-
Els gremlins dolents canten nadales
Cedida
De ben segur que uns quants de vosaltres, lectors afortunats, fareu vacances més enllà dels dies de Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Si és el cas, gaudiu del descans. Si en canvi heu de treballar els dies feiners que hi ha a les Festes, no patiu pas, que d'estones lliures per desconnectar una mica també en tindreu. És per això que des de Reusdigital.cat hem pensat compartir amb tots vosaltres una selecció de propostes culturals pensades especialment per als dies que han de venir.
Us de ve gust?
Marc Busquets recomana 'Gremlins'
Clàssic dels 80 per excel·lència, el film de Joe Dante (1984) és una d'aquelles pel·lícules que sempre és divertit recuperar per Nadal. Barreja de conte, ciència ficció i comèdia (els mogwai poden arribar a tenir molta mala llet), pren com a referència la tradició de Canton ('mogwai' significa quelcom com 'mal esperit' en cantonès), a la Xina, per exposar una nova lluita entre el bé i el mal, encarnada aquesta en les peculiars criatures que poden ser mascotes o dimonis deixats anar, segons la situació.
És entretinguda, exagerada i precisament per això irregular, però sens dubte va marcar una generació en tractar-se d'un exercici que, des de la paròdia, es converteix en un exercici de 'sèrie B' d'allò més entretingut. La teniu al catàleg de 'Netflix' i de 'Prime video', però a les Gavarres projecten la pel·lícula els dies 26 i 27.
Isabel Martínez recomana 'Los amigos de Peter'
Ambientada en un llunyà Nadal de 1992, la pel·lícula ‘Los amigos de Peter’ de Kenneth Branagh ens trasllada a una trobada d’amics que ja tenen poc en comú més enllà dels records universitaris.
Retrobats en una festa nadalenca en una mansió típicament anglesa a partir de la invitació de Peter (Stephen Fry), el film retrata un petit grup de persones en la maduresa amb els seus èxits i fracassos i, sobretot, un temps en què una desconeguda malaltia (aleshores la sida) aterrava en una societat.
Revisitada molts anys després, el film es mostra entranyable per la seva teatralització, els rols arquetípics dels personatges i la mentalitat que desprèn.
'Los amigos de Peter' és al catàleg de 'Filmin'.
Marià Arbonès proposa escoltar a Rufus Wainwright
Un segon exemple de cançó de Nadal atípica és aquesta de Rufus Wainwright, titulada “Gay Messiah”, en què el cantautor nord-americà i canadenc anuncia l’arribada d’un messies gai: “Val més que aneu resant pels vostres pecats, perquè el messies gai arribarà”. Un messies que, a més, naixerà a la discoteca Studio 54 de Nova York i viurà a Fire Island. Des de jove, Wainwright va declarar obertament la seva homosexualitat, i en aquesta cançó critica les religions per no acceptar-lo: “La Bíblia necessita un evangeli gai”, va dir en una entrevista sobre aquesta peça.
“Gay Messiah” va aparèixer en el seu EP ‘Waiting for a Want’ el 2004, previ al seu quart àlbum, ‘Want Two’. La lletra va originar polèmica en un concert al Festival de San Remo, l’any 2014, quan el Vaticà va titllar la cançó de “blasfema” i va intentar boicotejar l’actuació de Rufus Wainwright. Arran d’això, la premsa italiana el van batejar com “L’escandalós”.
Wainwright va néixer a Nova York fa 47 anys i es va criar al Canadà, on, amb només 14 anys, va ser nomenat millor músic jove del país. És un artista eclèctic, un mestre dels gèneres musicals més diversos, des de l’òpera, el pop orquestral, els musicals de Broadway, el cabaret, el folk i el soul fins al glam. Casat amb el comissari d’exposicions alemany Jörn Weisbrodt, i amb una filla concebuda per Lorca, la filla de Leonard Cohen (que van batejar com a Viva), Wainwright també destaca per ser un activista dels drets civils i el medi ambient.
Alba Cartanyà proposa el llibre 'El conte de Nadal de l'Auggie Wren' de Paul Auster
El 25 de desembre de 1990, Paul Auster va publicar "Auggie Wren's Christmas Story" al New York Times. Aquest escrit va derivar en la pel·lícula "Smoke" dirigia pel cineasta Wayne Wang; i en un llibre, traduït també al català com "El conte de Nadal de l'Auggie Wren".
L'obra capgira els valors i sentiments tradicionalment associats a Nadal. L'Auggie Wren, propietari d'un estanc a Brooklyn, li explica a l'autor una original història amb un lladre, una cartera perduda, una àvia cega i un dinar familiar, com a ingredients principals.
A Angle Editorial, es poden llegir en obert les primeres pàgines, que són una invitació a conèixer la personalitat de l'Auggie Wren. Ell ensenya els seus àlbums plens de fotografies fetes a la mateixa cantonada, aparentment iguals, mentre el narrador es mostra desconcertat per tanta repetició. Wren l'anima a "anar més a poc a poc per entendre-ho", i finalment, l'alter ego d'Auster s'adona que "el que fotografia és el temps, tant el temps natural com el temps humà, tot col·locant-se en un raconet del món i desitjant fer-se'l seu".
