-
Fotograma de la pel·lícula "Una cita casi perfecta"
Cedida
És possible que alguns de vosaltres, amics lectors, gaudiu d'un cap de setmana més llarg del normal perquè heu pogut fer pont. Si és el cas, reposeu! Del contrari, esperem que també trobeu estones d'oci i lleure per desconnectar una estona de la rutina. En tot cas, des de Reusdigital.cat volem contribuir al vostre benestar tot proposant-vos, com cada divendres, compartir una mica de cultura.
Amazon Prime ha incorporat al seu catàleg bàsic, fa uns dies, la pel·lícula Una cita casi perfecta (Alex Lehman, 2022). Podria definir-se com una comèdia romàntica, si bé amb elements de ciència ficció (hi ha viatges temporals). No obstant això, proposa una reflexió sobre les (necessàries) relacions sentimentals i les (tòxiques) dependències emocionals que de vegades se'n desprenen.
A Una cita perfecta assistim a una trobada aparentment casual entre un noi i una noia (el còmic Pete Davidson i Kayley Cuoco, l'estrella de Big bang theory) en un bar de Nova York. Comencen a parlar, sorgeix la química i viuen una nit preciosa. El que ell desconeix, però, és que ella la viu un cop i un altre, gràcies a una màquina d'autobronzejat que, en realitat, permet fer salts en el temps.
Tal punt de sortida recorda l'esplèndida Atrapat en el temps (Harold Ramis, 1993), si bé l'essència varia, és a dir, que de l'aprenenatge i l'autoacceptació de Bill Murray passem a una Cuoco en estat de gràcia que mirarà de trobar en l'amor un motor per tirar endavant, tot i les adversitats i l'incertesa. Per estètica indie pot connectar-se igualment a altres referents del cinema independent; no obstant això, Una cita casi perfecta no sembla un film ambiciós més enllà de voler capgirar alguns dels tòpics de la comèdia romàntica, quelcom que aconsegueix en línies generals per ser una obra menor però deliciosament estranya.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=vAtmc1imAgs[/youtube]
L'any 2019, Maria Climent va ser un dels noms que va obrir-se pas dins la literatura catalana amb la publicació de la seva primera novel·la, Gina. Aquesta obra narra la vida d'una noia de trenta anys a qui diagnostiquen esclerosi múltiple i les decisions que pren a partir d'aquell moment. La història fa un viatge per la infantesa, l'adolescència i la joventut de la protagonista i la recerca (real) de la felicitat.
Gina, que dona nom a la novel·la i la protagonista, és una narració addictiva, plena d'humor, reflexions i bellesa. Fa un plantejament sobre la vida adulta, el pas del temps, les relacions de parella i la manera d'afrontar la vida apel·lant el lector i fent que es miri al mirall.
Amb paral·lelismes entre la Gina i l'autora, que comparteixen diagnòstic, el fil conductor de la història parteix de la realitat, tal com va explicar Climent en una entrevista a Surtdecasa. No obstant, la novel·la és ficció i recorre escenaris com la família, el passat o ser mare des del punt de vista de la protagonista. La força de Gina recau en la quotidianitat de la història i en com atrapa i connecta amb el lector, sense oblidar subratllar l'escriptura en ebrenc. Espero que gaudiu de la recomanació!
Excel·lent concert de La Habitación Roja fa un parell de setmanes al Teatre Bartrina de Reus. L'enhorabona al seu promotor, Isaac Albesa, per apostar per aquest grup i pel tipus de música que presenta (pop-rock indie), massa mancat en les programacions de la nostra ciutat. Durant més de dues hores, la formació valenciana al complet va fer un repàs dels més de 25 anys de trajectòria davant d'un públic totalment entregat, la majoria coneixedor de la seva obra. Tot plegat semblava una trobada d'amics.
Formats a l'Eliana (Camp de Túria), La Habitación Roja es va fer un lloc destacat en l'escena indie estatal a mitjans dels anys noranta. La seva carrera, tot un exemple de constància, és un fidel reflex de la seva passió per les cançons pop amb lletres d'una forta càrrega emocional i que són autèntiques icones: Indestructibles, Ayer, Un día perfecto o Taxi a Venus. Han publicat tretze àlbums, l'últim dels quals és Años luz II. El seu vocalista, Jorge Martí, compagina el grup amb la seva vida familiar i la feina d'infermer que té a Noruega. Ho explica bé en la seva autobiografia, Canción de amor definitiva, i en el documental In the Middle of Norway.
A Jorge Martí li agrada molt la música de La Dama se Esconde, un projecte singular creat a Donostia per Nacho Goberna i Ignacio Valencia a principis dels anys vuitanta que durant deu anys ens va regalar cançons memorables de pop preciosista. Martí en destaca especialment l'àlbum anomenat Armarios y camas (1986). Tots dos coincidim en això, i en altres preferències comunes. Amenazas és una cançó d'aquest treball ―escolteu-ne també Un error de apreciación― que Martí i els seus companys de La Habitación Roja van versionar l'any 2005 per incloure-la en l'EP Para ti (Vol. I), un homenatge a grups dels anys vuitanta.
Avui us presento la versió d'Amenazas que en fa La Habitación Roja, la qual obrirà un petit cicle de versions i adaptacions que crec que són interessants i que em fa gràcia compartir amb vosaltres. A partir d’aquí, és cosa vostra si voleu comparar les cançons originals amb les versions.
Bon cap de setmana!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=FLZC_h98ch4[/youtube]
Marc Busquets recomana "Una cita casi perfecta"
Amazon Prime ha incorporat al seu catàleg bàsic, fa uns dies, la pel·lícula Una cita casi perfecta (Alex Lehman, 2022). Podria definir-se com una comèdia romàntica, si bé amb elements de ciència ficció (hi ha viatges temporals). No obstant això, proposa una reflexió sobre les (necessàries) relacions sentimentals i les (tòxiques) dependències emocionals que de vegades se'n desprenen.
A Una cita perfecta assistim a una trobada aparentment casual entre un noi i una noia (el còmic Pete Davidson i Kayley Cuoco, l'estrella de Big bang theory) en un bar de Nova York. Comencen a parlar, sorgeix la química i viuen una nit preciosa. El que ell desconeix, però, és que ella la viu un cop i un altre, gràcies a una màquina d'autobronzejat que, en realitat, permet fer salts en el temps.
Tal punt de sortida recorda l'esplèndida Atrapat en el temps (Harold Ramis, 1993), si bé l'essència varia, és a dir, que de l'aprenenatge i l'autoacceptació de Bill Murray passem a una Cuoco en estat de gràcia que mirarà de trobar en l'amor un motor per tirar endavant, tot i les adversitats i l'incertesa. Per estètica indie pot connectar-se igualment a altres referents del cinema independent; no obstant això, Una cita casi perfecta no sembla un film ambiciós més enllà de voler capgirar alguns dels tòpics de la comèdia romàntica, quelcom que aconsegueix en línies generals per ser una obra menor però deliciosament estranya.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=vAtmc1imAgs[/youtube]
Estel Romeu recomana "Gina" de Maria Climent
L'any 2019, Maria Climent va ser un dels noms que va obrir-se pas dins la literatura catalana amb la publicació de la seva primera novel·la, Gina. Aquesta obra narra la vida d'una noia de trenta anys a qui diagnostiquen esclerosi múltiple i les decisions que pren a partir d'aquell moment. La història fa un viatge per la infantesa, l'adolescència i la joventut de la protagonista i la recerca (real) de la felicitat.
Gina, que dona nom a la novel·la i la protagonista, és una narració addictiva, plena d'humor, reflexions i bellesa. Fa un plantejament sobre la vida adulta, el pas del temps, les relacions de parella i la manera d'afrontar la vida apel·lant el lector i fent que es miri al mirall.
Amb paral·lelismes entre la Gina i l'autora, que comparteixen diagnòstic, el fil conductor de la història parteix de la realitat, tal com va explicar Climent en una entrevista a Surtdecasa. No obstant, la novel·la és ficció i recorre escenaris com la família, el passat o ser mare des del punt de vista de la protagonista. La força de Gina recau en la quotidianitat de la història i en com atrapa i connecta amb el lector, sense oblidar subratllar l'escriptura en ebrenc. Espero que gaudiu de la recomanació!
Marià Arbonès us explica la relació entre La Habitación Roja i La Dama se Esconde
Excel·lent concert de La Habitación Roja fa un parell de setmanes al Teatre Bartrina de Reus. L'enhorabona al seu promotor, Isaac Albesa, per apostar per aquest grup i pel tipus de música que presenta (pop-rock indie), massa mancat en les programacions de la nostra ciutat. Durant més de dues hores, la formació valenciana al complet va fer un repàs dels més de 25 anys de trajectòria davant d'un públic totalment entregat, la majoria coneixedor de la seva obra. Tot plegat semblava una trobada d'amics.
Formats a l'Eliana (Camp de Túria), La Habitación Roja es va fer un lloc destacat en l'escena indie estatal a mitjans dels anys noranta. La seva carrera, tot un exemple de constància, és un fidel reflex de la seva passió per les cançons pop amb lletres d'una forta càrrega emocional i que són autèntiques icones: Indestructibles, Ayer, Un día perfecto o Taxi a Venus. Han publicat tretze àlbums, l'últim dels quals és Años luz II. El seu vocalista, Jorge Martí, compagina el grup amb la seva vida familiar i la feina d'infermer que té a Noruega. Ho explica bé en la seva autobiografia, Canción de amor definitiva, i en el documental In the Middle of Norway.
A Jorge Martí li agrada molt la música de La Dama se Esconde, un projecte singular creat a Donostia per Nacho Goberna i Ignacio Valencia a principis dels anys vuitanta que durant deu anys ens va regalar cançons memorables de pop preciosista. Martí en destaca especialment l'àlbum anomenat Armarios y camas (1986). Tots dos coincidim en això, i en altres preferències comunes. Amenazas és una cançó d'aquest treball ―escolteu-ne també Un error de apreciación― que Martí i els seus companys de La Habitación Roja van versionar l'any 2005 per incloure-la en l'EP Para ti (Vol. I), un homenatge a grups dels anys vuitanta.
Avui us presento la versió d'Amenazas que en fa La Habitación Roja, la qual obrirà un petit cicle de versions i adaptacions que crec que són interessants i que em fa gràcia compartir amb vosaltres. A partir d’aquí, és cosa vostra si voleu comparar les cançons originals amb les versions.
Bon cap de setmana!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=FLZC_h98ch4[/youtube]
Etiquetes:
