-
Oto Ogawa
La cultura japonesa, força allunyada de la nostra, és un bon paradigma de tot el que representen els detalls, per petits que siguin. Honorar i valorar la feina ben feta, encara que sigui en elements minúsculs que podrien ben bé passar desapercebuts o acabar sepultats sota una pàtina d'intranscendència, resulta fonamental i fins i tot bàsic en la majoria de casos i d'activitats.
En aquesta línia de pensament podríem situar 'La papereria Tsubaki', la novel·la d'Ito Ogawa (Yamagata, 1973) que ha publicat Navona. Ogawa és cantant i escriptora de llibres infantils. Va aconseguir el seu primer èxit al Japó amb 'El restaurante del amor recuperado', que també va fer el salt al cinema.
La novel·la explica la història d'Hatoko Amemiya que ha tornat al poble costaner on va créixer al costat de la seva àvia per continuar amb un negoci familiar de papereria. És descendent d'una antiga nissaga d'escrivents i està disposada a mantenir la tradició a base petits encàrrecs: acomiadar-se d'algú, saludar, parlar d'amor i, en definitiva, qualsevol cosa que tingui cabuda dins d'una carta. I no és només el contingut, Hatoko també posa una cura extrema a l'hora d'escollir el format i el continent, el sobre, la lletra, el paper, la tinta, tot té una importància capital i contribueix a que la seva feina sigui una mostra de delicadesa absoluta.
Gràcies a la seva feina assistim al pas del temps, a la vida quotidiana i a tot el que representa, les relacions personals, el menjar, les estacions de l'any i les seves particularitats, les festes, tot un catàleg vital de primer ordre que Ogawa narra amb precisió, detall i cura en aquesta llibreria que agafa el nom d'un arbre que té al davant. Tsubaki vol dir camèlia i aquesta es converteix en símbol de puresa i de fidelitat, dos valors que la protagonista del relat mostra en tot moment, acompanyant-los de maduresa i de qualitat humana a l'hora de desenvolupar aquesta tasca que complementa l'ànima d'aquesta papereria singular que, tot i fer negoci amb qüestions més prosaiques, manté viu aquest esperit singular que la converteix en molt m´s que un simple negoci de comprar i vendre.
Ito Ogawa construeix una novel·la actual sense deixar en cap moment que els referents al passat ancestral de la nissaga acabin guiant els comportaments i les accions més enllà de la realitat que s'hi mostra. De fet vindria a ser, no tant una novel·la dins d'una novel·la sinó més aviat un homenatge a la paraula fet amb paraules, un cant a la poètica de les emocions, a la vitalitat dels sentiments, a la importància dels detalls, portat amb una elegància, una sensibilitat i un amor pel detall únics i envejables.
