-
The Holiday és una de les propostes per a aquest cap de setmana
Cedida
Cada divendres, els de Reusdigital.cat compartim sèries, pel·lícules, llibres, cançons i altres amb tots vosaltres, amics i lectors. En aquesta ocasió, el calendari fa que les festes caiguin en cap de setmana. Per tot plegat, hem volgut que les nostres recomanacions tinguin esperit nadalenc... o quelcom similar.
Sigueu feliços, en tot cas!
De ben segur que més d'un de vosaltres s'empassarà, un altre any, un dels (incomprensibles) clàssics cinematogràfics de Nadal: Love Actually (Richard Curtis, 2003). Hauríem de parlar, a la sobretaula, el mal que han fet escenes com la del noiet que es declara a la dona del seu millor amic (qui no corre, vola) a través d'uns cartells escrits a mà que a mi em fan por, però que en pantalla es veu que fan molt romàntic.
Sigui com sigui, a la pel·lícula hi apareix un personatge delirant, Bill Mack, un cantant tronat de tornada que per fer l'últim atracament decideix gravar una versió nadalenca de Love is all around. L'interpreta el meravellós Bill Nighy, tot posant-hi aquell semenfotisme amb el qual admet prendre's Nadal... i la vida, en general.
Hàbil, en aquest sentit, Curtis dona cert protagonisme a Bill Mack segons s'acosta Nadal, perquè de sobte la versió en qüestió (rebatejada com Christmas is all around) puja com l'escuma a les llistes d'èxits, prova del mal gust que impera quan arriben festes. Diu el gran Sergi Pàmies que hi ha coses tan dolentes que donen el tomb i acaben sent bones, i és el cas de Bill Mack a Love Actually.
Mireu com balla, com s'equivoca amb la lletra i com li és tot ben igual. Com és capaç de dir, en prime time televisiu, "nens, no compreu drogues. Feu com vaig fer jo: feu-vos famosos i aconseguiu-les de franc". Bones festes.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=G-bErbL5MVc[/youtube]
Cap de setmana de Nadal, de reunions amb amics o familiars i de gaudir de les celebracions. Per a aquests dies intensos, recomano una de les pel·lícules típiques d’aquesta temporada: The Holiday (2006). Una proposta lleugera, amb tocs còmics i tendres i, perquè no, també una mica dolçassa.
Les actrius Cameron Diaz i Kate Winslet encarnen l’Amanda i l’Iris, dues dones exitoses en l’àmbit laboral, però dissortades en l’amor. Amb l’objectiu de canviar d’aires i d’oblidar els homes que els han trencat el cor, fan un intercanvi de cases. A partir d’aquí descobriran que només cal transformar la manera de mirar la vida i conèixer noves persones per tornar a creure en l’amor.
Un dels punts forts de The Holiday és la banda sonora, obra original de Hans Zimmer. Aquest autor també està darrere de les bandes sonores de Gladiator, El rei lleó, Dune o Dunkerque, entre altres. El fil musical, que marca el ritme de la pel·lícula, acompanya les històries de l’Amanda i l’Iris, juntament de les del Graham, el Miles i l’Arthur. Comèdia, amor i nous camins protagonitzen aquesta proposta nadalenca, apta per tots els públics disposats a patir una pujada de sucre!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=BDi5zH18vxU[/youtube]
Fa uns vint anys, els integrants de Sopa de Cabra van decidir separar-se (o prendre's un temps sabàtic). Dues ànimes de la mítica banda gironina, Gerard Quintana i Josep Thió, van anar pel seu compte, però la secció rítmica (el baixista Cuco Lisicic, el bateria Pep Bosch i el guitarrista Jaume "Peck" Soler) va decidir centrar-se en Kabul Babà, grup al qual s'uniria també el vocalista reusenc Sergi Torres, "Nil". Alguns van interpretar que Kabul Babà era un substitut de Sopa de Cabra, però realment responia a altres plantejaments musicals. En el seu primer disc publicat, anomenat Club (2003), van incloure una versió de Save Tonight, d'Eagle-Eye Cherry, que van titular Sent la nit, i és la que us recomano aquest cap de setmana nadalenc.
Tot i els nous projectes sorgits de l'aturada de Sopa de Cabra, l'elaboració del disc Club va significar un retrobament entre els companys. La producció va anar a càrrec de Josep Thió, i en la gravació hi van participar també dos exintegrants de la banda gironina (el cantant Gerard Quintana i el teclista Eduard Font), a més dels guitarristes Francesc Bertran i Jordi Mena. El treball inclou dotze cançons, de les quals destaquen, a més, Kilombo i Fer-ho fàcil. Posteriorment, Kabul Babà va publicar un parell d'àlbums més, L'equipatge del temps i Màfia potàgia, i hi va haver més canvis en la formació. El seu funcionament va durar fins al reagrupament de Sopa de Cabra.
Per què van versionar (o, més ben dit, reinterpretar) Save Tonight en català no ho sé; m'imagino que devia ser perquè els agradava i dona "bon rotllo". La cançó narra la història d'un adeu en una última gran nit, amb espelmes i una ampolla de vi, intentant endarrerir el comiat a la matinada. L'original d'Eagle-Eye Cherry s'havia publicat com a senzill a l'àlbum Desireless uns quants anys abans, el 1997, i va ser un gran èxit. Tant, que altres coses interessants que després ha fet aquest autor suec, fill del trompetista Don Cherry i l'artista Moky Cherry, han quedat eclipsades.
Espero que tingueu un bon Nadal!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7l9g-gRJ7kM[/youtube]
Sigueu feliços, en tot cas!
Marc Busquets recomana prendre's Nadal com Bill Mack
De ben segur que més d'un de vosaltres s'empassarà, un altre any, un dels (incomprensibles) clàssics cinematogràfics de Nadal: Love Actually (Richard Curtis, 2003). Hauríem de parlar, a la sobretaula, el mal que han fet escenes com la del noiet que es declara a la dona del seu millor amic (qui no corre, vola) a través d'uns cartells escrits a mà que a mi em fan por, però que en pantalla es veu que fan molt romàntic.
Sigui com sigui, a la pel·lícula hi apareix un personatge delirant, Bill Mack, un cantant tronat de tornada que per fer l'últim atracament decideix gravar una versió nadalenca de Love is all around. L'interpreta el meravellós Bill Nighy, tot posant-hi aquell semenfotisme amb el qual admet prendre's Nadal... i la vida, en general.
Hàbil, en aquest sentit, Curtis dona cert protagonisme a Bill Mack segons s'acosta Nadal, perquè de sobte la versió en qüestió (rebatejada com Christmas is all around) puja com l'escuma a les llistes d'èxits, prova del mal gust que impera quan arriben festes. Diu el gran Sergi Pàmies que hi ha coses tan dolentes que donen el tomb i acaben sent bones, i és el cas de Bill Mack a Love Actually.
Mireu com balla, com s'equivoca amb la lletra i com li és tot ben igual. Com és capaç de dir, en prime time televisiu, "nens, no compreu drogues. Feu com vaig fer jo: feu-vos famosos i aconseguiu-les de franc". Bones festes.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=G-bErbL5MVc[/youtube]
Estel Romeu recomana "The Holiday"
Cap de setmana de Nadal, de reunions amb amics o familiars i de gaudir de les celebracions. Per a aquests dies intensos, recomano una de les pel·lícules típiques d’aquesta temporada: The Holiday (2006). Una proposta lleugera, amb tocs còmics i tendres i, perquè no, també una mica dolçassa.
Les actrius Cameron Diaz i Kate Winslet encarnen l’Amanda i l’Iris, dues dones exitoses en l’àmbit laboral, però dissortades en l’amor. Amb l’objectiu de canviar d’aires i d’oblidar els homes que els han trencat el cor, fan un intercanvi de cases. A partir d’aquí descobriran que només cal transformar la manera de mirar la vida i conèixer noves persones per tornar a creure en l’amor.
Un dels punts forts de The Holiday és la banda sonora, obra original de Hans Zimmer. Aquest autor també està darrere de les bandes sonores de Gladiator, El rei lleó, Dune o Dunkerque, entre altres. El fil musical, que marca el ritme de la pel·lícula, acompanya les històries de l’Amanda i l’Iris, juntament de les del Graham, el Miles i l’Arthur. Comèdia, amor i nous camins protagonitzen aquesta proposta nadalenca, apta per tots els públics disposats a patir una pujada de sucre!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=BDi5zH18vxU[/youtube]
Marià Arbonès us recomana “Sent la nit” de Kabul Babà
Fa uns vint anys, els integrants de Sopa de Cabra van decidir separar-se (o prendre's un temps sabàtic). Dues ànimes de la mítica banda gironina, Gerard Quintana i Josep Thió, van anar pel seu compte, però la secció rítmica (el baixista Cuco Lisicic, el bateria Pep Bosch i el guitarrista Jaume "Peck" Soler) va decidir centrar-se en Kabul Babà, grup al qual s'uniria també el vocalista reusenc Sergi Torres, "Nil". Alguns van interpretar que Kabul Babà era un substitut de Sopa de Cabra, però realment responia a altres plantejaments musicals. En el seu primer disc publicat, anomenat Club (2003), van incloure una versió de Save Tonight, d'Eagle-Eye Cherry, que van titular Sent la nit, i és la que us recomano aquest cap de setmana nadalenc.
Tot i els nous projectes sorgits de l'aturada de Sopa de Cabra, l'elaboració del disc Club va significar un retrobament entre els companys. La producció va anar a càrrec de Josep Thió, i en la gravació hi van participar també dos exintegrants de la banda gironina (el cantant Gerard Quintana i el teclista Eduard Font), a més dels guitarristes Francesc Bertran i Jordi Mena. El treball inclou dotze cançons, de les quals destaquen, a més, Kilombo i Fer-ho fàcil. Posteriorment, Kabul Babà va publicar un parell d'àlbums més, L'equipatge del temps i Màfia potàgia, i hi va haver més canvis en la formació. El seu funcionament va durar fins al reagrupament de Sopa de Cabra.
Per què van versionar (o, més ben dit, reinterpretar) Save Tonight en català no ho sé; m'imagino que devia ser perquè els agradava i dona "bon rotllo". La cançó narra la història d'un adeu en una última gran nit, amb espelmes i una ampolla de vi, intentant endarrerir el comiat a la matinada. L'original d'Eagle-Eye Cherry s'havia publicat com a senzill a l'àlbum Desireless uns quants anys abans, el 1997, i va ser un gran èxit. Tant, que altres coses interessants que després ha fet aquest autor suec, fill del trompetista Don Cherry i l'artista Moky Cherry, han quedat eclipsades.
Espero que tingueu un bon Nadal!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7l9g-gRJ7kM[/youtube]
Etiquetes:
