penso que el Pere Anguera ho ha estudiat molt bé, però no sé com va anar,... sé que hi va haver una gran controvèrsia i que hi va haver molt.. bé, se va acabar bé, se va acabar bé perquè va quedar propietat.

X.A: Però va anar just.

M.T: Va anar ben just, de dinerets pocs, sempre van una miqueta així, se va...com totes les societats, d'altra banda, perquè totes més aviat van faltades de diner,... però, doncs, ha arribat al moment actual.

X.A: I no serà perquè no en remenin, perquè per aquelles taules n'han funcionat molts de diners.

M.T: Sí, ara no, ara s'acabat.

X.A: Home és que parlem d'abans, ara parlem d'abans.

M.T: Sí que se'n devien remenar molts perquè és devia jugar fort, perquè, és clar, estava només destinat...allí no es feia política, es va anar sempre per aquest costat...sempre molt bé.

X.A: Són societats recreatives. Escolta, jo et voldria preguntar...el nom...és curiós el nom, no?

M.T: Sí.

X.A: Perquè el nom oficial és El Círcol, que no és una paraula ni catalana, ni castellana.

M.T: No, però...

X.A: Ha agafat, doncs, valor perquè és com si fos una paraula nova, no?

M.T: És una paraula que la gent de Reus li diem...el Círcol i el temps de la República és va posar oficialment.

X.A: Li diem, és clar que li diem, bé, però oficialment és diu 'Societat el Circol'.

M.T: El Círcol i ...però li ve el nom del temps de la República, que llavors...no sé si va ser president, a veure...el senyor Simó.

X.A: Ah, l'arquitecte.

M.T: Però no, el Simó Bofarull, el seu germà, l'altre germà del senyor Josep Simó. Saps que hi havia dos germans?

X.A: Sí, home, l'arquitecte i l'advocat.

M.T: Doncs jo em penso que va ser l'altre i no t'ho puc dir segur, però sí.

X.A: L'advocat?

M.T: I va ser ell.

X.A: També va ser president del Centre de Lectura.

M.T: Va ser ell que ho va catalanitzar i va tenir això que tu dius, aquesta controvèrsia, si el 'Círculo', o el Cercle,... quedava lleig.

X.A: El Cercle és poc popular i el Circol, doncs molt bé, és com si s'haguessin inventat una paraula, no ? i si podia posar una paraula abstracte, doncs,... li posen El Círcol, doncs molt bé, em sembla bé i tot està acceptat d'aquesta manera.

M.T: Doncs ja està, i actualment doncs, va funcionant, va funcionant, li havien dit 'El Círcol dels senyors', que a Reus de...

X.A: És veritat, és veritat...

M.T: És clar, com que no hi ha aristocràcia a Reus, un dia ja en vam parlar, que hi havia els senyors, els botiguers i els menestrals.

X.A: Ep, i els obrers!

M.T: I els obrers, és clar, això ja no cal dir-ho, que és el que n'hi havia més. Però si tu mires la composició de les juntes eren gent de Reus, és clar, eren gent que tenien diners, perquè si no davant d'una cosa d'aquesta no s'hi pot anar, si no tens diners...m'entens?

X.A: Els presidents que hi va haver primer, tinc entès que eren la gent més destacada d'aquí.

M.T: És clar, igual com...va paral·lel al Centre de Lectura, que molta gent els veus de la junta del Círcol, que són també de la junta del Centre de Lectura, hi va haver...ara no, però abans hi va haver una gran...un paral·lelisme però molt accentuat.

X.A: Molt accentuat.

M.T: Molt accentuat, però molt amics, vull dir no han sigut mai...no hi havia rivalitat, al contrari.

X.A: No, i encara diria que hi és. Qui és l'actual president del Círcol?

M.T: el Francesc Gras Mercadé, no fa gaire que ho és.

X.A: Ah! el Francesc Gras, sí. Molt bé, doncs, que tinguin sort i que durin cent-cinquanta anys més, si pot ser!

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

El Círcol
El Círcol

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges