-
La imatge del cartell de la sèrie
Cedida
Arriba un cap de setmana llarg, llarguíssim per als afortunats que facin pont i puguin allargar el descans fins al Pilar. Com és habitual, els de Reusdigital.cat no faltem a la cita amb tots vosaltres, amics i lectors, per oferir-vos les nostres recomanacions culturals. Si teniu temps lliure i us convencen, gaudiu-ne i feu-les córrer.
Cineasta peculiar, Neil Blomkamp es va donar a conèixer per al gran públic amb la notable District 9 (2009), en aparença una pel·lícula de ciència ficció que anava força més enllà per oferir una lectura en clau social sobre les desigualtats entre uns i altres. El seu estil destaca per incorporar tècniques del documental, factor que aconsegueix imprimir de gran dinamisme el seu discurs fílmic. A posteriori ha dirigit Elysium (2013) i Chappie (2015), potser no tan refrescants però igualment amb alguns elements d'interès.
Blomkamp és l'artífex de Oats Studios, una factoria audiovisual concebuda per experimentar nous llenguatges narratius. El director va produir, temps enrere, una sèrie de filmets poc convencionals, amb tocs de ciència ficció, terror i gore, per construir una proposta que per filosofia pot evocar-ne altres de similars, com Black Mirror. La col·lecció de curts s'ha afegit ara a Netflix, amb les intervencions d'estrelles reputades com Sigourney Weaver (protagonista de Rakka) i Dakota Fanning.
Com qualsevol altra antologia, és irregular. Precisament per això val la pena gaudir d'Oats Studios a partir dels detalls, de la seva concepció i de la seva execució. Hi trobareu crítica política, missatges d'alerta sobre el consumisme i existencialisme. Tot plegat, amb l'estil inconfusible de Blomkamp i amb molta mala llet.
Little Fires Everywhere és un drama estatunidenc creat per Rachel Elizabeth Tigelaar, i basat en la novel·la homònima de l'escriptora Celeste Ng. La minisèrie, de 8 capítols, es va estrenar el març de 2020 i compta amb Reese Witherspoon i Kerry Washington. A l'estat espanyol, la producció es pot veure a través de la plataforma Amazon Prime.
Un xoc entre dos mons diferents, canvia la vida dels uns i els altres. Elena Richardson (interpretada per Witherspoon) viu en un barri benestant d'Ohio i li lloga una casa a Mia (interpretada per Washington), que duia una vida itinerant com a artista i mare soltera de la Pearl. Entre elles dues s'estableix un vincle complex, una mena d'apreci i desconfiança, que es va teixint alhora que els seus respectius fills i filles es fan amics.
Amb un misteri latent al llarg dels capítols, aborda molt acuradament qüestions com el racisme interioritzat, o la incidència de la situació socioeconòmica en la vida i les relacions personals. L'any 2020 va ser nominada als Emmy com a Millor minisèrie, direcció i actriu per Kerry Washington.
Aquí podeu veure el tràiler:
Es compleixen 25 anys de la publicació de Buena Vista Social Club, un disc genial que va rescatar de l'oblit grans llegendes cubanes.
Tot va començar el 1996 a l'Havana. El director d'orquestra cubà Juan de Marcos González, el productor i guitarrista estatunidenc Ry Cooder i el propietari del segell discogràfic britànic World Circuit, Nick Gold, es van ajuntar a l'estudi d'enregistrament EGREM amb la idea de gravar els veterans de l'època daurada de l'escena musical cubana dels anys 40 i 50 del segle passat. El projecte original era unir músics de Mali i Cuba, però els africans no van poder entrar a l'illa per falta de visat i van haver d'improvisar un disc diferent.
A l'estudi van reunir un bon grapat de mites de la música cubana, mestres de la guaracha, el bolero i el son, entre els quals hi havia Compay Segundo, de 90 anys; el gran pianista Rubén González, que als seus 77 anys tocava per a assajos de ball; el cantant Ibrahim Ferrer, que amb 70 anys treballava d'enllustrador; Omara Portuondo; Eliades Ochoa; el baixista Orlando "Cachaíto" López, i Manuel "Puntillita" Licea. Cap d'ells no tenia ni idea que els enregistraments que estaven a punt de fer canviarien la seva vida, i, de retruc, també la de moltes altres persones, així com la posició de la música cubana al món.
Buena Vista Social Club va ser el nom que es va donar tant a aquest extraordinari grup de músics com al disc, gravat en tan sols set dies. Amb aquesta denominació també s'homenatjava el mític club de l'Havana dels anys cinquanta. Aquest treball va esdevenir un recull de clàssics de la Cuba prerevolucionària, amb cançons populars del país d'entre el 1900 i el 1960. Temes com Chan Chan, Veinte años, De camino a la vereda, Quizás, quizás, quizás o Candela van passar a formar part de l'imaginari col·lectiu de la població mundial i van expandir el so cubà per tot arreu.
L'enregistrament es va convertir en un fenomen mundial: el 1998 va rebre un Grammy i se'n van vendre més de 8 milions de còpies, de manera que va superar en vendes qualsevol altre disc del mateix gènere fet anteriorment. De fet, el seu impacte continua vigent 25 anys després.
Dos anys després de la gravació, el cineasta Wim Wenders, amic de Ry Cooder, va gravar una pel·lícula documental sobre el grup amb fragments de concerts, sessions d'enregistrament, entrevistes amb els músics i nombroses escenes de l'Havana.
Per celebrar el 25è aniversari, Ry Cooder i Nick Gold han rescatat enregistraments inèdits d'aquelles sessions per produir un disc doble amb les 14 cançons remasteritzades del disc original i 12 de noves (com La pluma, Siboney o A tus pies).
Marc Busquets recomana l'antologia de filmets Oats Studios
Cineasta peculiar, Neil Blomkamp es va donar a conèixer per al gran públic amb la notable District 9 (2009), en aparença una pel·lícula de ciència ficció que anava força més enllà per oferir una lectura en clau social sobre les desigualtats entre uns i altres. El seu estil destaca per incorporar tècniques del documental, factor que aconsegueix imprimir de gran dinamisme el seu discurs fílmic. A posteriori ha dirigit Elysium (2013) i Chappie (2015), potser no tan refrescants però igualment amb alguns elements d'interès.
Blomkamp és l'artífex de Oats Studios, una factoria audiovisual concebuda per experimentar nous llenguatges narratius. El director va produir, temps enrere, una sèrie de filmets poc convencionals, amb tocs de ciència ficció, terror i gore, per construir una proposta que per filosofia pot evocar-ne altres de similars, com Black Mirror. La col·lecció de curts s'ha afegit ara a Netflix, amb les intervencions d'estrelles reputades com Sigourney Weaver (protagonista de Rakka) i Dakota Fanning.
Com qualsevol altra antologia, és irregular. Precisament per això val la pena gaudir d'Oats Studios a partir dels detalls, de la seva concepció i de la seva execució. Hi trobareu crítica política, missatges d'alerta sobre el consumisme i existencialisme. Tot plegat, amb l'estil inconfusible de Blomkamp i amb molta mala llet.
Alba Cartanyà recomana la sèrie Little Fires Everywhere
Little Fires Everywhere és un drama estatunidenc creat per Rachel Elizabeth Tigelaar, i basat en la novel·la homònima de l'escriptora Celeste Ng. La minisèrie, de 8 capítols, es va estrenar el març de 2020 i compta amb Reese Witherspoon i Kerry Washington. A l'estat espanyol, la producció es pot veure a través de la plataforma Amazon Prime.
Un xoc entre dos mons diferents, canvia la vida dels uns i els altres. Elena Richardson (interpretada per Witherspoon) viu en un barri benestant d'Ohio i li lloga una casa a Mia (interpretada per Washington), que duia una vida itinerant com a artista i mare soltera de la Pearl. Entre elles dues s'estableix un vincle complex, una mena d'apreci i desconfiança, que es va teixint alhora que els seus respectius fills i filles es fan amics.
Amb un misteri latent al llarg dels capítols, aborda molt acuradament qüestions com el racisme interioritzat, o la incidència de la situació socioeconòmica en la vida i les relacions personals. L'any 2020 va ser nominada als Emmy com a Millor minisèrie, direcció i actriu per Kerry Washington.
Aquí podeu veure el tràiler:
Marià Arbonès proposa recuperar el disc Buena Vista Social Club
Es compleixen 25 anys de la publicació de Buena Vista Social Club, un disc genial que va rescatar de l'oblit grans llegendes cubanes.
Tot va començar el 1996 a l'Havana. El director d'orquestra cubà Juan de Marcos González, el productor i guitarrista estatunidenc Ry Cooder i el propietari del segell discogràfic britànic World Circuit, Nick Gold, es van ajuntar a l'estudi d'enregistrament EGREM amb la idea de gravar els veterans de l'època daurada de l'escena musical cubana dels anys 40 i 50 del segle passat. El projecte original era unir músics de Mali i Cuba, però els africans no van poder entrar a l'illa per falta de visat i van haver d'improvisar un disc diferent.
A l'estudi van reunir un bon grapat de mites de la música cubana, mestres de la guaracha, el bolero i el son, entre els quals hi havia Compay Segundo, de 90 anys; el gran pianista Rubén González, que als seus 77 anys tocava per a assajos de ball; el cantant Ibrahim Ferrer, que amb 70 anys treballava d'enllustrador; Omara Portuondo; Eliades Ochoa; el baixista Orlando "Cachaíto" López, i Manuel "Puntillita" Licea. Cap d'ells no tenia ni idea que els enregistraments que estaven a punt de fer canviarien la seva vida, i, de retruc, també la de moltes altres persones, així com la posició de la música cubana al món.
Buena Vista Social Club va ser el nom que es va donar tant a aquest extraordinari grup de músics com al disc, gravat en tan sols set dies. Amb aquesta denominació també s'homenatjava el mític club de l'Havana dels anys cinquanta. Aquest treball va esdevenir un recull de clàssics de la Cuba prerevolucionària, amb cançons populars del país d'entre el 1900 i el 1960. Temes com Chan Chan, Veinte años, De camino a la vereda, Quizás, quizás, quizás o Candela van passar a formar part de l'imaginari col·lectiu de la població mundial i van expandir el so cubà per tot arreu.
L'enregistrament es va convertir en un fenomen mundial: el 1998 va rebre un Grammy i se'n van vendre més de 8 milions de còpies, de manera que va superar en vendes qualsevol altre disc del mateix gènere fet anteriorment. De fet, el seu impacte continua vigent 25 anys després.
Dos anys després de la gravació, el cineasta Wim Wenders, amic de Ry Cooder, va gravar una pel·lícula documental sobre el grup amb fragments de concerts, sessions d'enregistrament, entrevistes amb els músics i nombroses escenes de l'Havana.
Per celebrar el 25è aniversari, Ry Cooder i Nick Gold han rescatat enregistraments inèdits d'aquelles sessions per produir un disc doble amb les 14 cançons remasteritzades del disc original i 12 de noves (com La pluma, Siboney o A tus pies).
Etiquetes:
