-
La música de Joan Valent és una de les recomanacions del cap de setmana
joanvalent.com
Com cada cap de setmana, arriba el temps lliure i l'ocasió per desconnectar de la rutina del dia a dia. Si us ve de gust relaxar-vos una estona tot escoltant música, o tot gaudint de la lectura d'un bon llibre, preneu nota. La redacció de Reusdigital.cat us brinda, com és habitual, un llistat amb diverses propostes per tal que gaudiu una estona.
Marc Busquets recomana "Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!"
Disponible al catàleg de Prime, Guillame y los chicos, ¡a la mesa! proposa una reflexió sobre la identitat sexual i tot allò que de vegades se'ns presuposa des de petits. Pot semblar una comèdia, i de fet té moments molt divertits, però en essència és una drama sobre l'autoacceptació a través de la història del gal Guillaume Gallienne.
Aquest es despulla emocionalment per exposar l'estreta relació amb sa mare a partir de records, vivències, i situacions entre delirants i incòmodes, entre hilarants i traumàtiques. Potser l'encert de la pel·lícula (basada en l'obra homònima del propi Gallienne) és precisament que troba l'equilibri entre el somriure i la llàgrima.
Alba Cartanyà recomana "Per què ser feliç quan podries ser normal?"
Jeanette Winterson ens regala bocins de la seva vida; moments d'una infantesa dura al costat d'una mare autoritària i religiosa, i d'un pare indiferent. Quan la protagonista, amb 16 anys, li confessa a la seva mare que s'ha enamorat d'una noia, ella li etziba: "Per què vols ser feliç quan podries ser normal". Aquesta resposta, que dona títol a l'obra, marca un punt final, però també dona inici al camí de llibertat que emprèn la Jeanette.
Rodejada i acompanyada sempre per llibres, decideix marxar de casa i començar a viure la seva pròpia vida. Llibre de memòries i autobiografia, és una obra dura i impactant, on l'autora comparteix vivències i reflexions des de l'humor i la sinceritat.
Per què ser feliç quan podries ser normal? (2021) està disponible en català gràcies a Edicions Periscopi (traducció de Dolors Udina).
Adrià de las Heras recomana el llibre "Poder i intrigues al Vaticà"
Vicenç Lozano, el periodista de la secció internacional de TV3 i especialitzat en Itàlia i el Vaticà, va publicar a principis d’any Poder i intrigues al Vaticà. Un llibre de periodisme català que no tracta del procés: mannà caigut del cel.
Em quedo amb una frase que diu al principi del llibre i que defineix molt bé allò que us trobareu a mesura que passin les pàgines. Vicenç Lozano cita un vaticanista nord-americà que li va dir: “Pots llegir llibres de tota mena sobre el Vaticà, amb totes les bestieses, complots, escàndols i intrigues que vulguis, plens de llegendes. Molts estan escrits amb una imaginació desbordant, però quan compares el que expliquen amb el que sabem els que treballem a Roma em peto de riure. No és res comparat amb el que coneixem!”.
El llibre serveix per endinsar-se en les intrigues de la història recent del Vaticà: la mort de Joan Pau I, el Vatileaks, la maçoneria a la Santa Seu, les pressions a Francesc, l’assassinat d'un oficial de la Guàrdia Suïssa Pontifícia, els conclaus, la pederàstia, la seguretat dels papes, etcètera.
És com obrir la capsa de Pandora. Gaudiu-lo i, si pequeu d’il·lusos com jo, sorpreneu-vos!
Marià Arbonès recomana escoltar la música de Joan Valent
Aquest cap de setmana us recomano escoltar el disc Ars (2000), del pianista i compositor Joan Valent (Algaida, 1964). Es tracta del primer disc d'aquest gran compositor mallorquí, en el qual dirigeix els seus tretze músics (Ars Ensemble) en un viatge per diverses cultures del Mediterrani. Joan Valent ve del món clàssic, és un compositor d'avantguarda i la seva música transporta l'oïdor a altres moments i a altres llocs. Per això, la seva música és tan cinematogràfica.
El nom del disc i bona part del seu contingut estan influïts per l'escriptor i filòsof Ramon Llull, així com per la poesia del segle XII, el món persa i la mística sufí. Entre les cançons que conté destaquen Kalekoy, que és el nom d'un poble de Turquia; Sarrià, un homenatge a una finca d'Establiments, un barri de Palma; De sentir, un poema de Llull; Hastula regia, nom en llatí de l'albó, i Dadubidat, que presento en el vídeo de sota.
El disc Ars compta amb la col·laboració de Maria del Mar Bonet, Javier Álvarez, el guitarrista Suso Saiz, el clarinetista Nacho Mastretta i el percussionista Tino di Geraldo.
Joan Valent s'inicia en la música a l'edat de cinc anys al conservatori de la seva ciutat natal, Palma, i als onze ja compon i fa arranjaments. Desenvolupa la seva carrera de compositor, director i pianista entre Mallorca, Barcelona, els Estats Units i Moscou. Animat pels músics Alberto Iglesias i Suso Saiz, torna a Espanya, i és llavors quan la seva obra comença un nou recorregut: inspirat en compositors com Philip Glass o Michael Nyman, el 1996 crea Ars Ensemble.
De clara formació clàssica i vinculat a l'obra de creació contemporània, reparteix el seu temps entre l'obra pròpia, els arranjaments a artistes d'altres àmbits i estils i la composició de bandes sonores per al cinema de directors tan coneguts com Agustí Villaronga, Álex de la Iglesia, Benito Zambrano o Antonio Chavarrías, entre d'altres.
Pel que fa als discos, després d'Ars Joan Valent va enregistrar Ensems (2002); Insula poética (2007), Kaiassa (2011) i Poetic logbook (2019), en què el Mediterrani, la seva Mallorca natal i els autors literaris tornen a ser protagonistes.
Marc Busquets recomana "Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!"
Disponible al catàleg de Prime, Guillame y los chicos, ¡a la mesa! proposa una reflexió sobre la identitat sexual i tot allò que de vegades se'ns presuposa des de petits. Pot semblar una comèdia, i de fet té moments molt divertits, però en essència és una drama sobre l'autoacceptació a través de la història del gal Guillaume Gallienne.
Aquest es despulla emocionalment per exposar l'estreta relació amb sa mare a partir de records, vivències, i situacions entre delirants i incòmodes, entre hilarants i traumàtiques. Potser l'encert de la pel·lícula (basada en l'obra homònima del propi Gallienne) és precisament que troba l'equilibri entre el somriure i la llàgrima.
És especialment brillant el tram final de la pel·lícula, quan tot el que crèiem fins llavors gira per esdevenir quelcom diferent.
Igualment destacable és el format escollit per Gallienne per defensar la seva proposta, còmode amb la teatralitat del relat i amb la narrativa cinematogràfica. Això sí: oblideu-vos de la versió doblada. Gaudiu-la en versió original.
Igualment destacable és el format escollit per Gallienne per defensar la seva proposta, còmode amb la teatralitat del relat i amb la narrativa cinematogràfica. Això sí: oblideu-vos de la versió doblada. Gaudiu-la en versió original.
Alba Cartanyà recomana "Per què ser feliç quan podries ser normal?"
Jeanette Winterson ens regala bocins de la seva vida; moments d'una infantesa dura al costat d'una mare autoritària i religiosa, i d'un pare indiferent. Quan la protagonista, amb 16 anys, li confessa a la seva mare que s'ha enamorat d'una noia, ella li etziba: "Per què vols ser feliç quan podries ser normal". Aquesta resposta, que dona títol a l'obra, marca un punt final, però també dona inici al camí de llibertat que emprèn la Jeanette.
Rodejada i acompanyada sempre per llibres, decideix marxar de casa i començar a viure la seva pròpia vida. Llibre de memòries i autobiografia, és una obra dura i impactant, on l'autora comparteix vivències i reflexions des de l'humor i la sinceritat.
Per què ser feliç quan podries ser normal? (2021) està disponible en català gràcies a Edicions Periscopi (traducció de Dolors Udina).
Portada del llibre Foto: Cedida
Adrià de las Heras recomana el llibre "Poder i intrigues al Vaticà"
Vicenç Lozano, el periodista de la secció internacional de TV3 i especialitzat en Itàlia i el Vaticà, va publicar a principis d’any Poder i intrigues al Vaticà. Un llibre de periodisme català que no tracta del procés: mannà caigut del cel.
Em quedo amb una frase que diu al principi del llibre i que defineix molt bé allò que us trobareu a mesura que passin les pàgines. Vicenç Lozano cita un vaticanista nord-americà que li va dir: “Pots llegir llibres de tota mena sobre el Vaticà, amb totes les bestieses, complots, escàndols i intrigues que vulguis, plens de llegendes. Molts estan escrits amb una imaginació desbordant, però quan compares el que expliquen amb el que sabem els que treballem a Roma em peto de riure. No és res comparat amb el que coneixem!”.
El llibre serveix per endinsar-se en les intrigues de la història recent del Vaticà: la mort de Joan Pau I, el Vatileaks, la maçoneria a la Santa Seu, les pressions a Francesc, l’assassinat d'un oficial de la Guàrdia Suïssa Pontifícia, els conclaus, la pederàstia, la seguretat dels papes, etcètera.
És com obrir la capsa de Pandora. Gaudiu-lo i, si pequeu d’il·lusos com jo, sorpreneu-vos!
Portada del llibre Foto: Cedida
Marià Arbonès recomana escoltar la música de Joan Valent
Aquest cap de setmana us recomano escoltar el disc Ars (2000), del pianista i compositor Joan Valent (Algaida, 1964). Es tracta del primer disc d'aquest gran compositor mallorquí, en el qual dirigeix els seus tretze músics (Ars Ensemble) en un viatge per diverses cultures del Mediterrani. Joan Valent ve del món clàssic, és un compositor d'avantguarda i la seva música transporta l'oïdor a altres moments i a altres llocs. Per això, la seva música és tan cinematogràfica.
El nom del disc i bona part del seu contingut estan influïts per l'escriptor i filòsof Ramon Llull, així com per la poesia del segle XII, el món persa i la mística sufí. Entre les cançons que conté destaquen Kalekoy, que és el nom d'un poble de Turquia; Sarrià, un homenatge a una finca d'Establiments, un barri de Palma; De sentir, un poema de Llull; Hastula regia, nom en llatí de l'albó, i Dadubidat, que presento en el vídeo de sota.
El disc Ars compta amb la col·laboració de Maria del Mar Bonet, Javier Álvarez, el guitarrista Suso Saiz, el clarinetista Nacho Mastretta i el percussionista Tino di Geraldo.
Joan Valent s'inicia en la música a l'edat de cinc anys al conservatori de la seva ciutat natal, Palma, i als onze ja compon i fa arranjaments. Desenvolupa la seva carrera de compositor, director i pianista entre Mallorca, Barcelona, els Estats Units i Moscou. Animat pels músics Alberto Iglesias i Suso Saiz, torna a Espanya, i és llavors quan la seva obra comença un nou recorregut: inspirat en compositors com Philip Glass o Michael Nyman, el 1996 crea Ars Ensemble.
De clara formació clàssica i vinculat a l'obra de creació contemporània, reparteix el seu temps entre l'obra pròpia, els arranjaments a artistes d'altres àmbits i estils i la composició de bandes sonores per al cinema de directors tan coneguts com Agustí Villaronga, Álex de la Iglesia, Benito Zambrano o Antonio Chavarrías, entre d'altres.
Pel que fa als discos, després d'Ars Joan Valent va enregistrar Ensems (2002); Insula poética (2007), Kaiassa (2011) i Poetic logbook (2019), en què el Mediterrani, la seva Mallorca natal i els autors literaris tornen a ser protagonistes.
Etiquetes:
