Reusdigital.cat recomana cultura, per Sant Jordi

Com cada cap de setmana, els de Reusdigital.cat no faltem a la cita amb tots vosaltres, estimats amics i lectors, per compartir una mica de cultura. Habitualment parlem de sèries, de cinema, o de música, posem per cas. I també de llibres, clar, i més en una ocasió com aquesta, en què el país viu amb passió la Diada de Sant Jordi. Regaleu llibres, regaleu roses, i gaudiu del temps lliure!

Marc Busquets recomana llibres d'autors del Camp

Si encara no teniu pensat què regalareu per Sant Jordi, miraré d'ajudar-vos amb unes quantes propostes literàries d'autoria tarragonina. En primer lloc, us parlo de l'última novel·la de la reusenca M. Lluïsa Amorós, qui va presentar setmanes enrere ‘Els nens de la senyora Zlatin’ (Columna Edicions Grup 62).

Es tracta d'una obra que combina dues emocionants històries sobre la Segona Guerra Mundial. Finalista del Premi Ramon Llull en l’edició del 2020, recupera la memòria dels nens d’Izieu alhora que ficciona sobre els efectes que la ideologia nazi pot tenir en un periodista català. Podeu llegir aquí la conversa que la companya Isabel Martínez va mantenir amb l'autora. 

Una altra opció és la interessant novel·la 'El misteri d'Arthur Rimbaud', de l'ebrenc Miquel Esteve. El poeta maleït Arthur Rimbaud i el seu llegat són l'eix sobre el qual gira la història. A més, part de l'acció té lloc a Reus, quelcom que afegeix major interès a la lectura d'una narració que barreja amb habilitats fets històrics amb d'altres de ficcionats.

D'aquesta manera, el poema 'La chasse spirituelle', atribuït al gal i descobert a la premsa el 1949, és l'element que generarà una narració on hi destaquen els referents literaris i els girs sorprenents que usa Esteve per dur la seva proposta a bon port. I si 'La chasse spirituelle' és un poema capaç d'elevar qui el llegeixi fins a fer-lo accedir a l'eteri i desconegut? I si a més desperta les forces del mal, encarnades en un misteriós individu? I si per protegir el món de la seva difusió i influència hi ha hagut gent que l'ha amagat durant dècades? I si el poema en qüestió va arribar a Reus en plena esplendor de la ciutat, a inicis del segle XX? Univers edita 'El misteri d'Arthur Rimbaud'.

Finalment, i si el que busqueu són emocions fortes, heu de saber que de literatura eròtica també se'n fa, al Camp. I prou estimulant. Agent de trànsit dels Mossos i escriptor, l'ebrenc Miquel Bort debuta en la literatura eròtica amb 'Amore' (Onada Edicions), "la passional i clandestina història d’amor i de sexe" entre Mar, una dona casada i amb un fill, i Marco, el bomber que li va salvar la vida en un accident. El relat s'ha concebut per "ser una aventura per als sentits, el gaudir veient gaudir amb el qual Marco porta Mar a descobrir noves facetes de la seva sexualitat".

Per posar en valor els espais emblemàtics del Camp de Tarragona i els paisatges de les Terres de l'Ebre, Bort ha salpebrat la història amb propostes multimèdia a les quals s'accedeix amb un codi QR allà on els personatges fan menció. 

Una última proposta va a càrrec del col·lectiu Reusenques de Lletres, que presenta el seu setè llibre, ‘bReus i Eròtiques’ (Arola Editors), en el qual hi participen 15 autores amb relats literaris de caire eròtic en format narratiu i líric. Al volum, doncs, hi ha poesia, relats i microrrelats. Ja és disponible a les llibreries locals, les d’arreu i també es pot adquirir en línia. La periodista Cristina Valls va conversar amb algunes de les seves autores, dies enrere, a Reusdigital.cat.

Marià Arbonès proposa d’escoltar la música de Dulce Pontes

Tornem a Portugal per escoltar ‘Canção do Mar’ a càrrec de Dulce Pontes (Montijo, Portugal, 1969). Es tracta d'una de les cançons més representatives del país lusità, popularitzada sobretot a través del segon disc de Pontes, ‘Lágrimas’ (1993).

Dulce Pontes és una de les cantants que representa més bé l'ànima portuguesa. Canta cançons pop, música tradicional local i música clàssica. L'autora es distingeix principalment per la seva veu, que és versàtil, dramàtica i amb una capacitat fora del comú per transmetre emocions. La seva activitat artística també va contribuir al renaixement del fado els anys noranta del segle passat. S'hi va aproximar d'una manera molt poc ortodoxa, barrejant el fado tradicional amb ritmes i instruments moderns i buscant noves formes d'expressió musical. A més, va enriquir els ritmes portuguesos amb sons i motius inspirats en la tradició de les músiques àrab i balcànica.

Amb lletra de Frederico de Brito i música de Ferrer Trindade, ‘Canção do Mar’ va ser interpretada per primera vegada per Maria Odete Coutinho en un  programa de ràdio, i gravada el 1953 per Carlos Fernando, acompanyat pel conjunt de Mário Simões.

‘Canção do Mar’ ha estat objecte de diverses recreacions. A banda de Dulce Pontes, el tema també va ser interpretat per Amália Rodrigues, Tristão da Silva, Anamar i Sarah Brightman, entre molts altres cantants. En el cinema, la cançó forma part de la banda sonora de la pel·lícula ‘Les Amants du Tage’ (1955), on apareix una jove Amália Rodrigues interpretant-ne una versió diferent, pròxima al fado, amb una nova lletra allunyada de la temàtica del mar, i titulada ‘Solitude’. A finals dels anys vuitanta, la cançó també va sortir a la pel·lícula nord-americana ‘Primal Fear’ (1996) i, com a tema d'obertura, a la telenovel·la brasilera ‘As Pupilas do Senhor Reitor’, de Júlio Dinis, que retrata una aldea portuguesa.

Alba Cartanyà recomana la sèrie 'The One' 

Aquesta setmana destil·la amor, ja que el 23 d'abril és la Diada de Sant Jordi i Santa Jordina i, a més a més, el dia dels enamorats per excel·lència aquí a Catalunya. I aquesta és precisament la temàtica de la meva recomanació cultural.

I si fos possible trobar la parella ideal només amb una prova d'ADN? Aquest és l'argument de la nova sèrie de Netflix 'The One' (2021), escrita per Howard Overman a partir de la novela de John Marrs, en la qual l'èxit amorós està assegurat. El punt de partida és la troballa d'un cos sense vida, i a través de vuit capítols es va descobrint la cara més fosca de l'agència de cites de Rebecca Webb. L'entramat ignora el debat sobre el determinisme genètic, i dóna pas a una història més aviat policíaca sobre l'origen de l'empresa i tots els secrets que s'hi amaguen.

Aquí podeu veure el tràiler: