Reina Duarte - Edebé

Arriba el torn d'una editora veterana, amb un pols, una mirada, un ull i una solidesa que molt pocs editors tenen.  És de les que estimen els llibres i els autors i dirigeix una de les editorials amb més trajectòria en totes les llengües de l'estat. Parlem amb Reina Duarte, directora editorial d'Edebé.

Nom i cognoms:

Reina Duarte Santamaría.

Data i lloc de naixement:

Bilbao (Bizkaia), 14 de gener de 1964.

Empresa on treballa:

Editorial Edebé.

Càrrec:

Directora editorial de literatura infantil i juvenil. 

Com va arribar al món editorial?

Va ser vocacional, una decisió voluntària i buscada, que responia al meu desig de treballar en una professió que unia les meves dues passions: el món de l'empresa i la literatura. Vaig venir a Barcelona, capital de la indústria editorial, per estudiar i formar-me com a editora. 

Quan va començar a ser editora?

Durant els meus estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona ja vaig començar a contactar amb agències literàries per redactar informes de lectura i amb empreses de serveis editorials com a correctora de textos. En llicenciar-me, vaig enviar el meu currículum a diverses editorials i de seguida vaig rebre una oferta de treball per part de l'Editorial Edebé, que en aquells anys estava desenvolupant el seu nou catàleg de llibres de text per a totes les etapes educatives. Vaig crear una secció de correccions per marcar l'estil dels llibres de text i una col·lecció d'obres infantils per reforçar l'assignatura de Llengua i Literatura, uns exemplars que anaven retractilats amb el llibre de 'Lectures'. A principis dels anys 90, la propietat d'Edebé va optar per desenvolupar un catàleg de literatura infantil i juvenil de venda independent i organitzar el Premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil; em van proposar la direcció d'aquest projecte i vaig acceptar. 

Recorda el primer llibre que va editar?

Recordo les dues primeres novel·les que van guanyar el Premi Edebé a la seva primera edició, gener de 1993. En literatura juvenil: 'El Príncipe de la Niebla' (El Príncep de la Boira), de Carlos Ruiz Zafón; i en literatura infantil: 'Recorda't dels dinosaures', 'Anna Maria', de Gabriel Janer Manila. 

Defineixi el seu segell

A Edebé, l'àrea de literatura infantil i juvenil realment comparteix un mateix objectiu amb l'àrea de llibres de text: l'educació, des del naixement, dels infants i joves. És a dir: editem llibres de qualitat que ensenyen als joves a ser persones en el sentit més ampli de la paraula (la literatura com a eina capaç de desenvolupar totes les dimensions de l'esser humà: artística, ètica...) i alimentem la seva biblioteca ideal, el seu itinerari de creixement. Amb pluralitat amb la selecció d'autors nacionals i estrangers, gèneres i temes. Cobrint tot el sector del públic infantil i juvenil: des dels 0 mesos als 18 anys. I publicant en les seves llengües maternes: castellà, català, gallec i basc.

Quants títols publica al cap de l'any?

Una mitjana d'un centenar de títols, tenint en compte que l'original d'algunes novel·les es publica simultàniament en diversos idiomes. 

Si depengués de vostè, n'editaria més o menys?

Em sento còmoda abordant aquesta mitjana de novetats perquè treballo amb dues editores més que són estupendes. A nivell individual cadascuna liderem poc més de 30 títols i així podem atendre de manera personalitzada cada autor, il·lustrador, traductor, corrector, dissenyador...

Té algun editor de referència?

Molts. De fet, aprenc de tots els meus col·legues editors, del que m'agrada i del que no m'agrada, dels veterans i dels nous. Acostumo a acudir a les seves presentacions o xerrades sempre que puc, comparteixo cafè i conversació amb ells i elles en moltes ocasions. Crec que mai no acabaré d'aprendre l'ofici de editor, entre altres coses perquè les noves generacions van canviant i ens hem d'entendre. Per descomptat, durant els primers anys de la meva carrera sí que he tingut algunes referències que m'inspiraven especialment i que em van ajudar a trobar el meu propi criteri de publicacions. Com que tinc una llarga trajectòria de més de trenta anys, doncs molts ja s'han jubilat, així que per concretar amb noms puc citar Ramon Besora, M. Jesús Gil o Rosa Serrano. 

El millor avantatge de la seva feina?

El millor és la diversitat o pluralitat de funcions que em permet exercir el càrrec de directora editorial: la de lectora de textos literaris per a la seva selecció i  posterior treball amb els autors de l'original, per després continuar la tasca triant el disseny, la il·lustració, el format, el paper...; la de comunicadora o mediadora amb llibreters, bibliotecaris, professors, comercials, distribuïdors...; la de gestionar equips humans amplis interns i externs de la empresa; la de financera preparant pressupostos i fent-ne el seguiment para rendibilitzar l'àrea de negoci amb les vendes i garantir el treball remunerat i digne de tantes persones. Professionalment, la meva feina és enormement variada i enriquidora, i humanament m'aporta la satisfacció de estar contribuint, llibre a llibre, a construir un món millor. 

El pitjor inconvenient?

Pot sonar il·lús, però no veig cap inconvenient a la meva feina perquè m'agrada tot d'ella, fins i tot les seves dificultats: la manca de temps per abastar tot el que voldria fer, les vinculacions emocionals a llibres i persones que em fan patir si no es compleixen les expectatives, el poc pressupost disponible per abordar algunes accions, les nits d'insomni... Res d'això no importa quan sents l'alegria de veure el teu catàleg, d'escoltar uns adolescents dient que aquest llibre els ha ajudat o canviat la vida, o la satisfacció d'un autor en rebre unes bones liquidacions que li permetran seguir escrivint. 

Quin llibre li hauria agradat editar?

Difícil triar un sol llibre. 'Potser Stardust', de Neil Gaiman. Y és clar, encara que va ser anterior a la meva època, m'hauria encantat ser l'editora de 'Les Bruixes' i de 'Matilda', de Roald Dahl. 

Quin és el llibre que més li ha agradat editar?

No respondré. Amb tots els llibres que he publicat he gaudit com a editora, fins i tot amb els que m'han donat molta guerra. 

Un autor que li hauria agradat tenir al catàleg?

Em temo que tampoc no podré respondre aquesta pregunta, així que citaré el gran Roald Dahl perquè és un clàssic indiscutible. 

Una fita editorial que ja ha aconseguit?

Compartir l'alegria del reconeixement que dona guanyar el Premi Nacional amb unes novel·les meravelloses i saber que aquesta distinció les immortalitza: 'Han cremat el mar', de Gabriel Janer Manila, Paraules emmetzinades, de Maite Carranza, L'illa de Bowen, de César Mallorquí o El efecto Frankenstein, de Elia Barceló. 

Una fita editorial que encara no ha aconseguit?

El reconeixement a la millor tasca editorial. 

Què és el primer que valora quan llegeixes un manuscrit?

En una primera lectura, el manuscrit m'ha de enamorar personalment, y això s'aconsegueix amb la qualitat literària de la pròpia creació: l'estructura, la creació de personatges, el ritme, el domini del llenguatge, l'originalitat... Després valoro l'adequació per els lectors en funció de la seva edat, l'interès de la seva temàtica... El fet de ser una obra per a nens i joves no rebaixa el nivell de qualitat que exigeixo. 

Què llegeix quan ho fa per plaer?

Sobretot llegeixo novel·la policíaca. Em relaxa i sol ser el gènere que elegeixo per a les vacances d'estiu. 

Recomani un llibre 

Recomanaré l'últim que he llegit per plaer a les meves vacances. Es titula 'Persones decentes', i pertany a la sèrie Mario Conde, del escriptor Leonardo Padura. 

Recomani un llibre de la teva editorial

Un altre cop aquesta petició em suposaria un compromís. Els triaria tots. 

Què ha de tenir un llibre perquè l'editi?

Ha de tenir tot allò que valoro en llegir un manuscrit. Potser es podria sintetitzar en un equilibri entre qualitat i comercialitat. I que encaixi en els valors de l'editorial Edebé. 

Quin llibre no publicaria mai?

No publicaria cap llibre que generi violència, intransigència, xenofòbia..., o segregacionista o masclista... Encara que sembli mentida, una obra literària pot ser molt tendenciosa, i fins i tot subtilment manipuladora. Per això insisteixo en com n'és d'important tenir una base ètica com a brúixola. Quan t'has compromès a treballar com a editora de llibres per a lectors menors de edat, la responsabilitat pesa molt. 

Quin és el llibre de més èxit que ha editat?

Ha, ha, ha, ha. Quan em fan aquesta pregunta, acostumen a voler parlar dels llibres més venuts. Pel nombre d'exemplars venuts, puc destacar la saga Mentida, de Care Santos; la trilogia 'La Guerra de les Bruixes', de Maite Carranza; i 'Les llàgrimes de Shiva', de César Mallorquí. I per descomptat, com a editora de totes les novel·les juvenils de Carlos Ruiz Zafón, 'El príncep de la boira'.

És optimista o pessimista amb el futur de l'edició?

Les satisfaccions que em fa l'edició de llibres infantils i juvenils és el que em permet superar el pessimisme, així que diria que m'inclino per l'optimisme. Alguns dies, moderadament optimista; i altres, rotundament optimista per no perdre l'esperança en la humanitat, ha, ha, ha. 

Expliqui una anècdota que recordi de la seva vida editorial?

Explicaré una anècdota dels meus inicis en la meva vida professional com a editora. Quan buscava feina per complir el meu somni de treballar en una editorial, vaig enviar el meu currículum successivament a les editorials existents simplement per ordre alfabètic. Em van contestar de la "E" oferint-me un contracte i així vaig entrar a Edebé, cosa que va condicionar que m'especialitzés en literatura infantil i juvenil. 

Pot avançar alguna dada del llibre que treballa ara? 

Sí, puc avançar que es titula 'Quan s'apaguen els llums', una novel·la juvenil meravellosa de Care Santos, una obra mestra, amb la qual he gaudit en cadascuna de les fases de creació i procés d'edició, i que ara ja és a màquines, així que estic impacient per veure el primer exemplar imprès de mostra. Serà el meu regal d'aquest Nadal.