-
Paco Fanés i Joan Puche
Malgrat els mals temps que està vivint la nostra cultura (o potser per això mateix) hi ha petites editorials que fa anys que mantenen viu l'esperit de l'edició i que, tot i les dificultats i els entrebancs, actuen amb una militància i una qualitat que val la pena recordar de tant en tant, encara que només sigui per encoratjar-los a seguir i a demostrar que la feina que fan no només no és en va sinó que result absolutament necessària.
Ara ens hauríem de situar al més de juliol de l'any 2000. Superat l'apocalipsi terrorífic del canvi d'any, de segle, de mil·lenni, passada amb èxit la suposada caiguda de tots els sistemes informàtics universals, dos badalonins, Paco Fanés Garriga (Badalona, 1952) i Joan Puche Ruiz (Badalona, 1961) decideixen crear una editorial dedicada ni més ni menys que a la poesia. Neix l'Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli – Edicions Pont del Petroli. Ara, quasi un quart de segle després no es pot dir que s'hagin estat gaire quiets. 47 títols a la col·lecció de poesia Pont del Petroli, 50 a La Puça (poesia en petit format), 16 de teatre, 10 dels que ells anomenen artefactes, 7 de narrativa i 5 números de la revista 'Barret de Fum' dedicada a la poesia visual.
No hi ha dubte, repassant el seu catàleg, que s'han preocupat força de donar vida i altaveu a poetes de diferents procedències, estils, edats i condicions i que des de l'epicentre del Barcelonès nord han aconseguit irradiar bona literatura arreu dels territoris amb un esforç personal que de vegades podria arribar a tenir la consideració d'apostolat valent i constant. Bon ull, rigor, seriositat, entusiasme i sobrietat són les característiques fonamentals d'aquest Petroli que brolla sempre amb potència i energia i que mereix reverència i respecte per tot el que suposa i tot el que representa d'abnegació i de ganes, no exemptes de diversió i de bons moments. Sigui com sigui són col·leccions que cal tenir en compte si es vol tenir una visió panoràmica de la poesia catalana i de la seva realitat més enllà de les falses lluïssors i de les opcions pactades o de moda.
Ara, coincidint en el temps, els dos directors de l'editorial tenen llibre nou. Joan Puche ha publicat 'Quatre x7' a La Puça i Paco Fanés 'Els motius del pallasso' a Pont del Petroli poesia. El Joan és un poeta visual (ell sempre diu que no sap escriure) que és capaç de construir elements directes d'una potència i d'un missatge singulars.
Els poemes d'aquest llibre són un homenatge a Joan Brossa, a Robert Doisneau, al surrealisme, a Stravinsky, a la capacitat d'estar atent a tot el que t'envolta i de ser capaç de resumir-ho tot en una única imatge que, per força, ha se der brillant, directa i impactant. Art, fotografia, literatura, pintura, música són l'aliment d'aquest poeta que va una mica a contracorrent, imposant i exposant la seva mirada àcida, intel·ligent, crítica i burleta a tota la quotidianitat que sovint ens passa desapercebuda i que ell és capaç de capturar, transformar i analitzar amb una habilitat i una solidesa força envejables.
Fanés es podria dir que és un poeta més clàssic, almenys pel que fa a la forma, però els seus versos no són gens complaents. Criat en l'univers de la contracultura barcelonina dels setanta i dels vuitanta i amb una sòlida carrera a les espatlles, és directe, viu, un punt ferotge i arrossega sempre aquest estigma de classe que, de manera evident o de forma solapada, acaba enviant sempre, d'una manera o altra, el missatge de la pèrdua, de la lluita quasi clandestina contra un enemic omnipresent i implacable que acaba imposant sempre la seva llei, la llei del més poderós, tot i que això no implica en cap moment renuncia ni rendició. La lluita continua i les poesies de Paco Fanés, amb la seva crítica social i la seva mirada irònica en són una bona prova.
Joan Puche i Paco Fanés, dos poetes, dos editors, dos amics, dos combatents incansables, dos franctiradors de l'edició i de la poesia que mereixen reverència, respecte i seguiment. 'Quatre x7' i 'Els motius del pallasso', dos llibres imprescindibles de bona poesia que no haurien de faltar en cap biblioteca. Als que coneguin Edicions Pont del Petroli no cal que els digui res mes, als que no coneguin l'editorial, aquests dos volums poden ser una magnífica porta d'entrada per anar descobrint grans dosis d'entusiasme i de meravelles.
