Recomanacions culturals per a la classe treballadora

Després de Sant Jordi, arriba el cap de setmana del Primer de Maig. Es commemora el Dia del treballador, i per això a Reusdigital.cat ens hem decidit a recomanar-vos cultura en què precisament el món laboral hi té quelcom a veure. Esperem que en gaudiu, al llarg dels propers dies. 

Marc Busquets recomana 'Trabajo basura', de Mike Judge

D'un còmic anomenat 'Milton', Mike Judge en va fer una pel·lícula, 'Trabajo basura' (1999), en què es reflexiona sobre la rutina a la qual ens aboca la feina. I ho a través de la comèdia, i d'un elenc en estat de gràcia del qual cal destacar Jennifer Aniston i Ron Livingston. Se centra en un tipus qualsevol, com vosaltres i com jo, atrapat en un lloc d'oficinista que l'avorreix. Un absurd de l'atzar, però, farà que es replantegi la vida i la seva implicació laboral. 

L'estil de Jugde (el pare de Beavis & Butt-Head), forjat a l'animació, fa que 'Trabajo basura' tingui de fet cert aroma a 'cartoon' deixat anar. A estones és una pel·lícula irregular, però cal reivindicar-la perquè proposa, en essència, trobar la felicitat, ser lleial a un mateix i no prendre's les coses gaire a la valenta. És més, i ni que sigui de manera anecdòtica, podria considerar-se quasi un film antisistema. 

Si us la mireu aquest cap de setmana, us ho puc garantir, de ben segur que entre els personatges secundaris hi veureu reflectit un company de feina. O el cap. O qui sap si a vosaltres mateixos. 

'Trabajo basura' és al catàleg de 'Disney +'. 

Alba Cartanyà recomana el vídeo 'La abolición del trabajo', de Cuellilargo

Any rere any, la nostra productivitat augmenta, però a on va tot aquest creixement? Òbviament, no es reparteix entre les persones treballadores: es queda en mans dels més rics. El col·lectiu de periodistes Cuellilargo té un vídeo titulat "L'abolició del treball" on s'aborden temàtiques com la precarietat, les innovacions tecnològiques, la robotització de molts llocs de treball, les condicions laborals, el sistema capitalista o la desigualtat.

També s'hi afegeixen solucions o canvis que es podrien implantar per redirigir el rumb i deixar de produir de manera esbojarrada. Citant a Úrsula K Le Guin, proposen "identificar les necessitats que tenim com a societat, per veure quines feines són necessàries per cobrir-les (sempre respectant els límits del planeta i dels altres animals que hi habiten)".

Algunes idees bàsiques del vídeo també es plasmen en un breu post d'Instagram, del mateix col·lectiu, que explica que "el sou és temps i forces cristal·litzades en diners" i conclou: "Per això diem que aquest sistema és violent en si mateix: perquè ens obliga a vendre'ns per poder 'guanyar-nos la vida'. Per poder 'tenir' una vida".

Marià Arbonès proposa d’escoltar Billy Bragg

La meva contribució a la celebració del Primer de Maig és l’obra musical del cantant, escriptor i activista polític Billy Bragg (Barking, Anglaterra, 1957), que des de principis dels anys vuitanta ha estat sempre compromès amb els moviments d’esquerres anglesos. Aquest “socialista del cor”, ha passat a la història, entre altres coses, per les seva rebel·lia contra Margaret Tatcher, quan va fer costat als miners en la seva lluita contra el govern conservador britànic i la creació amb Paul Weller, Tom Robinson i Jimmy Sommerville, de la Red Wedge, una associació de músics laboralistes. 

Molt influït per Woddy Guthrie i The Clash, porta gairebé 40 anys cantant a l’amor, la llibertat i la justícia social, i el seu so combina elements de la música folk i el “punk rock”. En la seva discografia destaquen els àlbums ‘Life's a Riot with Spy vs. Spy’ (1984), un mini elepé que va confirmar l'interès dels joves per la seva brillant vena compositiva i que va revifar la passió per la cançó de protesta: ‘Talking with the Taxman About Poetry’ (1986), ‘Workers Playtime’ (1988), el treball que el consagraria com a autor de prestigi; 'The Internationale' (1990), que amb el nom ja ho diu tot i que conté una cèlebre adaptació del poema ‘Jerusalem’ de William Blake; ‘Don't Try This at Home’ (1991); ‘England, Half English’ (2002); ‘Tooth and Nail’ (2013) i ‘Shine a Light: Field Recordings from the Great American Railroad’ (2016), resultat de la seva experiència de viatjar amb el cantautor Joe Henry pels Estats Units.

En els anys 1998 i 2000, juntament  amb el grup Wilco, Corey Harris i Natalia Merchant, va fer dos discos d’homenatge a Woddy Guthrie, ‘Mermaid Avenue I’  i ‘Mermaid Avenue II’, amb cançons del mític cantant folk que no van ser editades i d’altres que tenia guardades.  

A més de la seva faceta com a cantant, Bragg també és autor d'assajos com ‘The Progressive Patriot’ o ‘Roots, Radicals and Rockers: How Skiffle Changed the World’. De les seves obres, la primera a arribar a Catalunya va ser ‘Les tres dimensions de la llibertat’, en la qual explora les qualitats de la llibertat  d'expressió en l’era de la globalització i les notícies falses.

Una carrera de Billy Bragg en què ha aconseguit el reconeixement al seu talent musical, compatible amb el seu activisme social. Actualment, Billy Bragg, continua amb la seva labor com a músic i activista, publicant articles en el diari ‘The Guardian’ sempre a favor de qualsevol causa que doni suport als drets civils.