-
Entrada a l'Hospital Joan XXIII, en una imatge d'arxiu
ACN
El jutjat penal número 1 de Tarragona ha condemnat un llevador de l’Hospital Joan XXIII, per un delicte d’avortament per imprudència greu, a la pena de 450 euros de multa i tres mesos d’inhabilitació per la mort d’un fetus de 41 setmanes. El jutge també ha condemnat les asseguradores de l’ICS a pagar una indemnització als pares, que són veïns de la Canonja (Tarragonès). La mare ha donat a conèixer els fets aquest dijous, juntament amb els responsables de l’associació ‘El Defensor del Pacient’, que ha portat el cas.
Els fets es remunten al 20 de setembre del 2009, quan la dona va acudir a urgències amb contraccions i un sagnat anormal. Tot i els indicis de patiment del fetus, un llevador del centre tarragoní li va donar l’alta després de fer-li unes proves “bàsiques” i l’endemà, quan la dona va tornar a l’hospital, el fetus havia mort asfixiat. La sentència afirma que l’acusat va actuar amb mala praxi i que s’hauria d’haver practicat una cesària urgent a la pacient.
Uns dies abans del fatal desenllaç, els controls cardiotogràfics ja van oferir uns resultats insuficients. Per aquest motiu, en cas de no originar-se de forma natural, el part s’hauria d’haver provocat el 22 de setembre en considerar-se “complert” el període de gestació, segons la resolució judicial.
La matinada del 20 de setembre, però, la dona va acudir a urgències amb contraccions i sagnat. Allà, el llevador J.J.P.R., “amb poca experiència”, segons el lletrat José Aznar, va realitzar una exploració a la dona i li va donar l’alta al cap de 20 minuts, tot i que el registre cardíac presentava signes “d’anormalitat”, per la qual cosa “no era procedent l’alta hospitalària (···), sinó la finalització de l’embaràs mitjançant una cesària urgent”.
A les onze del matí, la dona va tornar al centre hospitalari i, al cap de més d’una hora, va ser sotmesa a una cesària urgent “per sospita d’un patiment fetal agut en no detectar-se batecs cardíacs”. El fetus va ser extret en parada cardiorespiratòria i va morir a conseqüència d’una asfíxia. Segons l’autòpsia, el seu estat de maduració era correcte -pesava 3.700 grams i mesurava 54,5 centímetres- i no presentava malformacions.
La mare ha denunciat aquest dijous que els fets es podrien haver evitat si s’hagués actuat de forma més diligent. “O no tenien ganes de treballar o faltava personal”, ha afirmat. La mare ha explicat que el petit era molt desitjat i s’ha queixat del tracte rebut, ja que no li van deixar “ni cinc minuts” per acomiadar-se del seu fil. “El meu fill hauria d’estar aquí i no enterrat”, s’ha lamentat.
El pare va denunciar immediatament el cas als jutjats i es va posar en contacte amb l’associació ‘Defensor del Pacient’. L’advocat José Aznar ha explicat que, després de vuit anys de tràmits judicials, el llevador va reconèixer els fets a l’inici del judici oral i van acabar pactant la pena sol·licitada pel fiscal en un acord de conformitat. L’altra acusada, una ginecòloga, va ser absolta en una sentència que ja ha esdevingut ferma.
La presidenta de l’associació, Carmen Flores, ha denunciat el patiment de la família durant gairebé vuit anys. “La justícia, quan és tardana, no acaba sent justícia. Hauria de ser més àgil i no fer patir a les persones durant tant de temps”, ha reivindicat.
Per la seva banda, la família, que ha declinat fer públic l’import de la indemnització, ha considerat injusta la sentència, que ha aplicat un atenuant de dilacions indegudes. “A mi m’han condemnat a viure amb aquest mal etern i jo volia una condemna per a ells”, ha asseverat la mare, que s’ha hagut de sotmetre a tractament psiquiàtric arran de l’avortament.
