Les propostes culturals de Reusdigital.cat per al cap de setmana

Arriba un nou de cap de setmana de confinament municipal, i possiblement alguns de vosaltres optareu per passar llargues estones a casa. Si és el cas i voleu distreure-us amb una mica de cultura, des de Reusdigital.cat compartim habitualment les sèries i pel·lícules que hem vist, els llibres que llegim i la música que escoltem. Tot sigui per fer una mica millor aquest nou període de restriccions que ens han imposat per la pandèmia. 

Marc Busquets recomana 'Amor y anarquía'

El que comença sent un joc a la feina s'acaba convertint en quelcom que capgira les vides de dues persones i els seus respectius entorns. Ella, casada i amb fills; ell, solter, i amb un futur no gaire esperançador. Un i altre es plantegen reptes per trencar la monotonia i, en essència, provocar una mica d'anarquia contra el sistema. Producció sueca estrenada recentment a 'Netflix', 'Amor y anarquía' és una sèrie (per ara) d'una única temporada, formada de vuit capítols d'una mitja hora cadascun que es devoren sense ni adonar-se'n. 

Ràpida i enginyosa, serveix a més per reinvidicar certa calma (manifesta aquí en una editorial literària amb dificultats per adaptar-se a l'entorn digital i a les noves tecnologies) i derribar certs tòpics sobre les societats nòrdiques, se suposa que fredes com els seus climes i poc avesades a fer bogeries. Però... i si fer de vegades alguna bogeria és en realitat un exercici de seny, en un món com el nostre?

Estimulant i rebel, 'Amor y anarquía' és una de les sorpreses del catàleg de 'Netflix' de la tardor: 

Isabel Martínez aconsella la lectura del llibre 'Invierno. El relato de la espera'

Les grans glaciacions i el recorregut dels caçadors per un espai ferèstec i mortalment fred, les festes i els costums hivernals com els Reis Mags o el Carnaval, l’ambient gèlid dels monasteris, els paisatges congelats dels quadres flamencs, el retrat novel·lístic d’un país cobert de neu a les grans obres russes del segle XIX... Tot i això i molt més és ‘Invierno. El relato de la espera’ (Antonio Machado Libros, 2019), una petita joia de l’historiador Alessandro Vanoli, expert en història mediterrània.

Pendent encara la traducció al català d’aquest llibre, l’autor italià ja ha publicat en la seva llengua ‘Primavera. La stagione inquieta’ que continua explicant el cicle estacional i entrelligant literatura, música i art en una narració àgil i entenedora. Recomanable per a totots els públics.

Alba Cartanyà proposa 'Love, death and robots' (2019)

Un total de 18 episodis independents formen la sèrie d'animació per adults 'Love, death and robots' ('Amor, mort i robots' en català). Un projecte de Tim Miller i David Fincher, que agrupa diferents històries narrades amb tècniques de tota mena. L'única característica comuna és que contenen els elements del títol: amor, mort o robots.

Des d'una parella que descobreix una civilització al seu congelador, passant per un artista que desvela la seva última gran obra, fins a un iogurt que aconsegueix dominar el món. L'originalitat dels guions i les tècniques d'animació que utilitza, la converteixen en una bona sèrie per veure i passar una estona entretinguda. Són capítols curts, d'entre 5 i 15 minuts de durada.

Es va estrenar el març del 2019, i la plataforma 'Netflix' ja ha anunciat que hi haurà segona temporada.

 Marià Arbonès proposa escoltar la cançó ‘A Whiter Shade of Pale’ de Procol Harum i altres “inspiracions”

És una de les cançons lentes de tota la vida a les discoteques. Es titula ‘A Whiter Shade of Pale’ i és de Procol Harum, un grup creat a Anglaterra l’any 1967 per iniciativa del músic Gary Brooker. Hi destaca també la presència del poeta i lletrista Keith Reid, que, malgrat que no va tocar mai cap instrument, va formar part de l’eix creatiu de Procol Harum. 

Hi ha diverses interpretacions de l’origen de la lletra d’aquesta cançó, i la més popular apunta a una festa en què Reid va sentir que algú comentava a una noia: “T’has quedat més pàl·lida que el blanc”. Anys després, l’organista Matthew Fisher va reclamar a Brooker i Reid la seva part en l’autoria d’’A Whiter Shade of Pale’.

Gary Brooker tenia especial interès a reconduir sonoritats de la música clàssica cap al rock, un fet habitual en els orígens del rock simfònic. En aquest sentit, ‘A Whiter Shade of Pale’ està interpretada amb el so característic d’un orgue Hammond. A més, s’inspira en una peça de Bach, així com en la cançó ‘When a Man Loves a Woman’, de Percy Sledge.

I ja que parlem d’inspiracions, apunto que la famosa cançó dels gemecs ‘Je t’aime... moi non plus’, popularitzada per Serge Gainsbourg i Jane Birkin, utilitza els mateixos acords que ‘A Whiter Shade of Pale’. Escolteu-les i valoreu si es tracta d’una inspiració o d’una còpia. A vegades, una cosa i l’altra estan separades per una línia molt prima. De fet, Gainsbourg sempre ha reconegut   la “influència” rebuda d’’A Whiter Shade of Pale’: “Si Procol Harum van plagiar Bach, nosaltres també podem plagiar-los a ells”, va dir.